Manel Garcia Grau

cartell_manel_homenatge

Aquest divendres 5 de novembre ha tingut lloc al teatre del Raval, a Castelló de la Plana, un homenatge en record de la figura de Manel Garcia Grau. L’acte ha estat organitzat per El Pont Cooperativa de Lletres, associació d’escriptors en llengua catalana de les comarques de Castelló. Manel Garcia no va arribar a formar-ne part perquè l’associació va constituir-se al 2010 i ell va faltar el 2006, així que l’homenatge pren la fita dels deu anys de la seua mort per recordar-lo. Segurament, aquest fet és un senyal evident de l’ascendent que la seua persona i la seua obra literària van tindre i tenen en el panorama de les lletres catalanes de la Plana. Al capdavall, la seua carrera docent i literària va desenvolupar-la, sobretot, a la ciutat de Castelló i a la Universitat Jaume I, on exercia de professor de Filologia Catalana. Això no obstant, Manel Garcia era de Benicarló i això el converteix en un dels poetes i literats més  significatius que ha tingut la nostra comarca en els darrers temps. Uns temps que van allunyant-se lentament. La iniciativa d’El Pont vol ser una remembrança de Garcia Grau destinada a revifar la vigència de la seua obra i de la seua empremta literària.

Vaig conèixer-lo el 1994 en el lliurament dels premis Alambor d’aquell any. Continua llegint

Anuncis

Pere-Enric Barreda com a exemple

Pere-Enric Barreda explica als socis d’El Pont la importància de la figura de Carles Salvador, durant l’aplec fundacional de l’entitat a Benassal, el 25 de setembre de 2010.

 

El passat mes de desembre, aquí mateix, vaig publicar l’article “Enric Matalí com a exemple”, sobre la figura d’aquest defensor de la llengua en els temps difícils de mitjans del segle XX, amb motiu de la donació que la seua família va fer a la Fundació Carles Salvador de Benassal de la documentació relacionada amb l’organització dels cursos de llengua de Lo Rat Penat que, com a secretari de l’entitat i estret col·laborador de Carles Salvador, havia conservat. De resultes d’aquell article, va contactar amb mi per mitjà de VinaròsNews Pere-Enric Barreda, impulsor de l’entitat de Benassal. Ho va fer per felicitar-me per les paraules que en aquell article reconeixen la labor del centre benassalenc en la preservació del patrimoni cultural i lingüístic valencià, a desgrat de la política cultural que li ha dispensat l’administració valenciana al llarg dels deu anys que existeix.

Arran d’aquest fet, vam mantenir un breu intercanvi de correspondència, en què vam parlar de l’activitat de la Fundació Carles Salvador, de la qual era coneixedor de primera mà atesa la seua condició d’editor, i de la possibilitat de col·laborar en alguna de les activitats que personalment o bé a través de la fundació tenia entre mans.

Avui mateix s’ha donat a conèixer la notícia de la seua mort a Barcelona, on treballava. Continua llegint

Panorama literari al Maestrat

Sant Pau d’Albocàsser

 

Un amic de Vinaròs em pregunta com veig el panorama literari del Maestrat i li dic que així de bones a primeres m’és impossible contestar-li, perquè no el segueixo tan de prop com per tenir-ne una visió de conjunt que em permeta contestar a la primera de canvi. Això no obstant, li dic que el proper apunt a Ilercavònia hi estarà dedicat, de manera que intentaré donar el meu punt de vista sobre la qüestió.

En primer lloc, recorreré a la meua teoria de la dualitat cultural. Segons aquesta teoria, de la qual ja he parlat anteriorment aquí mateix, hi ha una superestructura cultural que és on passen coses. És la superestructura dels mitjans de comunicació espanyols, que setmanalment escudellen aquells suplements culturals que marquen la pauta del mercat corresponent: llibres, cinema, música i etcètera. Aquests mitjans, que arriben puntualment al darrer quiosc que encara resisteix l’assolament de la vida cultural que està experimentant el nostre país a causa de la crisi, s’expressen molt majoritàriament en castellà. És veritat que hi ha suplements de mitjans en català, però estarem d’acord que ni de lluny poden considerar-se els majoritaris, a casa nostra. La cultura que s’expressa en la nostra llengua catalana té un accés molt limitat a aquests circuits dels mitjans de comunicació de masses. Això pot fer pensar, i de fet amb raó, que es tracta d’una cultura subsidiària, subalterna. La segona part de la teoria és que en aquest espai subaltern en què pareix que no passe mai res, que no transcendeix mai més enllà de l’àmbit local o comarcal a molt estirar, hi ha una dinàmica que ja voldrien per a si mateixes cultures amb un estat propi al darrere. En resum: la minorització de la nostra llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa, pot fer pensar que, efectivament, el panorama de la literatura al Maestrat és si fa o no fa un desert. Aclarim, abans de continuar, que quan parlem d’assolament de la vida cultural causat per la crisi no estem parlant tant d’arranament de la creativitat com d’esquilmació del consum cultural. Citem-ne només un exemple: Anar al cinema s’ha convertit en un luxe prohibitiu. I al Maestrat només hi ha uns cinemes i potser d’aquí un temps haurem de dir altrament. I això que, seguint la primera part de la teoria, totes les pel·lícules són en castellà. Cosa que ens serveix de comprovació del que portem dit.

Doncs què podem esperar de l’activitat específicament literària? Continua llegint

Un pont sobre el meridià

Aquesta setmana he rebut a casa els exemplars que em pertoquen d’Un pont sobre el meridià, el llibre col·lectiu de relats de tretze escriptors d’El Pont Cooperativa de Lletres, en la realització del qual he estat implicat com a coordinador del recull de textos. El llibre vam idear-lo fa un any, arran de la I Trobada d’escriptors d’El Pont, que va tenir lloc a Morella. L’editorial Onada de Benicarló va oferir-se a materialitzar aquesta idea, que ha de servir per començar a donar visibilitat al col·lectiu d’El Pont. Aquest col·lectiu aplega escriptors en llengua catalana de les comarques de Castelló i va ser creat per generar una dinàmica positiva en relació a la difusió i la penetració social de la seua obra i de la llengua que els serveix de vehicle d’expressió, tant en relació a la pròpia societat d’aquestes comarques com en relació a la projecció en els circuits culturals catalanoparlants.

Hi aporten el seu relat escriptors amb una llarga trajectòria creativa, àmpliament reconeguda per premis i guardons, i altres de trajectòria potser més modesta o senzillament emergent: Vicent Almela Artíguez, Joan Andrés Sorribes, Joan-Bta. Campos, Jordi Colonques, Albert Garcia i Pascual, Rosabel Gumbau, Pasqual Mas, F. Mezquita Broch, Nel·lo Navarro, Vicent Pallarés, Antoni Pitarch Font, Joan Pla i Vicent Sanz Arnau. Continua llegint

El Pont a Morella

El Pont. Cooperativa de lletres

Aquest proppassat dissabte 9 d’abril, faig cap a  Morella a la I Trobada Literària d’El Pont, cooperativa de lletres. La jornada és continuació de la trobada de Benassal, que va tenir lloc al setembre de 2010. En mig any, l’associació ha fet els primers passos organitzatius, ha aplegat més massa crítica i ha començat a funcionar en l’àmbit dels seus objectius interactuant amb qui es pot interactuar tractant-se de la qüestió que ens ocupa. Podeu trobar la informació relacionada amb aquesta I Trobada Literària al bloc corresponent, fins i tot el comentari personal que hi han fet diversos participants en els seus blocs.

Personalment, estic especialment satisfet d’aquesta I Trobada d’El Pont. En primer lloc, perquè la idea de fer-la a Morella va ser meua. En el moment de fer el suggeriment, se’m va ocórrer que Morella té una municipalitat prou oberta a captar esdeveniments i que és receptiva als objectius d’El Pont. Si no ha variat, l’actual alcalde morellà és el president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, entitat que agrupa 21 municipis valencians i que forma part del patronat de la Fundació Ramon Llull per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes. És a dir, pertany a l’organisme que agrupa instàncies governamentals de tots els territoris de parla catalana amb l’objectiu de promoure  a l’estranger la llengua catalana i la cultura que s’expressa en aquesta llengua. Allò que hauria de fer amb els nostres diners i no fa l’Instituto Cervantes espanyol. Continua llegint

El Pont a Benassal

Dissabte 25 de setembre al matí pujo a Benassal a la trobada d’escriptors de les comarques de Castelló. La meua assistència és del tot conjuntural ja que inicialment no feia intenció de passar el cap de setmana a Xert, però una convocatòria familiar m’hi fa anar. La de la trobada de Benassal m’arriba uns dies més tard i cap a Benassal falta gent. Continua llegint