Maestrat i Montesa

galcerandeborja

Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, darrer mestre de Montesa, representat al saló de Corts del palau de la Generalitat.

Enguany és el 700 aniversari de la creació de l’orde de Montesa, que va donar lloc al Maestrat Vell de Montesa, el feu més extens del mestre de l’orde militar valencià per excel·lència, el qual, amb el temps, va fixar el nom de part de les terres més septentrionals del Regne de València, primer quan l’estat foral valencià ja havia estat abolit pel Decret de Nova Planta de 1707, i després quan el mateix orde va ser pràcticament liquidat arran de la constitució de Cadis, al 1812, per la qual els seus béns van passar al deute públic i la vigència dels ordes medievals militars va decaure i va passar a ser una romanalla de l’Antic Règim. En aquell moment, el Maestrat Vell de Montesa ja havia passat a ser el Maestrazgo per a l’Espanya borbònica. De manera que durant el segle XIX la traducció castellana de l’original català va arribar a donar nom a una comandància militar que designava, grosso modo, la regió irredempta dominada pel carlista Cabrera.

L’origen, doncs, del topònim, es remunta al segle XIV i està directament relacionat amb la creació i vigència de l’orde de Santa Maria de Montesa, anomenat de Montesa i Sant Jordi d’Alfama a partir de 1400, quan el rei Martí I l’Humà va sumar-hi aquest orde, ja aleshores en decadència. La pregunta seria: Què queda, a més del nom de la comarca, de la relació entre el feu montesià medieval i el territori que avui podem anomenar Maestrat, en aquesta banda dels rius de les Truites i Montlleó, en territori no aragonès sinó valencià? Continua llegint

Itinerari per fer

IMG_3025

Casa l’Americà. Carrer de Sant Vicent. Sant Jordi del Maestrat

Mentrestant continua rodant el circ politicomediàtic espanyol, ja han passat unes altres eleccions i s’encara sense cap pressa la tasca de trobar una majoria parlamentària que assegure la continuïtat del constitucionalisme borbònic, ja tornem a ser en època dels itineraris de Terres de Cruïlla. Aquest dissabte 2 de juliol he tornat a Sant Jordi a seguir les explicacions del gran Joan Ferreres sobre la trama urbana de la vila dels Estellers, que sense eixir d’uns quants carrers i algunes poques cases donen compte de la configuració històrica d’una societat local i d’un patrimoni massa sovint ignorat i fins maltractat, que només per la voluntat d’alguns individus que només poden qualificar-se com amants de la terra acaba traient el cap per les escletxes del temps.

Enguany serà la quarta edició d’aquests itineraris creats i impulsats pels centres d’estudis locals i comarcals del Montsià, amb la participació d’associacions culturals i cíviques del Baix Maestrat. Cada itinerari és una ocasió immillorable per conèixer de primera mà el patrimoni històric i natural d’aquesta Ilercavònia, un territori caracteritzat per una invisibilitat sovint fomentada des de les mateixes instàncies locals, que es descobreix al visitant interessat amb la seua riquesa desconeguda i això no obstant de presència immediata, si bé fora dels circuits mediàtics, fins i tot dels del propi territori. La visibilització del patrimoni històric i natural, tret d’iniciatives clarament encarades al turisme, com ara el castell de Peníscola, o amb una finalitat de dinamització econòmica, com en el cas de les oliveres mil·lenaries, és tasca que costa déu i ajuda.

Cada un dels itineraris que proposa Terres de Cruïlla és una immersió en un patrimoni que els mateixos habitants desconeixem o bé no valorem en la mesura que caldria en relació al que representen, en realitat, per a la nostra societat comarcal. Continua llegint

Pere-Enric Barreda com a exemple

Pere-Enric Barreda explica als socis d’El Pont la importància de la figura de Carles Salvador, durant l’aplec fundacional de l’entitat a Benassal, el 25 de setembre de 2010.

 

El passat mes de desembre, aquí mateix, vaig publicar l’article “Enric Matalí com a exemple”, sobre la figura d’aquest defensor de la llengua en els temps difícils de mitjans del segle XX, amb motiu de la donació que la seua família va fer a la Fundació Carles Salvador de Benassal de la documentació relacionada amb l’organització dels cursos de llengua de Lo Rat Penat que, com a secretari de l’entitat i estret col·laborador de Carles Salvador, havia conservat. De resultes d’aquell article, va contactar amb mi per mitjà de VinaròsNews Pere-Enric Barreda, impulsor de l’entitat de Benassal. Ho va fer per felicitar-me per les paraules que en aquell article reconeixen la labor del centre benassalenc en la preservació del patrimoni cultural i lingüístic valencià, a desgrat de la política cultural que li ha dispensat l’administració valenciana al llarg dels deu anys que existeix.

Arran d’aquest fet, vam mantenir un breu intercanvi de correspondència, en què vam parlar de l’activitat de la Fundació Carles Salvador, de la qual era coneixedor de primera mà atesa la seua condició d’editor, i de la possibilitat de col·laborar en alguna de les activitats que personalment o bé a través de la fundació tenia entre mans.

Avui mateix s’ha donat a conèixer la notícia de la seua mort a Barcelona, on treballava. Continua llegint

Memòria i imaginació

Aquest passat 7 de gener va atorgar-se a Barcelona el premi Nadal de narrativa en espanyol, concedit per l’editorial Destino. Un premi viu des del 1944, el més antic d’Espanya. En aquesta ocasió, la guanyadora va ser l’escriptora Alicia Giménez Barlett, amb l’obra Donde nadie te encuentre, que pren com a motiu literari la peripècia vital de Florencio Pla Meseguer, criat amb el nom de Teresa, àlies la Pastora, Fulgencio, Durruti, la Tresot, segurament el mite més potent de l’imaginari de la Ilercavònia contemporània. En una entrevista a La Vanguardia arran del premi, l’autora reconeix que per bastir la seua narració s’ha basat en La Pastora. Del monte al mito, del periodista de Xert José Calvo, editada per Antinea de Vinaròs, que ja va per la 6a edició. Continua llegint

Patrimoni i cultura

M’arriba a les mans el darrer butlletí del Centre d’Estudis del Maestrat, que inclou el programa de les 11es Jornades d’estudi del Maestrat, que se celebren aquest cap de setmana, del 10 al 12 d’octubre, a la Salzadella. Entre altres, aquest lliurament inclou un interessantíssim article de Sebastián Redó sobre el reporter de guerra Albert-Louis Deschamps, que va cobrir l’avanç de l’exèrcit franquista de Morella a Vinaròs, en el que va ser un passatge decisiu de la guerra de 1936-1939, per a la revista francesa L’Illustration. L’article inclou una sèrie de fotografies d’aquell moment històric, que l’autor va rescatar de l’Archivo Histórico Nacional de Madrid, que mostren diversos pobles de les comarques nord-valencianes acabats d’incorporar al territorio nacional. Continua llegint

Carlisme

M’arriben a les mans dos títols relacionats amb el carlisme. L’un, l’article “Una aproximación al Carlismo del Maestrazgo durante la II República (1931-1936)”, de Cristóbal Castán, aparegut al Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo, i l’altre el llibre Les guerres carlistes al nord valencià. Cançoner, d’Aurei Puig, número 6 de la col·lecció La Barcella, d’Onada. Siga per coincidències d’aniversaris, siga per estratègies més o menys pensades per atraure l’atenció turística, o tan sols perquè se n’ocupen la recerca històrica i la creació literària, el carlisme és un tema clàssic que reapareix cíclicament i potser ara és un d’aquests moments. Continua llegint

Vicente Meseguer

Vaig rebre amb sorpresa la notícia de la mort prematura de Vicente Meseguer. Avui, entre nosaltres, una mort als 68 anys no deixa de ser una mort prou prematura. No és que ens coneguéssem personalment. Al capdavall només tinc signat algun llibre seu sobre Canet lo Roig i algun altre sobre el Maestrat, si bé sóc coneixedor de la seua trajectòria com a historiador. I dic historiador perquè no ha estat fins ara que m’assabento que, de fet, aquesta no era la seua dedicació acadèmica, com jo imaginava. Continua llegint