Maestrat i Montesa

galcerandeborja

Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, darrer mestre de Montesa, representat al saló de Corts del palau de la Generalitat.

Enguany és el 700 aniversari de la creació de l’orde de Montesa, que va donar lloc al Maestrat Vell de Montesa, el feu més extens del mestre de l’orde militar valencià per excel·lència, el qual, amb el temps, va fixar el nom de part de les terres més septentrionals del Regne de València, primer quan l’estat foral valencià ja havia estat abolit pel Decret de Nova Planta de 1707, i després quan el mateix orde va ser pràcticament liquidat arran de la constitució de Cadis, al 1812, per la qual els seus béns van passar al deute públic i la vigència dels ordes medievals militars va decaure i va passar a ser una romanalla de l’Antic Règim. En aquell moment, el Maestrat Vell de Montesa ja havia passat a ser el Maestrazgo per a l’Espanya borbònica. De manera que durant el segle XIX la traducció castellana de l’original català va arribar a donar nom a una comandància militar que designava, grosso modo, la regió irredempta dominada pel carlista Cabrera.

L’origen, doncs, del topònim, es remunta al segle XIV i està directament relacionat amb la creació i vigència de l’orde de Santa Maria de Montesa, anomenat de Montesa i Sant Jordi d’Alfama a partir de 1400, quan el rei Martí I l’Humà va sumar-hi aquest orde, ja aleshores en decadència. La pregunta seria: Què queda, a més del nom de la comarca, de la relació entre el feu montesià medieval i el territori que avui podem anomenar Maestrat, en aquesta banda dels rius de les Truites i Montlleó, en territori no aragonès sinó valencià? Continua llegint

Viure

Joan Orti, president de Maestrat Viu, amb l’escultura dels premis creada per Pedro Marín. Foto: Crònica de Vinaròs

Aquest proper dissabte 16 de maig té lloc la segona edició dels premis de l’associació Maestrat Viu, al saló gòtic del castell de Peníscola. Maestrat Viu és l’associació comarcal de defensa de la llengua i la cultura pròpies del Maestrat i com a tal té l’objectiu de prestigiar l’ús social del valencià i dels referents culturals que el dinamitzen. Perquè més enllà o més ençà de la cultura que fan córrer els mitjans de comunicació de masses, també hi ha una cultura del Maestrat que s’expressa en la llengua de Ramon Llull, que es produeix ací i que té un paper de modernització de la societat comarcal. Vull dir que la cultura que s’expressa en valencià no tan sols viu en els programes de festes dels pobles, en les manifestacions més tradicionals o en els llibrets de falles, sinó que lluita per ocupar el seu lloc en una societat comarcal que busca ubicar-se al sol d’una normalitat cultural que es construïsca, avui com en els temps històrics del valencianisme, al voltant de la integritat del valencià com a llengua pròpia.

La vida cultural del Maestrat, com la de qualsevol altra comarca, és oberta a les aportacions de qualsevol signe que tinguen a bé de manifestar-se i desenvolupar-se. Si fóssem una societat oberta i normal de debò, seria de sentit comú que les primeres aportacions a tenir en consideració fossen les que sorgeixen de la mateixa societat i s’expressen en la llengua pròpia d’aquesta societat. En aquest País Valencià del segle XXI, això continua sent una utopia malgrat la lletra d’unes lleis redactades més per quedar bé i no ser aplicades, per molt constitucionals que siguen, que no per altra cosa. L’abandonament que les institucions fan de la modernització de la cultura i la llengua pròpies, al Maestrat i al conjunt del País Valencià, posa en evidència les intencions reals dels grups dirigents i del poder. I expliquen l’existència d’entitats que, com Maestrat Viu, es dediquen des d’instàncies no governamentals a la dinamització d’una cultura que necessita prestigi per sobreviure i difondre’s a casa mateix. Continua llegint

Situació sociolingüística

Cobertura de Canal 56

Cobertura de Canal 56. Font: Canal 56

Cadascú té els seus defectes. Un dels meus és que no puc evitar de fer l’anàlisi sociolingüística de qualsevol intervenció comunicativa en què participo, tant si és com a protagonista com si només ocupo un lloc d’espectador. És un defecte de fàbrica, podríem dir, derivat de la meua formació com a lingüista i puntualment alimentat per la meua dedicació professional a l’ensenyament. Rarament en parlo portes enfora si no és que ve a la conversa de fer-ho, però això no trau que m’hi fixe de manera continuada i involuntària. Després de tot, en la nostra comunicació diària no parem de negociar amb les persones amb qui interactuem en relació a la manera que tenim d’entendre’ns, és a dir, en relació al vehicle compartit que fem servir per entendre’ns, això és el llenguatge expressiu, que inclou, sobretot, la llengua.
Aquest estiu que ara s’acaba, he tingut ocasió d’observar i reflexionar sobre l’evolució dels usos lingüístics al Baix Maesetrat, assumpte sobre el qual ja vaig escriure fa temps (“El Baix Maestrat: situació sociolingüística”. Llengua Nacional, juny 1997). Ara no faré un actualització del que ja vaig dir per la simple finalitat de veure com han canviat aquestes coses en dèsset anys, si bé fer-ho podria tindre l’interès de constatar una evolució que, si fa no fa, coincideix amb el temps que el PP ha estat al govern de  l’autonomia valenciana. Potser m’hi dedique properament.

El que volia constatar ara és com ens podem trobar, al Baix Maestrat, que qualsevol instància pública començant per l’administració estatal i acabant per la municipal, incloent-hi empreses concessionàries i altres del mateix caire que viuen de prestar serveis públics; ni privada, ja siguen empreses de qualsevol ram, societats anònimes, cooperatives, cadenes de distribució, empreses familiars, bars ni el més mínim negoci, no fa servir altra llengua en la seua comunicació ordinària que no siga el castellà. Continua llegint

La gent del Maestrat

Peníscola fora de temporada turística té l’encant de la tranquil·litat i l’accessibilitat dels paisatges urbans que conserven a la vista les pedres antigues  i l’esplendor del passat. Ho constatem assistint al lliurament dels primers premis Maestrat Viu, que té lloc al mateix saló gòtic del castell.

Potser cal fer una referència al caràcter del lloc concret. Som a l’espai més noble del castell, alhora una construcció sense semblança en tota la comarca, ben bé l’únic castell, sempre inexpugnable per les armes, que ha resistit el pas del temps en aquesta terra dels senyors de Montesa, i que ha resistit el pas del temps gràcies a factors que li han estat favorables i que li han assegurat no tan sols la supervivència sinó també la funcionalitat. Al capdavall és una infraestructura que presta un servei inestimable a l’economia local com a referent turístic i que també pot prestar-lo en el terreny cultural. Així doncs, es tracta d’un lloc especial, també amb un rerefons igualment significatiu per a l’activisme cultural que promou l’associació.

Glossem ara els premiats. Continua llegint

Muralles de Traiguera

 

 Aquest mes d’abril, les Corts Valencianes han aprovat l’execució urgent d’obres en part de les muralles modernes de Traiguera, concretament en aquells trams que van desprendre’s el 2012 i que poden suposar un perill per a la seguretat del veïnat. La mesura arriba després que al 2013 la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana prengués la decisió de no destinar fons a aquesta comesa. En aquesta ocasió, el legislatiu valencià ha negociat i votat per unanimitat la realització d’obres en un bé d’interès cultural (BIC) considerat com a tal des de 2004. La mesura, per pura necessitat, ha de ser benvinguda i ara només cal esperar que es porte a terme com més prompte millor.

Dit això, val la pena reflexionar mínimament sobre aquest BIC per tal de situar-lo en el seu context i valorar-ne la rellevància de manera apropiada. Aquest passat dissabte 19 d’abril vaig tenir ocasió de parlar-ne breument amb Javier Hernández Ruano, l’historiador que va trobar els plànols de la construcció de les muralles a l’arxiu de Simancas i un dels millors coneixedors de les fortificacions militars de Castelló. Vam seure junts a la presentació de llibres de la fira, en què personalment participava amb la presentació del llibre La cuina de Traiguera. Ell hi va anar a presentar Peñíscola inexpugnable, la seua darrera producció. Segons Javier Hernández, les muralles modernes de Traiguera són les úniques de la seua època existents a les comarques de Castelló, juntament amb les de Peníscola. Continua llegint

El Maestrat viu

Fa dues setmanes l’associació Maestrat Viu va donar a conèixer públicament en un acte a la biblioteca municipal de Vinaròs la convocatòria de la primera edició dels premis Maestrat Viu, destinats a reconèixer l’esforç de persones i entitats que ajuden a prestigiar la cultura valenciana en l’àmbit de la comarca del Maestrat. Així doncs, després de dos anys d’existència de l’associació es materialitza un dels seus objectius fundacionals, que és la promoció de la cultura i de la llengua pròpies del Maestrat.

Els premis, quatre en total, van orientats a reconèixer la labor de persones i entitats en el terreny cultural, social, científic, cívic o tècnic. El premi Carles Salvador s’atorgarà a una persona per la seua trajectòria personal al llarg del temps. El premi Alfred Giner Sorolla anirà a mans d’una persona per una iniciativa portada a terme en el darrer any. El premi Pere Labèrnia reconeixerà la trajectòria d’un col·lectiu. Finalment, el premi Seidia correspondrà a la iniciativa anual portada a terme per un col·lectiu. El funcionament dels premis és obert a la societat: tothom hi pot presentar candidatures i després un jurat proposat per l’associació ha de decidir a qui s’atorguen els guardons d’entre les propostes rebudes. El termini de presentació de candidatures és obert fins al 5 d’abril i els premis es donaran a conèixer el 17 de maig en un acte a la sala gòtica del castell de Peníscola, que serà conduït per les periodistes Amàlia Garrigós i Taray Cuartiella, i comptarà amb les actuacions de la cantant Aitana Ferrer i el pianista Enric Murillo.

Segons paraules del president de l’associació, Josep Meseguer, l’organització d’aquests premis té per objectiu reforçar el paper de referent cultural de les persones i organitzacions reconegudes amb l’objectiu de dinamitzar la continuïtat de la seua labor i cohesionar la personalitat cultural de la comarca. Continua llegint

Corredor

Aquest divendres 22 de febrer ha tingut lloc a Peníscola una jornada organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, dedicada al corredor del Mediterrani i més concretament al tram de l’eix Castelló-Tortosa-Tarragona. Aquest Institut és l’impulsor de l’EURAM, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que té per finalitat materialitzar el projecte europeu de l’arc mediterrani de comunicacions, una vegada la Unió Europea ha determinat la prioritat de l’articulació d’aquesta via. La jornada ha comptat amb la participació de les diputacions provincials de Castelló i Tarragona; els ajuntaments de Peníscola, Tortosa i Castelló; les cambres de comerç d’ambdues províncies; els ports de Castelló i Tarragona, la diputació i l’àrea metropolitana de Barcelona; a més d’entitats privades empresarials catalanes, entre les quals Agbar i la Caixa. La reivindicació principal de la jornada va orientada a l’acabament del desdoblament ferroviari del tram de via única que encara existeix a la demarcació de Tarragona. Lògicament, és comprensible que els actors de la jornada bé en deuen esperar algun altre rendiment. Per exemple, en el cas de l’ajuntament amfitrió, atraure el turisme de congressos i, a la llarga, millorar les comunicacions que puguen aportar més recursos a la seua indústria del turisme. En el cas de Tortosa, guanyar complicitats per remuntar l’arraconament a què ha estat sotmesa la ciutat en matèria de comunicacions per la via de refer a llarg termini la referencialitat que havia tingut en relació al seu interland, un interland que anava més enllà de les demarcacions administratives i que, per diferents causes entre les quals hi ha l’arraconament ferroviari, s’ha anat encongint a marxes forçades. Continua llegint