Resiliència al Sénia

20160913-resiliencia-al-senia-3

Confesso que tot i haver fet m’agrada a la pàgina de Facebook de Salvem lo Montsià per invitació de Manel Mas, que deu ser un dels lectors que no em deixa de petja (moltes gràcies, Manel), encara no havia tingut coneixement del reportatge “Resiliència al Sénia“, que va emetre’s al Canal 33 a finals de setembre dins del programa Latituds.

Latituds és un programa del canal cultural de la televisió catalana sobre l’activisme contra la pobresa, la injustícia, la guerra, la sostenibilitat. A cada capítol es tracta un tema concret amb els protagonistes de projectes d’abast local o territorial, que expliquen quins problemes tenen i què fan per mirar de superar-los. Aquesta exposició es complementa amb la intervenció d’especialistes de prestigi sobre la qüestió, que proporcionen un punt de vista global de la problemàtica exposada i de les possibles solucions.

En el capítol dedicat a les comarques del Sénia, els protagonistes exposen les diferents amenaces que les afecten des del punt de vista ambiental. Continua llegint

Terratrèmol Castor

Diari de Tarragona

Estem d’allò més entretinguts amb l’actualitat del projecte Castor. Aquesta setmana s’ha fet públic l’informe oficial que reconeix que els terratrèmols relacionats amb el projecte van ser efectivament causats per la injecció del gas matalàs al subsòl submarí. S’ha demostrat científicament, diuen. Això no obstant, el ministre espanyol del catxull en qüestió diu públicament que no en té prou i que ha demanat uns informes independents a universitats nord-americanes. Això li serveix d’excusa per justificar haver disposat de l’informe esmentat des de desembre de 2013 i no haver-lo fet públic, una circumstància que altres instàncies administratives, com ara la Generalitat de Catalunya, s’han pres més que malament, vist que el govern espanyol ha amagat als altres interlocutors de la mateixa administració, i a la ciutadania, aquesta informació sensible. Només quan s’ha sabut que l’informe ja fa mesos que existeix, el ministre Soria, amb aquella patxorra atlàntica que el caracteritza, ha fet veure que encara no té prou informació i ja en parlarem.

Mentrestant, el debat polític s’ha animat al voltant de l’assumpte. Continua llegint

A l’Ebre

Aquest dissabte 1 de març vaig a esmorzar a Riumar, al delta de l’Ebre, convocat per l’escriptor de la Cava Baltasar Casanova i en companyia dels també escriptors Ignasi Revés i Raimon Aguiló. La trobada arranca de la taula redona sobre llibres de cuina que va moderar el primer a les passades Jornades de les Lletres Ebrenques a la biblioteca comarcal Sebastià Joan Arbó d’Amposta l’estiu passat, en la qual vaig participar com a coautor de La cuina de Traiguera, juntament amb Ignasi Revés, autor de llibres d’interès gastronòmic com Esmorzars de Lleida i Esmorzars de l’Ebre. En ocasió de la taula redona estiuenca, vam convenir d’anar un dia a tastar l’anguila del delta i les voltes del calendari ens hi porten justament avui. L’esmorzar té lloc al restaurant Paca, on mengem aquella anguila en suc fantàstica.

Després, el nostre amfitrió ens convida a fer una passejada a la desembocadura mateix del riu. Ens hi atansem en cotxe i caminem una estona curta fins a la torratxa en forma de zigurat quadrat que hi ha molt a prop de la desembocadura, des d’on es domina tot el paisatge pla i vast del delta i de terra endins. Fa un dia rúfol, d’un cel ennuvolat, de previsió indefinida. Pel riu traspassen embarcacions que fan la volta entre l’embarcador i la desembocadura mateixa. Hi ha algun pescador escadusser vora l’aigua, visitants que van a passar el matí o carregats amb càmeres fotogràfiques, interessats a captar la fauna que es mou per aquesta part extrema del parc natural. Lluny, a la part del Golatxo Gran, es veuen aus pasturant pels aiguamolls, punts blancs que refulgeixen en la llesca dels reflexos argentats de l’aigua.

Baltasar té interès a portar-nos justament ací, des d’on es divisen les maresmes del delta i els prims braços d’arena que les separen de la mar oberta. El dia anterior, el govern espanyol ha ressuscitat l’esperit del Plan Hidrológico Nacional (PHN) per programar la minva del cabal d’aigua que baixa pel riu amb la mateixa finalitat que ho va intentar fa temps: derivar-la a altres conques. Continua llegint

Castor: la bombolla sísmica

Castor: la bombolla sísmica

1480743_648916998484346_1591528129_nAquesta setmana que ara acaba ha culminat amb èxit el micromecenatge de l’edició del llibre Castor: la bombolla sísmica, que ha promogut Edicions Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, i del qual és autor el periodista Jordi Marsal, de manera que l’obra estarà disponible en els propers mesos i els mecenes que hi hem participat començarem a rebre les recompenses pel finançament , que en el meu cas personal es limiten a l’adquisició d’un exemplar. D’aquesta manera, en poc temps disposarem d’un treball periodístic d’investigació sobre aquest projecte gasista que tenim instal·lat al territori i que va saltar a l’actualitat noticiable ara fa un temps en produir-se moviments sísmics que van causar alarma en la societat dels pobles que tenen la plataforma marina d’emmagatzematge subterrani més a prop, és a dir, en els pobles costaners. D’aquesta manera, la història d’aquest projecte i del moviment social d’oposició que ha generat al llarg del temps avançarà un punt més.

D’entrada, el fet que l’autor del llibre treballe dins el el Grup de Periodistes Ramon Barnils ja és una garantia que les informacions que s’hi publicaran aniran encaminades a posar damunt la taula les condicions en què va portar-se a terme el projecte Castor i de quina manera aquestes condicions estan relacionades amb la inseguretat que els moviments sísmics provocats per la injecció de gas al subsol submarí han provocat recentment. És clar que hi ha evidències que existeix una inseguretat, raó per la qual el govern espanyol va paralitzar el projecte, i també és clar que l’empresa responsable ha intentat minimitzar-ne l’impacte en l’opinió pública. Continua llegint

Terratrèmol Castor

Finalment, després d’unes setmanes de vertigen en l’alarma pels terratrèmols esdevinguts a les nostres comarques, el projecte Castor ha saltat a la primera línia de la palestra informativa. Des del moment que van començar les operacions per injectar gas al dipòsit subterrani originat fa 30 anys per l’extracció de petroli, els sismes han posat en evidència el perill que comporta actuar en el punt i de la manera que l’empresa del projecte gasístic ho està fent.

Com en qualsevol altra ocasió en què el perill fa acte de presència, en aquesta ocasió la imprevisibilitat i el desconeixement dels mecanismes que el generen són la causa de la propagació de la por com a efecte de la percepció del fenomen. No som un lloc propens a aquest tipus de manifestacions de la Natura i en conseqüència és lògic que la primera reacció siga d’espant. I de seguida una preocupació de dir prou immediatament i demanar explicacions. Lamentablement, les explicacions no evitaran els sismes, un o més sismes pitjors que els que ja s’han produït. Això no obstant, no és mai tard per conscienciar-se que burxar el medi ambient d’aquestes maneres s’ha de fer amb totes les garanties o no fer-ho. En realitat, el projecte Castor posa damunt la taula unes quantes qüestions de les quals aquesta dels sismes és la més punyent per les conseqüències que pot tenir. Però no és l’única. En tot cas, els terratrèmols són la conseqüència d’un projecte portat a terme d’una manera determinada, que pot ben servir per il·lustrar el desenvolupament econòmic i el funcionament polític de la nostra societat dels darrers 30 anys. Ara estan apareixent informacions diverses que ens mostren unes característiques que havien passat desapercebudes al comú de l’opinió pública. Només quan el problema ha transcendit a l’àmbit de decisió i als mitjans de comunicació espanyols, se n’ha pogut començar a veure l’abast. Continua llegint

Oli d’oliveres mil·lenàries

A l’edició del 12 de març de la revista EL TEMPS, que correspon al número 1500 d’aquest setmanari que va iniciar-se al 1984, hi llijo l’article “Un paisatge mil·lenari carregat de futur”, signat per Rossanna Melià, que actualment és cap de premsa de l’ajuntament de Benciarló. Per commemorar l’efemèride, la revista fa un número especial en què periodistes de prestigi que fa temps que hi estan vinculats, signen un article il·lustratiu del seu àmbit territorial, des de la Catalunya Nord a Alacant, passant per Andorra i els Illes Balears.

Ja és significatiu que en aquesta diguem-ne manera de veure el món, l’anomenat Territori Sénia hi tinga unes pàgines dedicades. Alguna cosa es mou al respecte, ja fa temps, en relació a les relacions entre les comarques de la Ilercavònia que n’hi ha que volen de frontera. Si ens mirem l’assumpte amb la perspectiva que dóna el temps, des d’abans de l’aparició de Mancomunitat de la Taula del Sénia, resulta clar que, en aquest àmbit territorial s’ha produït un empoderament polític concretat en un canvi de les relacions que les entitats municipals agrupades en la Taula mantenien amb la resta d’administracions supramunicipals. Aquest canvi de relacions, en constant evolució i amb unes etapes prou ben delimitades per l’evolució del panorama polític general, ha revertit en el desenvolupament de projectes de caire econòmic el més rellevant dels quals és el relacionat amb les oliveres mil·lenàries.

Val a dir que en aquest mateix espai ja he parlat anteriorment sobre la qüestió de les oliveres mil·lenàries del Sénia i que fa goig veure com el tema, impulsat per altres agents a més de la Taula del Sénia, concretament pel sindicat agrari valencià la Unió, va fent-se el lloc que li correspon en els mitjans de comunicació generalistes. Continua llegint

El negoci de l’energia

Segueixo amb preocupació les informacions relatives al fracking que ha demanat a la Generalitat valenciana d’implantar als Ports i el Maestrat una empresa de Madrid filial d’una petroliera canadenca. Per si fos poc, ara l’estat espanyol es planteja la possibilitat de permetre les prospeccions petrolieres a l’entorn de les illes Columbrets. Busco més informació sobre aquest particular i trobo que, de fet, ja fa temps que aquesta possibilitat plana sobre el panorama energètic de les comarques de la Ilercavònia.

Tots aquests grans projectes que un bon dia salten a la palestra de l’actualitat i proposen, com qui es trau un conill del barret, una transformació radical de l’entorn relacionada amb les fonts d’energia, em fan la impressió de ser més una amenaça que no una oportunitat. Evidentment, hi ha altres maneres de veure-ho, en una gradació que pot anar des de la indiferència més característicament nostrada a l’oportunisme desbocat, passant per la innocència més beneita, pròpia de qui combrega amb totes les rodes de molí. En aquest sentit, tenim precedents per triar i remenar: Des de parcs eòlics dins la mar o plantes de tractament de biomassa, dels quals ja ningú no se’n recorda, fins a plantes de gasificació que encara esperen els permisos administratius per començar a funcionar després de mesos que les instal·lacions ja estan acabades, com les del projecte Castor. Encara n’hi ha altres, com la planta d’envasament de gas de Butsir a Traiguera, que no se sap exactament per quines raons van construir-se i encara és hora que entren en funcionament… El cas és que la mecànica de la implantació d’aquestes industries relacionades amb l’energia segueix un patró determinat que també té uns antecedents molts bons de comentar. Continua llegint