Carles Salvador

Escric frenèticament tota la setmana per ajuntar una sèrie de pensaments que em servisquen per omplir la meua intervenció, aquest dissabte 24, a les IV Jornades de les Lletres Ebrenques que s’organitzen a la biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta. Al cap del temps i d’aplegar informacions sobre la temàtica de què he de parlar: llengua, literatura i educació, potser me’n puc formar una idea aproximada, que no és més que un assaig, però que si més no serveix per sortir del pas.

Una setmana abans, a Folgueroles (Osona) assisteixo al V Seminari sobre patrimoni literari i territori organitzat per Espais Escrits, la xarxa del patrimoni literari català, que aplega cases museu d’escriptors i fundacions dedicades a la preservació i difusió de l’obra d’escripors catalans. Hi trobo Albert Pujol i Núria Grau , que hi acudeixen com a representants de l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila de Benissanet. Ella va conduir l’acte en què es va presentar la meua novel·la Partida a la Fira del llibre Ebrenc de Móra d’Ebre, l’any passat, i tots dos parlen amb il·lusió i rigorositat de l’embranzida cultural que han donat al panorama literari de les Terres de l’Ebre, amb la fira del llibre i amb la d’espectacles literaris Litterarum, que també se celebra a Móra i que suposa una novetat cultural modesta però amb una projecció pensada per a la difusió de la cultura i per a posicionar-se entre les diverses fires de música del seu entorn. Aquesta associació de Benissanet ha fet una faena admirable de recuperació i difusió de la figura d’un escriptor pràcticament relegat a l’oblit, Artur Bladé: n’edita l’obra completa, que va pel 6è volum, n’ha organitzat exposicions i jornades d’estudi i porta a terme la ruta literària “Benissanet, paisatge literari”, dedicada al coneixement i la relació de l’autor amb el seu poble. Una sèrie d’activitats plantejades amb rigorositat i pensant en la projecció cultural del territori.

Mirant al mapa de les cases museu de la xarxa Espais Escrits, veig que l’altre centre d’interpretació del patrimoni literari que hi ha a les nostres comarques és el de la Fundació Carles Salvador de Benassal, que no coneixia.  Indago una mica i veig que va constituir-se el 2002 després de negociacions entre els hereus de l’escriptor, l’Ajuntament de Benassal i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que en formen el patronat. Això no obstant, navegat per la web de la fundació, es constata que hi ha materials per a la ruta literària de Carles Salvador a Benassal des dels anys 90. Des de juny de 2008, la fundació compta amb l’anomenada Aula Museu Carles Salvador, que serveix alhora per conservar i difondre el llegat del poeta, gramàtic i mestre de Benassal, constituït materialment pel seu fons bibliogràfic i documental, i enriquit per aportacions bibliogràfiques de l’IEC i altres institucions educatives que hi col·laboren, com ara la Universitat Jaume I. L’única altra casa museu valenciana adherida en aquesta xarxa és la de Joan Fuster, a Sueca. No calen gaires elucubracions per entendre-ho.

Carles Salvador, nascut a Valencia el 1897 va fer a Benassal la primera part de la seua carrera de mestre, que arriba fins a 1934. Ja des de Benassal va escriure poesia, en la línia de les avantguardes de l’època, influït per Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit i exercí des de l’Alt Maestrat una relació periodística amb els mitjans de Castelló, València i Barcelona i amb la Societat Castellonenca de Cultura. Des del 1928 va treballar a Lo Rat Penat de València per la normalització ortogràfica de Pompeu Fabra i més endavant, ja passada la guerra civil , va crear-hi els Cursos de Llengua i Literatura Valencianes, una activitat difícil en les circumstàncies històriques del moment. Per a aquests cursos va publicar la seua Gramàtica valenciana (1951), un manual que encara vaig emprar jo mateix als anys 80 per aprendre a escriure en català, que era perfectament vigent al País Valencià en aquells moments que ara pareixen tan perduts.

El seu és un exemple de mestratge i activisme cultural i literari exercit des de l’Alt Maestrat en la primera línia cultural del moment, que pot resultar ara bastant sorprenent. No cal dir que no és un intel·lectual ben vist pels gestors culturals de l’administració valenciana, si és que es pot parlar en aquests termes, i encara menys ho ha de ser per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tan curosa de la particularització dissolvent. D’aquí el silenciament de la seua figura, com la de tants altres que un dia van treballar per la continuïtat normal de la llengua i la cultura dels valencians, que havia de conduir a la modernitat.

I és així com a darrera hora trobo aquest referent de la llengua, la literatura i l’educació portada a la pràctica a la Ilercavònia amb el mateix esperit amb què s’hauria de treballar avui dia. Si persones de la vàlua de Carles Salvador van ser capaços de treballar des del territori per la modernització d’aquests tres aspectes crucials de la cultura del país, què no hauríem de ser capaços de fer? Prendre’n exemple seria una manera de posar-s’hi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s