El Maestrat viu

Fa dues setmanes l’associació Maestrat Viu va donar a conèixer públicament en un acte a la biblioteca municipal de Vinaròs la convocatòria de la primera edició dels premis Maestrat Viu, destinats a reconèixer l’esforç de persones i entitats que ajuden a prestigiar la cultura valenciana en l’àmbit de la comarca del Maestrat. Així doncs, després de dos anys d’existència de l’associació es materialitza un dels seus objectius fundacionals, que és la promoció de la cultura i de la llengua pròpies del Maestrat.

Els premis, quatre en total, van orientats a reconèixer la labor de persones i entitats en el terreny cultural, social, científic, cívic o tècnic. El premi Carles Salvador s’atorgarà a una persona per la seua trajectòria personal al llarg del temps. El premi Alfred Giner Sorolla anirà a mans d’una persona per una iniciativa portada a terme en el darrer any. El premi Pere Labèrnia reconeixerà la trajectòria d’un col·lectiu. Finalment, el premi Seidia correspondrà a la iniciativa anual portada a terme per un col·lectiu. El funcionament dels premis és obert a la societat: tothom hi pot presentar candidatures i després un jurat proposat per l’associació ha de decidir a qui s’atorguen els guardons d’entre les propostes rebudes. El termini de presentació de candidatures és obert fins al 5 d’abril i els premis es donaran a conèixer el 17 de maig en un acte a la sala gòtica del castell de Peníscola, que serà conduït per les periodistes Amàlia Garrigós i Taray Cuartiella, i comptarà amb les actuacions de la cantant Aitana Ferrer i el pianista Enric Murillo.

Segons paraules del president de l’associació, Josep Meseguer, l’organització d’aquests premis té per objectiu reforçar el paper de referent cultural de les persones i organitzacions reconegudes amb l’objectiu de dinamitzar la continuïtat de la seua labor i cohesionar la personalitat cultural de la comarca. Continua llegint

Anuncis

La Font de la Salut en la cultura actual

Aquest cap de setmana passat, he presentat a Vinaròs i a Benicarló el llibre La Font de la Salut del qual sóc autor. Des d’aquí, vull agrair l’esforç a les persones que han participat en aquestes presentacions per fer-les possibles i difondre-les localment i més enllà. Entre aquestes persones hi ha Rafel Garrit de la llibreria Obreda de Vinaròs; Mariola Nos, directora de Crònica de Vinaròs; Emili Fonollosa, de VinaròsNews;  i Joan Astasio de Canal 56; Adrià Garcia i la gent de l’Ateneu Cultural de Benicarló; Luis Javier Mulet, de la llibreria Muler; i Hugo del Arco, de 7 dies Benicarló. A tots ells, moltes gràcies per l’acollida i per la difusió que han fet d’aquestes presentacions i del llibre. També volia fer extensiu aquest agraïment a la gent que hi va acudir: amics amb qui ens coneixem de fa temps, alguns dels quals apareixen al llibre i tot; seguidors i seguidores que van conformant el públic que connecta amb el que escrius; noves coneixences sempre interessants, representants polítics inclosos. La presentació d’un llibre és sempre un tipus d’acte minoritari, però això no trau que, connectant amb el públic, es transforme en una estona d’expansoó de la sociabilitat, de la coneixença i de l’intercanvi amistós obert a perspectives futures de continuació de la tasca d’escriptor. Continua llegint

Sergi Beser

No m’assabento de la mort de Sergi Beser fins que no m’arriba el butlletí electrònic Noves que m’envia Carles Ripollés des del Centre d’Estudis dels Ports.

Jo vaig conèixer-lo pels llibres sobre novel·la castellana del segle XIX. Eren llibres de crítica literària acaèdimca, de l’editorial Gredos de Madrid, que servien de manual i bibliografia de referència a les classes d’història de literatura i crítica literària quan vaig començar la carrera de filologia, a Castelló de la Plana. Continua llegint

Morella

Vaig a Morella el dia 15 d’agost, dia de l’Assumpció, a la tarda, que és un dia assenyalat al Nord valencià i encara en molts altres pobles de la Ilercavònia, perquè és la festa major i com qui diu tothom és al cau. Però no hi ha res com escampar la boira per superar el dinar oficial de la festa grossa.
L’aparcament amb què va dotar-se la ciutat ja fa temps és ple, de manera que l’atractiu turístic continua en funcionament. Com habitualment, aparco tan a prop com puc de la porta dels Estudis, que és la que queda més lluny dels accessos però més a prop del rovell de l’ou.
Em decideixo per visitar el complex arquitectònic més enlairat: el castell, on fa anys que no poso els peus. Continua llegint

Vicente Meseguer

Vaig rebre amb sorpresa la notícia de la mort prematura de Vicente Meseguer. Avui, entre nosaltres, una mort als 68 anys no deixa de ser una mort prou prematura. No és que ens coneguéssem personalment. Al capdavall només tinc signat algun llibre seu sobre Canet lo Roig i algun altre sobre el Maestrat, si bé sóc coneixedor de la seua trajectòria com a historiador. I dic historiador perquè no ha estat fins ara que m’assabento que, de fet, aquesta no era la seua dedicació acadèmica, com jo imaginava. Continua llegint