Estiu literari al Maestrat

Plaça major de Sant Mateu. Foto: Columbusalbus

Estiu literari al Maestrat és una idea que se’m va ocórrer arran de la meua feina com a tècnic docent al programa El Gust per la Lectura del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Sobretot, no únicament. L’organització de jornades dedicades a l’estudi d’escriptors significatius com ara Joan Maragall o Màrius Torres i l’elaboració de rutes literàries, com la de Mercè Rodoreda o Salvador Espriu, van proporcionar-me coneixements sobre la manera d’organitzar, difondre i portar a terme activitats literàries entre l’estudi i el gaudi, obertes a l’experiència cultural més enllà del turisme. La col·laboració en el número 6 de la revista Beceroles, apareguda el 2016 però amb materials dels anys anteriors, va portar-me a la formalització de les rutes literàries seguint els estàndards de la xarxa Espais Escrits, entramat que ja coneixia justament arran de la dedicació a El Gust per la Lectura. Al final, quan de l’Ateneu Cultural de Benicarló van demanar-me per fer una ruta literària de La Font de la Salut, vaig haver de recollir els textos del llibre que poden configurar una ruta literària a l’ús: un recull de textos per ser llegits in situ, on se situa el que conta la lletra impresa. La confluència de les rutes literàries amb les jornades d’experts sobre literatura va desembocar en la formulació d’un possible cicle d’activitats literàries al Maestrat, un nínxol cultural intacte per causes que ara no em vaga d’argumentar però que estan directament relacionades amb un model cultural i econòmic concrets del turisme massiu i el folklorisme, que s’ha practicat i es practica al Maestrat. Bona part dels materials potencials per a aquestes activitats s’han anat amalgamant en els darrers anys. Només consisteix a reagrupar-los i donar-los la possibilitat de traure el cap més enllà de la labor sorda de persones de la mateixa comarca que s’hi dediquen amb el sol suport de la seua pròpia voluntat, tot sovint decantada de la seua dedicació professional a les lletres.

Ibèria

La capella gòtica del palau dels Piquers data de 1518. Originàriament va pertànyer a una casa-palau de la família Montserrat, una de les més significades del Maestrat medieval. És al carrer de l’Escola de Canet lo Roig. El nom del carrer és modern i es deu al fet que aquesta mateixa capella va acollir l’escola del poble durant les primeres dècades del segle XX. Més tard, quan va arribar la televisió, s’hi va instal·lar el Tele-club local, que és la denominació amb què vaig conèixer aquest espai d’adolescent, quan estava obert a l’oci juvenil de finals dels 70. Aquest juliol vaig tornar-hi de la mà de l’associació cultural LO SUAbE per presentar la novel·la Màxima discreció, en un acte emocionant de retrobament amb canetans que conec i aprecio de fa molt de temps. Mentre esperem que acabe d’arribar la gent a l’entrant de l’edifici, em fixo en el plafó ceràmic que hi ha a la façana, que diu: “Al mestre ANTONI PORCAR CANDEL i als XIQUETS de Canet lo Roig que l’any 1934 publicaren la revista escolar “IBÈRIA”. El Moviment Cooperatiu de l’Escola Popular del País Valencià. Any 1988”. Recordo haver-lo vist en alguna altra imatge a Internet, molt deteriorat. L’han restaurat i sembla nou com el primer dia.

Començo a gratar. Joan Enric Pellicer, a Historia d’un desig insatisfet. L’ensenyament del valencià fins a 1939, fa esment d’Antoni Porcar Candel i de les revistes que va crear, Ibèria i Gavina, aquesta darrera editada a Vinaròs a continuació de la seua estada a Canet lo Roig, entre 1935 i 1936. L’aparició d’aquestes revistes escolars respon a la pedagogia que seguia aquest mestre originari de Castelló de la Plana, que va ser un dels introductors de la tècnica Freinet en l’escola valenciana dels anys 30 del segle XX, juntament amb altres mestres nord-valencians com Carles Salvador, Enric Soler i Godes i Antoni Boix, tots quatre organitzadors de la I Colònia Escolar Valencianista, que van portar a terme a Sant Pau d’Albocàsser l’agost de 1933. Una de les tècniques del pedagog occità Célestin Freinet consisteix a introduir la impremta a l’escola per tal que els alumnes publiquen els seus propis escrits a partir de la llibertat creativa i la cooperació. Ibèria va ser la primera revista escolar íntegrament redactada en valencià.

Viure

Joan Orti, president de Maestrat Viu, amb l’escultura dels premis creada per Pedro Marín. Foto: Crònica de Vinaròs

Aquest proper dissabte 16 de maig té lloc la segona edició dels premis de l’associació Maestrat Viu, al saló gòtic del castell de Peníscola. Maestrat Viu és l’associació comarcal de defensa de la llengua i la cultura pròpies del Maestrat i com a tal té l’objectiu de prestigiar l’ús social del valencià i dels referents culturals que el dinamitzen. Perquè més enllà o més ençà de la cultura que fan córrer els mitjans de comunicació de masses, també hi ha una cultura del Maestrat que s’expressa en la llengua de Ramon Llull, que es produeix ací i que té un paper de modernització de la societat comarcal. Vull dir que la cultura que s’expressa en valencià no tan sols viu en els programes de festes dels pobles, en les manifestacions més tradicionals o en els llibrets de falles, sinó que lluita per ocupar el seu lloc en una societat comarcal que busca ubicar-se al sol d’una normalitat cultural que es construïsca, avui com en els temps històrics del valencianisme, al voltant de la integritat del valencià com a llengua pròpia.

La vida cultural del Maestrat, com la de qualsevol altra comarca, és oberta a les aportacions de qualsevol signe que tinguen a bé de manifestar-se i desenvolupar-se. Si fóssem una societat oberta i normal de debò, seria de sentit comú que les primeres aportacions a tenir en consideració fossen les que sorgeixen de la mateixa societat i s’expressen en la llengua pròpia d’aquesta societat. En aquest País Valencià del segle XXI, això continua sent una utopia malgrat la lletra d’unes lleis redactades més per quedar bé i no ser aplicades, per molt constitucionals que siguen, que no per altra cosa. L’abandonament que les institucions fan de la modernització de la cultura i la llengua pròpies, al Maestrat i al conjunt del País Valencià, posa en evidència les intencions reals dels grups dirigents i del poder. I expliquen l’existència d’entitats que, com Maestrat Viu, es dediquen des d’instàncies no governamentals a la dinamització d’una cultura que necessita prestigi per sobreviure i difondre’s a casa mateix.

Pere-Enric Barreda com a exemple

Pere-Enric Barreda explica als socis d’El Pont la importància de la figura de Carles Salvador, durant l’aplec fundacional de l’entitat a Benassal, el 25 de setembre de 2010.

 

El passat mes de desembre, aquí mateix, vaig publicar l’article “Enric Matalí com a exemple”, sobre la figura d’aquest defensor de la llengua en els temps difícils de mitjans del segle XX, amb motiu de la donació que la seua família va fer a la Fundació Carles Salvador de Benassal de la documentació relacionada amb l’organització dels cursos de llengua de Lo Rat Penat que, com a secretari de l’entitat i estret col·laborador de Carles Salvador, havia conservat. De resultes d’aquell article, va contactar amb mi per mitjà de VinaròsNews Pere-Enric Barreda, impulsor de l’entitat de Benassal. Ho va fer per felicitar-me per les paraules que en aquell article reconeixen la labor del centre benassalenc en la preservació del patrimoni cultural i lingüístic valencià, a desgrat de la política cultural que li ha dispensat l’administració valenciana al llarg dels deu anys que existeix.

Arran d’aquest fet, vam mantenir un breu intercanvi de correspondència, en què vam parlar de l’activitat de la Fundació Carles Salvador, de la qual era coneixedor de primera mà atesa la seua condició d’editor, i de la possibilitat de col·laborar en alguna de les activitats que personalment o bé a través de la fundació tenia entre mans.

Avui mateix s’ha donat a conèixer la notícia de la seua mort a Barcelona, on treballava.

El Maestrat viu

Fa dues setmanes l’associació Maestrat Viu va donar a conèixer públicament en un acte a la biblioteca municipal de Vinaròs la convocatòria de la primera edició dels premis Maestrat Viu, destinats a reconèixer l’esforç de persones i entitats que ajuden a prestigiar la cultura valenciana en l’àmbit de la comarca del Maestrat. Així doncs, després de dos anys d’existència de l’associació es materialitza un dels seus objectius fundacionals, que és la promoció de la cultura i de la llengua pròpies del Maestrat.

Els premis, quatre en total, van orientats a reconèixer la labor de persones i entitats en el terreny cultural, social, científic, cívic o tècnic. El premi Carles Salvador s’atorgarà a una persona per la seua trajectòria personal al llarg del temps. El premi Alfred Giner Sorolla anirà a mans d’una persona per una iniciativa portada a terme en el darrer any. El premi Pere Labèrnia reconeixerà la trajectòria d’un col·lectiu. Finalment, el premi Seidia correspondrà a la iniciativa anual portada a terme per un col·lectiu. El funcionament dels premis és obert a la societat: tothom hi pot presentar candidatures i després un jurat proposat per l’associació ha de decidir a qui s’atorguen els guardons d’entre les propostes rebudes. El termini de presentació de candidatures és obert fins al 5 d’abril i els premis es donaran a conèixer el 17 de maig en un acte a la sala gòtica del castell de Peníscola, que serà conduït per les periodistes Amàlia Garrigós i Taray Cuartiella, i comptarà amb les actuacions de la cantant Aitana Ferrer i el pianista Enric Murillo.

Segons paraules del president de l’associació, Josep Meseguer, l’organització d’aquests premis té per objectiu reforçar el paper de referent cultural de les persones i organitzacions reconegudes amb l’objectiu de dinamitzar la continuïtat de la seua labor i cohesionar la personalitat cultural de la comarca.

Enric Matalí com a exemple

I mentrestant es fa desaparèixer la ràdio i la televisió públiques valencianes en un procés de desconstrucció accelerat, aquest 23 de novembre la Fundació Carles Salvador de Benassal va rebre en donació la documentació corresponent als cursos de valencià de Lo Rat Penat que la família de qui en va ser secretari als anys 50 i 60 , Enric Matalí, havia guardat des d’aleshores. Com és habitual en els nostres hàbits comunicatius i periodístics, l’acte ha passat desapercebut perquè la cultura diguem-ne acadèmica està molt mal considerada socialment per no dir que ha caigut en un desprestigi que sempre va ser difícil de combatre, no cal que ens enganyem, però que en aquests temps que corren, en terra de valencians, no trau cap del clot ni per equivocació. Així, s’entén que la figura d’Enric Matalí siga un perfecte desconegut.

Enric Matalí i Timoneda (València, 1903-1984) va ser cronista d’Ènova (Ribera Alta). Republicà i catòlic, va integrar-se a Lo Rat Penat el 1948 i a partir de 1951 va participar directament en el projecte de Carles Salvador d’oferir cursos de valencià. El 1955 esdevé secretari de l’entitat ratpenatista. Va dimitir del seu càrrec el 1978 en produir-se la defecció secessionista de la societat cultural, tot i que no va abandonar-la mai.

Així doncs, la documentació dels cursos de valencià que es van portar a terme entre 1951 i 1978 a Lo Rat Penat i que la família d’Enric Matalí ha guardat d’aleshores fins a avui ha estat lliurada a la fundació que conserva la documentació de Carles Salvador a Benassal, a on l’escriptor i gramàtic valencià va viure i treballar bona part de la seua vida.

Patrimoni literari

Vaig al VII Seminari de patrimoni literari i territori que organitza Espais Escrits, l’entitat que agrupa les cases museu, fundacions i altres entitats dedicades a escriptors en llengua catalana. El seminari té lloc al MUHBA, al palau reial Major de Barcelona. No al de Pedralbes, que és el palau borbònic, sinó al de la plaça del Rei, on hi ha el palau de la monarquia catalana, la del casal de Barcelona. L’acte té lloc a la sala Martí I l’Humà, dedicada a l’últim rei de la dinastia, que va ser qui va llegar alguns edificis emblemàtics del complex reial, com el mirador que porta el seu nom, a tocar del saló del Tinell, on el rei portava a terme les seues audiències. Hi vaig per un projecte ARCE que portem entre mans a la faena, que ha de servir per desenvolupar treball col·laboratiu entre centres educatius dels Països Catalans i busquem la col·laboració d’Espais Escrits, que és l’entitat que ha creat el Mapa Literari Català, basat en tecnologia 2.0, una eina que pot contribuir al projecte alhora que pot generar sinèrgies per a la mateixa entitat, que té en aquest efecte bona part de la seua raó de ser. Ni la ponència de Robert Saladrigas ni la taula redona de traductors europeus al català ni la intervenció de Carme Arenas explicant el funcionament del PEN Català defrauden les expectatives.

A la inauguració prèvia, el tinent d’alcalde de la ciutat i regidor de cultura vindica la capitalitat cultural del municipi i diu que té pensat exercir-la.

El Pont a Morella

El Pont. Cooperativa de lletres

Aquest proppassat dissabte 9 d’abril, faig cap a  Morella a la I Trobada Literària d’El Pont, cooperativa de lletres. La jornada és continuació de la trobada de Benassal, que va tenir lloc al setembre de 2010. En mig any, l’associació ha fet els primers passos organitzatius, ha aplegat més massa crítica i ha començat a funcionar en l’àmbit dels seus objectius interactuant amb qui es pot interactuar tractant-se de la qüestió que ens ocupa. Podeu trobar la informació relacionada amb aquesta I Trobada Literària al bloc corresponent, fins i tot el comentari personal que hi han fet diversos participants en els seus blocs.

Personalment, estic especialment satisfet d’aquesta I Trobada d’El Pont. En primer lloc, perquè la idea de fer-la a Morella va ser meua. En el moment de fer el suggeriment, se’m va ocórrer que Morella té una municipalitat prou oberta a captar esdeveniments i que és receptiva als objectius d’El Pont. Si no ha variat, l’actual alcalde morellà és el president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, entitat que agrupa 21 municipis valencians i que forma part del patronat de la Fundació Ramon Llull per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes. És a dir, pertany a l’organisme que agrupa instàncies governamentals de tots els territoris de parla catalana amb l’objectiu de promoure  a l’estranger la llengua catalana i la cultura que s’expressa en aquesta llengua. Allò que hauria de fer amb els nostres diners i no fa l’Instituto Cervantes espanyol.

El Pont a Benassal

Dissabte 25 de setembre al matí pujo a Benassal a la trobada d’escriptors de les comarques de Castelló. La meua assistència és del tot conjuntural ja que inicialment no feia intenció de passar el cap de setmana a Xert, però una convocatòria familiar m’hi fa anar. La de la trobada de Benassal m’arriba uns dies més tard i cap a Benassal falta gent.

Carles Salvador

Escric frenèticament tota la setmana per ajuntar una sèrie de pensaments que em servisquen per omplir la meua intervenció, aquest dissabte 24, a les IV Jornades de les Lletres Ebrenques que s’organitzen a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta. Al cap del temps i d’aplegar informacions sobre la temàtica de què he de parlar: llengua, literatura i educació, potser me’n puc formar una idea aproximada, que no és més que un assaig, però que si més no serveix per sortir del pas.

Una setmana abans, a Folgueroles (Osona) assisteixo al V Seminari sobre patrimoni literari i territori organitzat per Espais Escrits, la xarxa del patrimoni literari català, que aplega cases museu d’escriptors i fundacions dedicades a la preservació i difusió de l’obra d’escripors catalans.