Viure

Joan Orti, president de Maestrat Viu, amb l’escultura dels premis creada per Pedro Marín. Foto: Crònica de Vinaròs

Aquest proper dissabte 16 de maig té lloc la segona edició dels premis de l’associació Maestrat Viu, al saló gòtic del castell de Peníscola. Maestrat Viu és l’associació comarcal de defensa de la llengua i la cultura pròpies del Maestrat i com a tal té l’objectiu de prestigiar l’ús social del valencià i dels referents culturals que el dinamitzen. Perquè més enllà o més ençà de la cultura que fan córrer els mitjans de comunicació de masses, també hi ha una cultura del Maestrat que s’expressa en la llengua de Ramon Llull, que es produeix ací i que té un paper de modernització de la societat comarcal. Vull dir que la cultura que s’expressa en valencià no tan sols viu en els programes de festes dels pobles, en les manifestacions més tradicionals o en els llibrets de falles, sinó que lluita per ocupar el seu lloc en una societat comarcal que busca ubicar-se al sol d’una normalitat cultural que es construïsca, avui com en els temps històrics del valencianisme, al voltant de la integritat del valencià com a llengua pròpia.

La vida cultural del Maestrat, com la de qualsevol altra comarca, és oberta a les aportacions de qualsevol signe que tinguen a bé de manifestar-se i desenvolupar-se. Si fóssem una societat oberta i normal de debò, seria de sentit comú que les primeres aportacions a tenir en consideració fossen les que sorgeixen de la mateixa societat i s’expressen en la llengua pròpia d’aquesta societat. En aquest País Valencià del segle XXI, això continua sent una utopia malgrat la lletra d’unes lleis redactades més per quedar bé i no ser aplicades, per molt constitucionals que siguen, que no per altra cosa. L’abandonament que les institucions fan de la modernització de la cultura i la llengua pròpies, al Maestrat i al conjunt del País Valencià, posa en evidència les intencions reals dels grups dirigents i del poder. I expliquen l’existència d’entitats que, com Maestrat Viu, es dediquen des d’instàncies no governamentals a la dinamització d’una cultura que necessita prestigi per sobreviure i difondre’s a casa mateix.

Puc assegurar amb coneixement de causa que l’acte de lliurament d’uns premis Maestrat Viu en el marc irrepetible de saló gòtic del castell de Peníscola és un esdeveniment de primer ordre no tan sols en la vida cultural comarcal sinó arreu dels Països Catalans. Si us ve més de gust, en podeu dir de l’àrea lingüística, que és el subterfugi, l’eufemisme ambigu que es fa servir per desfigurar la realitat. Continuem. Alhora que s’executa la construcció del sistema de referències culturals de la comarca, es contribueix a projectar aquests referents a una categoria superior que, per dir-ho en termes futbolístics, passa a jugar en una divisió d’honor exportable més enllà dels límits del Maestrat històric.

L’any passat, en què els premis van atorgar-se per primer cop, el Centre d’Estudis del Maestrat, l’exposició “Experiments de la Legió Condor a l’Alt Maestrat” del Grup de Recuperació Històrica del Segle XX de Benassal i la figura del malaguanyat Pere-Enric Barreda, traspassat de poc, van ser els primers premiats a obrir el palmarès cultural comarcal de referència. Enguany, els premis s’han estès a personalitats i entitats que veuen d’aquesta manera reconeguda una labor anual o d’anys en pro de la llengua i la cultura.

L’agrupació Amics i Amigues del Canto rebrà el premi Seidia a la iniciativa col·lectiva anual per la restauració d’aquesta escola rural entre els termes de Benassal, Culla i Vistabella, avui convertida en refugi lliure. Mariola Nos i Teresa Boix, ex aequo, són les guardonades amb el premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual, respectivament, per l’Espai Mariola Nos de Vinaròs i pel projecte “Un poble de joguet” portat a terme a Albocàsser. Es tracta d’iniciatives  que han tingut lloc durant el darrer any i que serveixen per visualitzar la vitalitat cultural de la comarca.

Els guardons d’honor dedicats a premiar la trajectòria de col·lectius i persones aniran a parar a mans de la Fundació Carles Salvador, que rebrà el premi Pere Labèrnia, i del músic Carles Santos, a qui correspon el premi Carles Salvador. Si els premis a iniciatives anuals resulten engrescadors, els d’honor dedicats a tota una trajectòria col·lectiva i personal al servei de la cultura en valencià tenen un significat profund de reconeixement per la defensa i el prestigi de la comarca. La fundació Carles Salvador, ubicada a Benassal i participada per la família del gramàtic, l’Ajuntament benassalenc i l’Institut d’Estudis Catalans, és una entitat de primer ordre en la gestió científica i rigorosa no tan sols del llegat del gramàtic i escriptor que hi dóna nom, sinó també del patrimoni cultural i lingüístic valencià. No tan sols això. Aquesta fundació ha estat el lloc on han nascut i s’han domiciliat altres associacions que com Maestrat Viu mateix i El Pont Cooperativa de Lletres operen en la dinamització i la modernització cultural de les nostres comarques. Finalment, la figura del músic vinarossenc Carles Santos, reconeguda mundialment, obté un merescut reconeixement a casa seua per una trajectòria artística que no necessita presentació però que, potser més enllà de les excentricitats amb què poc o molt sol ser identificat, encara no ha estat considerada en la seua justa dimensió del Maestrat mateix estant. El guardó serveix per posar èmfasi en el fet que la seua obra artística, reconeguda mundialment, porta el segell del Maestrat i, doncs, serveix per cridar l’atenció sobre una perspectiva que cal tenir present en la societat oberta del segle XXI en què vivim.

Tan de bo que aquests premis servisquen per anar construint una cultura del Maestrat que indefectiblement s’ha d’anar articulant a nivell municipal però pensant en termes d’universalitat i de modernitat, posant el valencià, la nostra llengua catalana, al centre de la vida cultural. Només es tracta de viure. Enhorabona a l’associació per l’organització d’una convocatòria que comença a constituir-se en cita obligada de la vida cultural del Maestrat i ajuda a articular la comarca més enllà de les bones paraules.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s