Bombes nazis a l’Alt Maestrat

legió-CòndorEl periodista de València Josep Grau firma l’article “Por qué Hitler bombardeó cuatro pacíficos pueblos de Castellón?“, aparegut a l’edició valenciana del diari El País el passat 26 de desembre de 2015. L’article fa referència a la notícia que un documental audiovisual, titulat Experiment Stuka, trau a la llum la història dels bombardeigs que la Legió Còndor nazi va portar a terme als pobles de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser i Vilar de Canes, a l’Alt Maestrat , el maig de 1938. L’article incorpora el tràiler del documental, que dirigeixen Rafa Molés i Pepe Andreu, cineastes i periodistes valencians que constitueixen la productora SUICAfilms.

El documental parteix de la recerca que va fer l’historiador de Benassal Òscar Vives, el qual va trobar la pista dels fets en el llibre The Spanish Civil War de l’historiador anglès Antony Beevor, publicat el 1982. Era una referència al bombardeig en un document alemany: “Bundesarchiv-Militärarchiv, Freiburg im Breisgau, RL35/34”. Aquest document era un informe de 50 pàgines amb 65 fotografies dels bombardejos als quatre pobles, que Vives va anar a a buscar a Friburg. Era el 2011. Amb les dades de la recerca, el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del segle XX de Benassal, va elaborar l’exposició Experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat 1938, que va presentar-se a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València les acaballes de 2012 i les primeres setmanes de 2013. Continua llegint

Anuncis

Vull un #surtdecasa.cat per al Maestrat

Vull un surtdecasa.cat per al Maestrat. Com puc acudir, si no, a les millors convocatòries santantonianes de la comarca si no tinc una agenda cultural endreçada, un una única web, que prioritze els actes de valor cultural afegit davant dels que són més recurrents? És només un exemple de temporada… surtdecasa.cat és el portal cultural de les Terres de l’Ebre, la cara visible del qual és la periodista Neus Barberà, de Roquetes. El portal, que fa quatre anys que funciona, recull la majoria d’actes culturals que tenen lloc en aquestes comarques i publica notícies d’interès cultural vinculades, referents a activitats plàstiques, literàries, mediambientals, d’interès familiar, de gastronomia, etcètera. A més, hostatja blogs d’usuaris i publica articles d’opinió que generen també actualitat informativa.

En una entrevista recent a Antena Caro, la cofundadora Neus Barberà explica que l’activitat cultural de les Terres de l’Ebre (a prop de 190.00 habitants) resulta inabastable i, doncs, és impossible recollir-la tota. Però sí que és possible, mitjançant la xarxa que genera l’activitat informativa del portal, trencar el localisme consistent a conèixer molt bé l’activitat cultural que té lloc al poble i no saber res del que passa al poble del costat. L’invent és tan àgil que fins i tot té aplicació per a iPhone. Continua llegint

Portbou-Vinaròs

pol

Foto: Àlex Asensio. L’embranzida

El procés polític que vivim a Catalunya bé havia d’arribar un dia o altre a les palestres comunicatives i poc o molt dedicades al debat polític de més avall del Sénia, si és que es pot parlar en aquests termes en relació a la comunicació i al debat. Sóc seguidor d’uns quants mitjans de comunicació i altres grups d’opinió i m’interessa i m’agrada informar-me i formar-me la meua pròpia opinió a partir del contrast de parers, que de vegades s’ha de construir un mateix, ja que el pluralisme comunicatiu està condicionat per circumstàncies que limiten la capacitat de contrastar per part del destinatari. Esmentem-ne tan sols el tancament de Canal 9 i la prohibició de TV3, amb la qual cosa, gairebé tota la informació que arriba al telespectador prové, d’una manera o altra, dels mitjans d’informació madrilenys. La qüestió és que davant el caire que està prenent aquest procés, que a hores d’ara ha esdevingut imprevisible a ulls dels mateixos mitjans de comunicació en el sentit que les notícies de signe contraposat se succeeixen amb rapidesa, van aflorant posicionaments nord-valencians al seu voltant. El veïnatge, la proximitat, la continuïtat geogràfica, humana, social… fan que poc o molt l’opinió pública i significadament els representants polítics vagen posicionant-se al seu voltant.

És el cas de Juan Bautista Juan, alcalde de Vinaròs, que firma un escrit al digital Infomaestrat.com, aparegut el passat 25 de setembre. I el firma no com a component, militant, dirigent d’un partit, sinó com a alcalde de Vinaròs. La tesi que defensa, tal com resa el títol, és que “Vinaròs no quiere ser Portbou“. Comença l’escrit dient que Vinaròs és la ciutat valenciana més septentrional, que limita amb Catalunya, i això ha motivat relacions seculars entre els ciutadans d’una banda i l’altra del Sénia. Continua llegint

Ràdio Silenci

1390403255438

Com que començàvem a avorrir-nos després del tancament de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), el ministeri d’indústria espanyol ha iniciat el procediment per multar Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a compte de les emissions il·legals (si els convingués als multadors només serien irregulars) de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. Sembla que com la paperassa no està en regla, això es prou perquè l’administració corresponent engegue la piconadora sense ni tan sols avisar. No hi fa res que el procés de concessió de les teles privades hagués de ser anul·lat judicialment perquè era un fiasco d’amiguisme i incompetència. En aquest cas el pes de les accions administratives va ser… a favor.

Desconec els oients que devien tenir aquestes emissores ara fetes callar en terres valencianes perquè de dades d’aquest tipus, al País Valencià, no se’n publiquen. I segurament si s’hagués fet, hauria mostrat la poca per no dir nul·la incidència que hi tenien. Continua llegint

Espai comunicatiu

Dissabte 2 de novembre veig que dins del cicle Cita a Morella i amb motiu del trentè aniversari de Comunicacions dels Ports, hi parla el periodista valencià Manuel S. Jardí, a qui conec de les seues col·laboracions a El Temps i en mitjans digitals valencians. El conec sobretot per la crítica de vegades àcida del stablishment valencià. La conferència que hi ha de fer duu per títol “Per què necessitem un espai mediàtic valencià”. El tema em crida l’atenció i em decidisc a assistir-hi.

A la sala del Justícia de Morella, on té lloc l’acte, hi ha uns rollers que donen el to de l’efemèride de Comunicacions dels Ports, mitja entrada de públic i puntualitat. Hi trobo els amics morellans d’El Pont, el sociolingüista Ernest Querol i l’acadèmic Lluís Meseguer, que s’alegren de la meua presència extramorellana.

L’acte té la correcció de les conferències centrades en els continguts que s’han vingut a exposar i a escoltar. L’organització, que compta amb la participació de l’alcalde Ramsés Ripollés, posa d’entrada l’èmfasi en la necessitat dels mitjans de comunicació públics que són Comunicacions dels Ports, tant en el vessant de servei a la societat comarcal com en el de pluralitat i vitalitat culturals que suposen. Uns plantejaments que em semblen exposats amb seriositat i rigor, en el coneixement del que costa el manteniment dels mitjans de comunicació a canvi de la cobertura que en aquest sentit té qualsevol col·lectiu que es regeix de manera democràtica.

El conferenciant, més que centrar-se específicament en la temàtica delimitada pel títol de la conferència, fa un recorregut per l’actualitat i la història del panorama comunicatiu que coneixem, passant per la història de la televisió i dels grups de comunicació, els diaris de la capital i la sort de la televisió pública valenciana.

Continua llegint

Reciprocitat?

Aquesta setmana ha aparegut la notícia que les Generalitats havien arribat a un acord per escrit per a la represa de les emissions de TV3 al País Valencià i de Canal 9 al Principat. La notícia la va donar el portaveu de la Generalitat de dalt i de seguida s’han començat a produir declaracions de la Generalitat de baix i de l’opinió pública, amb enqu</spanesta de diari inclosa. L’acord arriba després que al febrer el Tribunal Suprem espanyol donés la raó a ACPV en relació al tancament dels seus repetidors per part de la Generalitat de baix, cosa que no podia fer perquè no en té l’atribució, que segons l’alt tribunal correspon a l’estat. Aquesta deslegitimació de l’acció administrativa de la Generalitat valenciana pareix que ha obert la porta a l’entesa.
Pel que ha transcendit, l’entesa és que els canals de totes dues televisions es veuran al territori veí després que el País Valencià dispose d’un tercer multiplex per portar-ho a terme. Correspon al ministeri d’Indústria espanyol d’atorgar aquesta plataforma radioelèctrica. Mentrestant, els dirigents valencians s’han apressat a remarcar que el respecte que inclou l’acord pels símbols d’identitat valencians significa que a partir d’ara TV3 ha de canviar de nomenclatura per referir-se al País Valencià i a la llengua que li és pròpia: n’ha de dir “Comunitat Valenciana” i “idioma valencià”, i a més reconèixer l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en matèria lingüística en el territori valencià. Altrament, diuen aquests dirigents, tornaran a desconnectar les emissions de TV3. En relació a això darrer, un es pregunta com es poden dir ximpleries tan grosses en tan poques paraules. Continua llegint

TV3 al País Valencià

Encara no dos anys més tard, el Tribunal Supremo espanyol ha invalidat les mesures d’intervenció de la Generalitat valenciana relatives a l’apagada dels repetidors de TV3 al País Valencià, argüint que l’administració que va ordenar-la, la Generalitat, no té competència en l’ordenació de l’espai radioelèctric. Aquesta sentència posa en evidència l’arbitrarietat i la mala intenció d’una mesura de caràcter estrictament polític que aquell president de la Generalitat amb problemes de sastreria va posar en pràctica amb la sola finalitat de fer callar la crítica d’un mitjà que informava dels catxulls en què s’anava sabent que s’havia posat: els catxulls de la corrupció que, justament el mateix dia en què va fer-se pública la sentència del Supremo, van donar lloc al processament de qui havia estat el vicepresident del govern que ell presidia. Aquestes cosetes, en el terreny de la política professional constitueixen clatellades de primer ordre. No se’n sap el resultat final, les conseqüències, però de moment el fet de ser notícia, concretament mala notícia, ja suposa prou adversitat. Un fracàs en tota regla. I això tenint en compte que aquests defensors aferrissats del patriotismo constitucional i d’ofrenar noves glòries a Espanya han actuat de manera subversiva contra l’ordre que diuen que glorifiquen. S’ha d’actuar molt subversivament perquè el garant d’una legalitat feta a mida de l’estat actual de coses, del tot favorable a les inèrcies històriques que donen sentit a l’existència d’un partit com el que el governa actualment, et desautoritze d’aquesta manera.

Així doncs, l’acció administrativa de la Generalitat valenciana en relació al tancament dels repetidors d’ACPV que feien arribar el senyal de TV3 al País Valencià va ser una il·legalitat, un atropellament dels drets de la ciutadania a la informació i a la lliure expressió. Total, que la Generalitat haurà de tornar els 300.000 € de la multa. Continua llegint