El Maestrat viu

Fa dues setmanes l’associació Maestrat Viu va donar a conèixer públicament en un acte a la biblioteca municipal de Vinaròs la convocatòria de la primera edició dels premis Maestrat Viu, destinats a reconèixer l’esforç de persones i entitats que ajuden a prestigiar la cultura valenciana en l’àmbit de la comarca del Maestrat. Així doncs, després de dos anys d’existència de l’associació es materialitza un dels seus objectius fundacionals, que és la promoció de la cultura i de la llengua pròpies del Maestrat.

Els premis, quatre en total, van orientats a reconèixer la labor de persones i entitats en el terreny cultural, social, científic, cívic o tècnic. El premi Carles Salvador s’atorgarà a una persona per la seua trajectòria personal al llarg del temps. El premi Alfred Giner Sorolla anirà a mans d’una persona per una iniciativa portada a terme en el darrer any. El premi Pere Labèrnia reconeixerà la trajectòria d’un col·lectiu. Finalment, el premi Seidia correspondrà a la iniciativa anual portada a terme per un col·lectiu. El funcionament dels premis és obert a la societat: tothom hi pot presentar candidatures i després un jurat proposat per l’associació ha de decidir a qui s’atorguen els guardons d’entre les propostes rebudes. El termini de presentació de candidatures és obert fins al 5 d’abril i els premis es donaran a conèixer el 17 de maig en un acte a la sala gòtica del castell de Peníscola, que serà conduït per les periodistes Amàlia Garrigós i Taray Cuartiella, i comptarà amb les actuacions de la cantant Aitana Ferrer i el pianista Enric Murillo.

Segons paraules del president de l’associació, Josep Meseguer, l’organització d’aquests premis té per objectiu reforçar el paper de referent cultural de les persones i organitzacions reconegudes amb l’objectiu de dinamitzar la continuïtat de la seua labor i cohesionar la personalitat cultural de la comarca. A parer de Josep Meseguer, el Maestrat constitueix una cruïlla d’importància estratègica per al futur de la nostra cultura, que cal potenciar com a punt de trobada i àmbit de normalitat lingüística. I bona mostra d’aquestes intencions és la composició del jurat que ha de dilucidar els premis. A més del president i el secretari de Maestrat Viu, en formaran part Joan Baptista Simó, historiador peniscolà vinculat al Centre d’Estudis del Maestrat, com a component de l’àmbit local; Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; i Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Tan de bo no es tracte d’una conjunció circumstancial i l’excusa del jurat servisca per bastir els ponts que necessita la normalitat lingüística per què treballa Maestrat Viu. La convivència de dues instàncies normatives de la llengua catalana comporta uns perills molt concrets que cal gestionar (atenció: que cal gestionar) de manera que esdevinguen oportunitats.

Però analitzem una mica els referents que donen nom als guardons per entendre’n una mica millor el significat que s’hi ha volgut atribuir. Carles Salvador (València, 1893-1955) va ser el gramàtic valencià que va desplegar al País Valencià l’obra de la normativització moderna de la llengua catalana portada a terme per Pompeu Fabra, fixada a les Normes de Castelló (1932). Carles Salvador va desenvolupar molt bona part de la seua labor des de Benassal, on va exercir com a mestre. Alfred Giner Sorolla (Vinaròs, 1919-2005) va ser oncòleg a l’Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, segurament el científic més destacat que ha sortit del Maestrat. També va ser poeta. Pere Labèrnia (Traiguera, 1802 – Barcelona, 1860) va ser el lexicògraf autor del Diccionari de la llengua Catalana ab la correspondencia castellana i llatina (1839), la font lexicogràfica de la llengua catalana del segle XIX, base de la Renaixença. Finalment, Seidia és el personatge femení que dóna nom al poema èpic homònim amb què Joaquim Garcia Girona (Benassal, 1867 – Baeza, 1928) va guanyar els Jocs Florals de València al 1919. El poema tracta la conquesta del Regne de València. Joaquim Garcia Girona, religiós, lingüista i escriptor en la tradició de la Renaixença, és també l’autor del poema “Als fills del Maestrat“, publicat per primera vegada a La Veu de Tortosa el 1901, i del Vocabulari del Maestrat, obra que va contribuir al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll.

S’entén, en conseqüència, quin és l’esperit que informa aquesta iniciativa de l’associació Maestrat Viu a l’hora d’organitzar aquests premis que, com a iniciativa cívica en l’àmbit comarcal, no té precedents. I és aquí que cal fer la reflexió que fa al cas. Els referents que donen nom als diferents premis ens posen sobre la pista d’una tradició cultural que, per més pròpia que resulte, convé anar a buscar sota unes quantes capes d’oblit, per no dir una altra cosa. La seua vindicació respon a la finalitat de recuperar la tradició cultural i lingüística de la comarca, mostrar que també el Maestrat ha contribuït històricament a forjar la cultura catalanoparlant que coneixem i actualitzar-la per donar-hi continuïtat. Una continuïtat que només pot passar per la reactivació, per la dinamització.

Evidentment, el Maestrat històric, el Maestrat Vell de Montesa, només és avui una referència gairebé arqueològica en els estudis històrics i en l’origen de la denominació d’un territori que no té cap més consistència que la que les instàncies polítiques han tingut la voluntat d’atorgar-li. Es podria pensar que, després de tot, no és més que un conjunt de pobles d’una estructura social desconjuntada pels desequilibris territorials i subsumit en una estructura administrativa provincial que el fa invisible. Una romanalla que ni tan sols serveix com a reclam turístic. Com sí que passa en altres llocs que fan servir l’epígraf, per cert. Però també hi ha un Maestrat viu, que trau el cap i que, sense oblidar d’on venim, ja forma part del futur.

Els guanyadors del premi s’enduran alguna cosa més que l’escultura d’acer inoxidable de l’artista covarxí Pedro Marín.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s