Estiu literari al Maestrat

640px-placa_major_de_sant_mateu

Plaça major de Sant Mateu. Foto: Columbusalbus

Estiu literari al Maestrat és una idea que se’m va ocórrer arran de la meua feina com a tècnic docent al programa El Gust per la Lectura del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Sobretot, no únicament. L’organització de jornades dedicades a l’estudi d’escriptors significatius com ara Joan Maragall o Màrius Torres i l’elaboració de rutes literàries, com la de Mercè Rodoreda o Salvador Espriu, van proporcionar-me coneixements sobre la manera d’organitzar, difondre i portar a terme activitats literàries entre l’estudi i el gaudi, obertes a l’experiència cultural més enllà del turisme. La col·laboració en el número 6 de la revista Beceroles, apareguda el 2016 però amb materials dels anys anteriors, va portar-me a la formalització de les rutes literàries seguint els estàndards de la xarxa Espais Escrits, entramat que ja coneixia justament arran de la dedicació a El Gust per la Lectura. Al final, quan de l’Ateneu Cultural de Benicarló van demanar-me per fer una ruta literària de La Font de la Salut, vaig haver de recollir els textos del llibre que poden configurar una ruta literària a l’ús: un recull de textos per ser llegits in situ, on se situa el que conta la lletra impresa. La confluència de les rutes literàries amb les jornades d’experts sobre literatura va desembocar en la formulació d’un possible cicle d’activitats literàries al Maestrat, un nínxol cultural intacte per causes que ara no em vaga d’argumentar però que estan directament relacionades amb un model cultural i econòmic concrets del turisme massiu i el folklorisme, que s’ha practicat i es practica al Maestrat. Bona part dels materials potencials per a aquestes activitats s’han anat amalgamant en els darrers anys. Només consisteix a reagrupar-los i donar-los la possibilitat de traure el cap més enllà de la labor sorda de persones de la mateixa comarca que s’hi dediquen amb el sol suport de la seua pròpia voluntat, tot sovint decantada de la seua dedicació professional a les lletres. Continua llegint

Anuncis

Resiliència al Sénia

20160913-resiliencia-al-senia-3

Confesso que tot i haver fet m’agrada a la pàgina de Facebook de Salvem lo Montsià per invitació de Manel Mas, que deu ser un dels lectors que no em deixa de petja (moltes gràcies, Manel), encara no havia tingut coneixement del reportatge “Resiliència al Sénia“, que va emetre’s al Canal 33 a finals de setembre dins del programa Latituds.

Latituds és un programa del canal cultural de la televisió catalana sobre l’activisme contra la pobresa, la injustícia, la guerra, la sostenibilitat. A cada capítol es tracta un tema concret amb els protagonistes de projectes d’abast local o territorial, que expliquen quins problemes tenen i què fan per mirar de superar-los. Aquesta exposició es complementa amb la intervenció d’especialistes de prestigi sobre la qüestió, que proporcionen un punt de vista global de la problemàtica exposada i de les possibles solucions.

En el capítol dedicat a les comarques del Sénia, els protagonistes exposen les diferents amenaces que les afecten des del punt de vista ambiental. Continua llegint

A l’Ebre

Aquest dissabte 1 de març vaig a esmorzar a Riumar, al delta de l’Ebre, convocat per l’escriptor de la Cava Baltasar Casanova i en companyia dels també escriptors Ignasi Revés i Raimon Aguiló. La trobada arranca de la taula redona sobre llibres de cuina que va moderar el primer a les passades Jornades de les Lletres Ebrenques a la biblioteca comarcal Sebastià Joan Arbó d’Amposta l’estiu passat, en la qual vaig participar com a coautor de La cuina de Traiguera, juntament amb Ignasi Revés, autor de llibres d’interès gastronòmic com Esmorzars de Lleida i Esmorzars de l’Ebre. En ocasió de la taula redona estiuenca, vam convenir d’anar un dia a tastar l’anguila del delta i les voltes del calendari ens hi porten justament avui. L’esmorzar té lloc al restaurant Paca, on mengem aquella anguila en suc fantàstica.

Després, el nostre amfitrió ens convida a fer una passejada a la desembocadura mateix del riu. Ens hi atansem en cotxe i caminem una estona curta fins a la torratxa en forma de zigurat quadrat que hi ha molt a prop de la desembocadura, des d’on es domina tot el paisatge pla i vast del delta i de terra endins. Fa un dia rúfol, d’un cel ennuvolat, de previsió indefinida. Pel riu traspassen embarcacions que fan la volta entre l’embarcador i la desembocadura mateixa. Hi ha algun pescador escadusser vora l’aigua, visitants que van a passar el matí o carregats amb càmeres fotogràfiques, interessats a captar la fauna que es mou per aquesta part extrema del parc natural. Lluny, a la part del Golatxo Gran, es veuen aus pasturant pels aiguamolls, punts blancs que refulgeixen en la llesca dels reflexos argentats de l’aigua.

Baltasar té interès a portar-nos justament ací, des d’on es divisen les maresmes del delta i els prims braços d’arena que les separen de la mar oberta. El dia anterior, el govern espanyol ha ressuscitat l’esperit del Plan Hidrológico Nacional (PHN) per programar la minva del cabal d’aigua que baixa pel riu amb la mateixa finalitat que ho va intentar fa temps: derivar-la a altres conques. Continua llegint

Itineraris per les terres de cruïlla

Pel diariet de Traiguera, m’arriba notícia de l’edició d’enguany dels itineraris per les terres de cruïlla. Faig una cerca amb el Google i veig que pràcticament des dels inicis del funcionament del blog corresponent, al 2009, no hi ha cap notícia sobre aquest esdeveniment. És al VinaròsNews on trobo alguna informació que no provinga específicament de les entitats que l’organitzen. Suposo que hi deu haver més mitjans comarcals que en parlen, però amb la informació detectada ja en tinc prou per deduir que aquesta agrupació, tal com la definia Josep Romeu, president del Centre d’Estudis d’Ulldecona, el 2011, fa via a la seua, de manera semblant a com es porten a terme els itineraris que organitza: a peu i caminant quan fa bon temps. Vull dir que l’organització dels itineraris, que formen part de les activitats culturals i d’estudis que realitzen els centres d’estudis i entitats culturals que s’hi han anat afegit entre el 2009 i l’actualitat, es fa sense pensar ni poc ni molt en la difusió en els mitjans de comunicació o si més no, no pareix que tinguen caràcter noticiable. Així doncs, podem parlar d’una feina de formiga que, pel que es veu, no ha parat de créixer des de les primeres passes, ja fa cinc anys. Continua llegint

Aumar / Ahumar

cartellseniaFinalment, l’altre dia, vaig caure del cavall del tot. Creuava el riu que uneix el Maestrat amb el Montsià i a l’indicador de l’accident geogràfic hi llijo “Sénia / Cenia” en un cartell marró, ben gros i perfectament prescindible per a la conducció, gentilment instal·lat per la concessionària del tram d’autopista per on circulava: Aumar.  Jo que giro el cap per aquella curiositat infosa per la deformació professional i veig que en el cartell homòleg de l’altra part d’autopista en direcció Montsià-Maestrat, igualment gros i prescindible, hi diu “Sénia” i gràcies. Ves per a on la mateixa concessionària fa servir dos criteris diferents per indicar un mateix accident geogràfic que no té la més mínima rellevància per al fet de conduir quan passes per aquell lloc, entre altres coses perquè el Sénia és un riu modestet, si bé susceptible d’activar la delicadesa indicativa de l’empresa, tal com es pot comprovar. Així el riu té denominacions diverses segons d’on véns i cap a on vas… I ho diu el mateix emissor! Curiós curiós.

Mentre continuo conduint, Continua llegint

El puig de la Nau

L’estiu dóna per fer alguna visita interessant entre les festes i festivals de la temporada. L’associació cultural Pere de Thous em fa arribar notícia via Facebook de les visites dramatitzades que realitza al poblat iber del Puig de la Nau, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Benicarló, i em decidisc a visitar el lloc, després de més de 30 anys. Vaig anar-hi en una excursió escolar quan feia EGB. Devia ser l’any 1978 i les ruïnes del poblat feia poc que s’havien donat a conèixer. Malgrat el temps transcorregut, l’estat de les edificacions del poblat és bo si no millor, ja que s’hi han fet actuacions de consolidació i encara que alguns detalls siguen afegits moderns, val a dir que estan fets amb criteri i bon gust, respectant la integració de les actuacions de museïtzació en el conjunt antic.

Les visites dramatitzades que fa aquesta associació benicarlanda busquen divulgar el coneixement d’un patrimoni que, d’una altra manera, resulta sobremanera difícil de donar a conèixer al públic local i al visitant turístic característic d’aquesta època de l’any. Això no obstant, el conjunt és igualment visitable. Compta amb un horari estable al llarg de l’any i té una vinculació científica i patrimonial amb el MUCBE, on hi ha l’exposició permanent de les troballes fetes durant l’excavació.

Així doncs, encara que siga més de mitant tarda, fa calor a la punta oriental del puig de la Nau. Continua llegint

Més de mil anys

Fa uns dies el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), entitat ecologista de les comarques tarragonines, va denunciar l’imminent arrancada de 92 oliveres monumentals al terme d’Ulldecona, en el que és la darrera mostra de la constant volatilització d’aquests arbres del medi en què van créixer al llarg del temps. El mateix GEPEC denuncia que la Generalitat de Catalunya fa dos anys que incompleix el seu compromís de protegir les anomenades oliveres mil·lenàries. Continua llegint