Resiliència al Sénia

20160913-resiliencia-al-senia-3

Confesso que tot i haver fet m’agrada a la pàgina de Facebook de Salvem lo Montsià per invitació de Manel Mas, que deu ser un dels lectors que no em deixa de petja (moltes gràcies, Manel), encara no havia tingut coneixement del reportatge “Resiliència al Sénia“, que va emetre’s al Canal 33 a finals de setembre dins del programa Latituds.

Latituds és un programa del canal cultural de la televisió catalana sobre l’activisme contra la pobresa, la injustícia, la guerra, la sostenibilitat. A cada capítol es tracta un tema concret amb els protagonistes de projectes d’abast local o territorial, que expliquen quins problemes tenen i què fan per mirar de superar-los. Aquesta exposició es complementa amb la intervenció d’especialistes de prestigi sobre la qüestió, que proporcionen un punt de vista global de la problemàtica exposada i de les possibles solucions.

En el capítol dedicat a les comarques del Sénia, els protagonistes exposen les diferents amenaces que les afecten des del punt de vista ambiental. Continua llegint

Comarques centrals dels Països Catalans

noticias_1259_full

Les oliveres mil·lenàries han esdevingut el símbol viu del Sénia. Foto: Gastronomia alternativa

Continuar el fil argumental al voltant de les Terres de Cruïlla porta a parlar de la Taula del Sénia.

L’origen de la Taula del Sénia és una reivindicació política. L’estiu de 2003, els Ajuntaments de la Sénia, Ulldecona, Alcanar i Vinaròs, acabats de renovar, van aprovar una mateixa moció que obria una dinàmica de diàleg i participació entre aquests municipis i altres als quals van convidar posteriorment. Una dinàmica de diàleg i participació política que aquests municipis riberencs del Sénia van iniciar per contraposar a les que hi havia vigents en aquell moment a les respectives comunitats autònomes. A Catalunya, CiU governava amb el suport parlamentari del PP, que exercia el govern espanyol amb majoria absoluta. Al País Valencià, Francisco Camps, que aleshores encara es deixava dir Francesc, havia renovat la majoria absoluta del PP i donava continuïtat a vuit anys de zaplanisme. Aquest panorama havia de canviar de seguida. A Catalunya, les eleccions autonòmiques de finals d’any desallotgen CiU de la Generalitat i al març de 2004 el PP perd les eleccions espanyoles a favor del PSOE de Zapatero. Aquests dos canvis obrin les portes perquè la dinàmica de col·laboració encetada per aquestos Ajuntaments evolucione fins a la constitució, a finals de 2005, d’una mancomunitat de municipis, la fórmula legal que es va trobar per institucionalitzar aquesta col·laboració i dotar-la d’entitat oficial davant la resta d’interlocutors. Pasqual Maragall, ja president de Catalunya, rep la representació de la Taula del Sénia a Tortosa aquell mateix mes de març de 2004. Al 2005, representants de la Taula viatgen a Madrid i de les entrevistes que hi mantenen a nivell estatal en surt la decisió de crear la Mancomunitat. Mentrestant, aquesta dinàmica rep el rebuig frontal del PP valencià i dels representants polítics d’aquest partit a Castelló, que en aquell moment ocupen la Diputació. El PP de Castelló, amb l’alcalde de Sant Jordi com a portaveu en la matèria, s’oposa a la dinàmica encetada per la Taula del Sénia perquè entén que va en contra dels interessos castellonencs. En realitat, la Mancomunitat és un contrapoder de la omnipotent Diputació de Carlos Fabra, que en aquell moment exerceix un posicionament transvasista de l’aigua de l’Ebre i veu com un perill la incorporació de municipis del Baix Maestrat a la Taula. Els Ajuntaments governats pel PP , Sant Rafel del Riu i Sant Jordi de fet, tarden  molt a incorporar-s’hi. No ho fan fins a 2010 i 2011 respectivament. L’Ajuntament de Benicarló, governat pel PP en minoria, va incorporar-s’hi en l’etapa constitutiva de la Mancomunitat, que va tindre en l’assemblea de Morella, al desembre de 2005, la fita de creació. Continua llegint

La “taula del Sénia”

Ja fa dies que remeno llibres de cuina de la col·lecció La Teca, de l’editorial Onada, de Benicarló. Aquesta col·lecció, que dirigeix el xef vinarossenc Juanjo Roda, integra uns quants títols de receptaris de pobles de la Ilercavònia. Rossell, Benicarló, Vinaròs i el Delta de l’Ebre (així amb majúscules) hi tenen un o més receptaris, juntament amb una raresa, o potser no tant, dedicada a la pastisseria i la cuina de la garrofa. No he llegit ni els de Benicarló ni els de la garrofa i només puc parlar pels altres. Es tracta d’uns llibres esplèndids, que retraten (potser mai més ben dit) els plats i elaboracions culinàries o de forn més característiques dels pobles a què va dedicat cada volum i ho fan des d’una perspectiva autocentrada: receptes elaborades per gent de cada poble, amb referències explicatives a la societat local. Continua llegint

Oli d’oliveres mil·lenàries

A l’edició del 12 de març de la revista EL TEMPS, que correspon al número 1500 d’aquest setmanari que va iniciar-se al 1984, hi llijo l’article “Un paisatge mil·lenari carregat de futur”, signat per Rossanna Melià, que actualment és cap de premsa de l’ajuntament de Benciarló. Per commemorar l’efemèride, la revista fa un número especial en què periodistes de prestigi que fa temps que hi estan vinculats, signen un article il·lustratiu del seu àmbit territorial, des de la Catalunya Nord a Alacant, passant per Andorra i els Illes Balears.

Ja és significatiu que en aquesta diguem-ne manera de veure el món, l’anomenat Territori Sénia hi tinga unes pàgines dedicades. Alguna cosa es mou al respecte, ja fa temps, en relació a les relacions entre les comarques de la Ilercavònia que n’hi ha que volen de frontera. Si ens mirem l’assumpte amb la perspectiva que dóna el temps, des d’abans de l’aparició de Mancomunitat de la Taula del Sénia, resulta clar que, en aquest àmbit territorial s’ha produït un empoderament polític concretat en un canvi de les relacions que les entitats municipals agrupades en la Taula mantenien amb la resta d’administracions supramunicipals. Aquest canvi de relacions, en constant evolució i amb unes etapes prou ben delimitades per l’evolució del panorama polític general, ha revertit en el desenvolupament de projectes de caire econòmic el més rellevant dels quals és el relacionat amb les oliveres mil·lenàries.

Val a dir que en aquest mateix espai ja he parlat anteriorment sobre la qüestió de les oliveres mil·lenàries del Sénia i que fa goig veure com el tema, impulsat per altres agents a més de la Taula del Sénia, concretament pel sindicat agrari valencià la Unió, va fent-se el lloc que li correspon en els mitjans de comunicació generalistes. Continua llegint

Patrimoni literari

Vaig al VII Seminari de patrimoni literari i territori que organitza Espais Escrits, l’entitat que agrupa les cases museu, fundacions i altres entitats dedicades a escriptors en llengua catalana. El seminari té lloc al MUHBA, al palau reial Major de Barcelona. No al de Pedralbes, que és el palau borbònic, sinó al de la plaça del Rei, on hi ha el palau de la monarquia catalana, la del casal de Barcelona. L’acte té lloc a la sala Martí I l’Humà, dedicada a l’últim rei de la dinastia, que va ser qui va llegar alguns edificis emblemàtics del complex reial, com el mirador que porta el seu nom, a tocar del saló del Tinell, on el rei portava a terme les seues audiències. Hi vaig per un projecte ARCE que portem entre mans a la faena, que ha de servir per desenvolupar treball col·laboratiu entre centres educatius dels Països Catalans i busquem la col·laboració d’Espais Escrits, que és l’entitat que ha creat el Mapa Literari Català, basat en tecnologia 2.0, una eina que pot contribuir al projecte alhora que pot generar sinèrgies per a la mateixa entitat, que té en aquest efecte bona part de la seua raó de ser. Ni la ponència de Robert Saladrigas ni la taula redona de traductors europeus al català ni la intervenció de Carme Arenas explicant el funcionament del PEN Català defrauden les expectatives.

A la inauguració prèvia, el tinent d’alcalde de la ciutat i regidor de cultura vindica la capitalitat cultural del municipi i diu que té pensat exercir-la. Continua llegint

El tunel fosc

TV3 ha emès un “30 minuts” dedicat a l’apagada del canal al País Valencià per les multes que l’administració autonòmica va imposar a ACPV a començaments d’any. Més enllà de la temàtica immediata que tracta el reportatge sobre el debat originat per aquesta mesura de força del govern valencià, una mesura que no està exempta d’interpretacions en clau electoralista, el reportatge posa en evidència la mala gestió que els responsables polítics de l’àrea lingüística catalanoparlant han portat a terme d’aquesta qüestió pràcticament des del començament. Després de 28 anys d’autonomia valenciana, la interlocució entre les administracions autonòmiques a banda i banda del Sénia, segons es demostra en el reportatge, ha estat un desastre. I d’aquest desastre en són responsables els governs que han passat per les institucions autonòmiques respectives. Ja al 2007 va començar a fer figa el model comunicacional que el pacte Zaplana – Pujol havia instaurat a finals dels 90. Si de cas, aquest pacte mai no escrit i amb prou penes explicat va ser l’etapa en què els responsables que diem van assolir un més alt grau de l’exercici de la seua responsabilitat. Continua llegint

Barcelona – València – Palma

Vaig a l’exposició Barcelona-València-Palma del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El CCCB és un centre cultural que indaga en les tendències actuals, no únicament artístiques, tot i organitzar actes de primera magnitud com el Sónar, un festival de música avançada que és una indagació pura i dura en les noves tendencies musicals enteses com a fenomen cultural viu i projectat al futur. Un festival massiu d’èxit internacional. Igualment, el CCCB és un centre que té per missió reflexionar sobre la ciutat com a àmbit de vida humana, com a model social. No de bades, al darrere del centre hi ha la totpoderosa Diputació de Barcelona, una administració que toca diners i té interessos concrets pel que fa a la seua pròpia supervivència. La ciutat metropolitana és, doncs, un model de societat sobre el qual cal reflexionar des d’una òptica igualment ciutadana. Continua llegint