Encara falta molta Morella

20150424_festallenguacartell_333xMentrestant el calendari avança inexorablement cap a la convocatòria electoral municipal i valenciana, aquest mateix diumenge té lloc la jornada central de la trobada d’escoles en valencià i la Festa per la Llengua a Morella. Des del moment que aquesta convocatòria d’Escola Valenciana Federació d’Associacions per la Llengua va estendre’s al nord del País Valencià, és la primera vegada que la convocatòria té lloc als Ports, ja que en les edicions anteriors va portar-se a terme en localitats del Maestrat. La trobada reuneix escoles i entitats educatives i de defensa i promoció del valencià en una jornada lúdica i festiva que té per objectiu posar en contacte aquests col·lectius i les comunitats educatives de la comarca. A més, és una bona ocasió per posar sobre la taula el model d’escola rural que hi ha als Ports i de quina manera pot evolucionar en el futur.

En qualsevol cas, és oportunitat per fer un cop d’ull al context sociolingüístic comarcal i relacionar la convocatòria amb les perspectives de la llengua i l’educació al nord valencià, com de segur deu haver estat motiu de reflexió de la taula redona “La llengua als Ports, al Matarranya i a les Terres de l’Ebre”, que va fer-se divendres i que va comptar amb la participació dels experts Dolors Vidal, Natxo Sorolla i Ernest Querol. D’entrada, convé remarcar que la comarca dels Ports té uns 5000 habitants, més de la meitat dels quals viuen a Morella. El pes específic de la demografia és molt poc en el conjunt valencià. Això i la llunyania dels centres de decisió podrien fer pensar, com de fet s’esdevé en més d’un àmbit de la vida social, que es tracta d’una societat marginal. Lluny d’aquesta percepció, el dinamisme de Morella compensa unes condicions de vida en què els mitjans productius, les distàncies i les infraestructures de comunicació posen les coses no precisament fàcils. Això no obstant, des del punt de vista lingüístic i comunicatiu, no s’ha de perdre de vista la normalitat que s’hi viu. Continua llegint

Espai comunicatiu

Dissabte 2 de novembre veig que dins del cicle Cita a Morella i amb motiu del trentè aniversari de Comunicacions dels Ports, hi parla el periodista valencià Manuel S. Jardí, a qui conec de les seues col·laboracions a El Temps i en mitjans digitals valencians. El conec sobretot per la crítica de vegades àcida del stablishment valencià. La conferència que hi ha de fer duu per títol “Per què necessitem un espai mediàtic valencià”. El tema em crida l’atenció i em decidisc a assistir-hi.

A la sala del Justícia de Morella, on té lloc l’acte, hi ha uns rollers que donen el to de l’efemèride de Comunicacions dels Ports, mitja entrada de públic i puntualitat. Hi trobo els amics morellans d’El Pont, el sociolingüista Ernest Querol i l’acadèmic Lluís Meseguer, que s’alegren de la meua presència extramorellana.

L’acte té la correcció de les conferències centrades en els continguts que s’han vingut a exposar i a escoltar. L’organització, que compta amb la participació de l’alcalde Ramsés Ripollés, posa d’entrada l’èmfasi en la necessitat dels mitjans de comunicació públics que són Comunicacions dels Ports, tant en el vessant de servei a la societat comarcal com en el de pluralitat i vitalitat culturals que suposen. Uns plantejaments que em semblen exposats amb seriositat i rigor, en el coneixement del que costa el manteniment dels mitjans de comunicació a canvi de la cobertura que en aquest sentit té qualsevol col·lectiu que es regeix de manera democràtica.

El conferenciant, més que centrar-se específicament en la temàtica delimitada pel títol de la conferència, fa un recorregut per l’actualitat i la història del panorama comunicatiu que coneixem, passant per la història de la televisió i dels grups de comunicació, els diaris de la capital i la sort de la televisió pública valenciana.

Continua llegint

Cultura autoreferenciada

Quan escric això, té lloc el moment àlgid del Feslloch 2013, la setena edició del festival de música en valencià de Bell-lloc (Plana Alta), organitzat per Escola Valenciana, que culmina la gira que la mateixa entitat posa en marxa durant el curs escolar en el seu circuit arreu de les comarques valencianes.

Escola Valenciana és una entitat cívica que agrupa 24 associacions de defensa del valencià com a llengua de comunicació i com a llengua de l’ensenyament ordinari. Es nodreix, per tant, de la participació de les famílies que al País Valencià decideixen escolaritzar els seus fills en valencià. Molt bona part d’aquests alumnes, 125.953 en total al curs 2011-2012, volen estudiar en valencià i no ho poden fer perquè l’administració educativa de la Generalitat no els ho permet, ja que no posa els mitjans per assegurar aquest dret.

Feslloch, com a culminació de la gira de cantants i grups musicals en valencià, és l’esdeveniment final que tanca el circuit que s’ha creat, al cap de set anys, de llocs i músics en valencià. Continua llegint

Ximo Puig

Després del congrés dels socialistes valencians del darrer cap de setmana, el fins ara alcalde de Morella Ximo Puig ha esdevingut secretari general del PSPV-PSOE, unes sigles certament massa llargues pel que tenen de composició, per a uns temps que són de simplificacions. Després de pràcticament una època en què aquest partit va ser una autèntica olla de grills, ara sembla que les diverses famílies ideològiques i de fidelitats s’han posat majoritàriament d’acord en dues coses: en l’elecció del secretari general i en la necessitat de saldar les trifulgues del canibalisme fratricida intern que els ha tingut ocupats mentrestant el PP, partit de sigles curtes i simples: la mateixa lletra repetida, ocupava les institucions valencianes i pràcticament exercia el domini dels ressorts de la societat valenciana. Un domini que no ha abandonat, si bé s’ha trobat darrerament amb diversos contratemps externs i interns que no exclouen la contestació social, un fenomen molt minoritari durant la seua època d’esplendor que, això sí, avui ja s’ha acabat. Perquè els temps han canviat radicalment.

Doncs ja tenim que un dels principals líders polítics valencians prové de la Ilercavònia. Continua llegint

Presa de possessió (2)

Tal com ja vaig fer fa quatre anys en un altre escrit, ressegueixo els vídeos de la presa de possessió d’alguns dels ajuntaments de la Ilercavònia. En aquella ocasió com ara, hi ha la intenció de copsar les formes de l’escenificació institucional en una sessió protocolària per naturalesa com és l’acte de presa de possessió. Ara, a més, hi ha la possibilitat d’establir algunes comparacions que poden aportar informacions sobre l’evolució d’alguns aspectes interessants.

En primer lloc, hi ha la disponibilitat de reportatges en línia. Si fa quatre anys hi vaig poder trobar els vídeos de Vinaròs, Benicarló, Alcanar, Ulldecona i Vilafranca, ara no he pogut trobar els de Benicarló i Alcanar, i en canvi sí que estan disponibles els de Morella, Càlig, Peníscola, Amposta i Tortosa. Parlem primer dels que repeteixen.

L’ambient al saló de sessions de Vinaròs és molt diferent de fa quatre anys. Continua llegint

El Pont a Morella

El Pont. Cooperativa de lletres

Aquest proppassat dissabte 9 d’abril, faig cap a  Morella a la I Trobada Literària d’El Pont, cooperativa de lletres. La jornada és continuació de la trobada de Benassal, que va tenir lloc al setembre de 2010. En mig any, l’associació ha fet els primers passos organitzatius, ha aplegat més massa crítica i ha començat a funcionar en l’àmbit dels seus objectius interactuant amb qui es pot interactuar tractant-se de la qüestió que ens ocupa. Podeu trobar la informació relacionada amb aquesta I Trobada Literària al bloc corresponent, fins i tot el comentari personal que hi han fet diversos participants en els seus blocs.

Personalment, estic especialment satisfet d’aquesta I Trobada d’El Pont. En primer lloc, perquè la idea de fer-la a Morella va ser meua. En el moment de fer el suggeriment, se’m va ocórrer que Morella té una municipalitat prou oberta a captar esdeveniments i que és receptiva als objectius d’El Pont. Si no ha variat, l’actual alcalde morellà és el president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, entitat que agrupa 21 municipis valencians i que forma part del patronat de la Fundació Ramon Llull per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes. És a dir, pertany a l’organisme que agrupa instàncies governamentals de tots els territoris de parla catalana amb l’objectiu de promoure  a l’estranger la llengua catalana i la cultura que s’expressa en aquesta llengua. Allò que hauria de fer amb els nostres diners i no fa l’Instituto Cervantes espanyol. Continua llegint

Volem

Això que ha passat aquestes darreres setmanes amb el repetidor de TV3 de Morella és un capítol més en la intervenció directa del poder autonòmic valencià en la configuració d’uns mitjans de comunicació a mida, propis d’un règim polític totalitari. Deuen ser pulsions de l’inconscient. La democràcia en què vivim té uns defectes de fàbrica que vénen del règim anterior i que el pas del temps no ha solucionat perquè posar-hi solució vol dir liquidar un sistema que ja es veu com funciona. A qui li importa, ja li interessa que la cosa vaja així i actua en conseqüència. De manera que guarda les formes però se li escapen les pulsions insconscients, irracionals. Una acció com l’amenaça administrativa contra aquest repetidor pot tenir una lògica política, com la que va conduir Alemanya a la II Guerra Mundial. És la lògica que porta de la democràcia a la dictadura. L’ajuntament de Morella ha clausurat el repetidor  per estaviar més problemes a una població concreta que, tal com van els temps, ha de mirar més que res per la pròpia butxaca. D’aquesta manera, el govern valencià no en té prou de perseguir les entitats que defensen que TV3 es veja al País Valencià. Amenaça un ajuntament, que ha de desconnectar una instal·lació que ha funcionat durant 25 anys i que va portar el senyal de TV3 quan la televisió valenciana ni existia. Es veu que això és una cosa impossible, a postergar. Continua llegint