Enric Matalí com a exemple

I mentrestant es fa desaparèixer la ràdio i la televisió públiques valencianes en un procés de desconstrucció accelerat, aquest 23 de novembre la Fundació Carles Salvador de Benassal va rebre en donació la documentació corresponent als cursos de valencià de Lo Rat Penat que la família de qui en va ser secretari als anys 50 i 60 , Enric Matalí, havia guardat des d’aleshores. Com és habitual en els nostres hàbits comunicatius i periodístics, l’acte ha passat desapercebut perquè la cultura diguem-ne acadèmica està molt mal considerada socialment per no dir que ha caigut en un desprestigi que sempre va ser difícil de combatre, no cal que ens enganyem, però que en aquests temps que corren, en terra de valencians, no trau cap del clot ni per equivocació. Així, s’entén que la figura d’Enric Matalí siga un perfecte desconegut.

Enric Matalí i Timoneda (València, 1903-1984) va ser cronista d’Ènova (Ribera Alta). Republicà i catòlic, va integrar-se a Lo Rat Penat el 1948 i a partir de 1951 va participar directament en el projecte de Carles Salvador d’oferir cursos de valencià. El 1955 esdevé secretari de l’entitat ratpenatista. Va dimitir del seu càrrec el 1978 en produir-se la defecció secessionista de la societat cultural, tot i que no va abandonar-la mai.

Així doncs, la documentació dels cursos de valencià que es van portar a terme entre 1951 i 1978 a Lo Rat Penat i que la família d’Enric Matalí ha guardat d’aleshores fins a avui ha estat lliurada a la fundació que conserva la documentació de Carles Salvador a Benassal, a on l’escriptor i gramàtic valencià va viure i treballar bona part de la seua vida. Els actes de lliurament van comptar amb l’alcalde de Benassal, que presideix la fundació, l’editor de l’entitat Pere-Enric Barreda, el vicepresident Vicent Pitarch, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a Castelló i el mateix president de l’IEC Joandomènech Ros. Santi Cortés, comissari de l’exposició Ensenyar valencià en temps difícils i autor del llibre-catàleg coeditat per la mateixa fundació, va pronunciar la conferència que va aportar el contingut acadèmic central. Finalment, els familiars d’Enric Matalí van rebre una placa commemorativa de la donació. L’acte va comptar amb representants de diferents universitats dels Països Catalans i entitats culturals com ara El Pont Cooperativa de Lletres i Maestrat Viu, entre altres.

D’aquesta manera, la Fundació Carles Salvador continua amb la seua labor de preservació del patrimoni cultural i lingüístic valencià, que tracta amb criteris científics i amb l’objectiu de destinar-lo a l’estudi rigorós. És una tasca discreta que necessita la participació de recursos universitaris perquè, al capdavall, és en aquest àmbit en què s’ha de portar a terme la recerca. Tot plegat dóna compte de com es tracta el patrimoni propi quan és la civilització el valor que orienta la gestió que la societat fa dels seus béns culturals, que conformen, després de tot, la seua riquesa al llarg del temps. Vivim en un país i en una època en què el desprestigi de la cultura és tan arrelat, tan evident i tan a l’ordre del dia, que actes com aquest marquen un contrapunt molt significatiu. Perquè eludeix i deslegitima la destrucció intencionada que s’ha intentat perpetrar sistemàticament contra la cultura valenciana, de la qual la llengua ocupa el lloc medul·lar. És evident que l’acte ha de passar necessàriament desapercebut als mitjans, com a notícia secundària a tot estirar, ja que, al capdavall, Benassal, es pot pensar, ves… I no: és una lliçó en tota regla per a qui tinga prou capacitat per fixar-s’hi. Des d’un poble de 1226 habitants de l’Alt Maestrat s’està fent una tasca de preservació cultural que, el dia que els votants es decidisquen a canviar de pensament empesos per la debacle que assetja la seua forma de vida, es mostrarà com un actiu a tenir molt en compte, com un autèntic tresor. Això és així perquè per molt que s’entesten els enterradors de la identitat valenciana, la continuïtat de la tradició lingüística i literària, de la qual l’obra de Carles Salvador i Enric Matalí és una baula imprescindible, compta amb els mecanismes i, sobretot, la voluntat de persones amb criteri de civilització i de servei.

El contrast amb la patacada monumental del tancament dels mitjans de comunicació, escaigut el mateix dia en què s’escriuen aquestes ratlles, és del tot evident. Mentrestant la cosa pública valenciana se’n va en orris, no s’ha de perdre de vista que també hi ha formigues que no paren de perseverar. Que ho tinga present qui puga i vulga, perquè d’allí que no n’hi ha no en pot rajar, i no se’n pot fer cabal. Hi ha vegades que les renúncies a canvi de beneficis immediats i sonants t’acaben colgant com si t’hagueres cavat la pròpia tomba. Quan es deixen perdre les coses, efectivament acaben perdent-se irremeiablement sense que se’n puga posar remei. No és el cas de la fundació de Benassal. És un goig tranquil·litzador saber que també hi ha qui pensa amb dos dits de front.

I Baudilio Martínez, alcalde de Benassal, és del PP.

Anuncis

Un pensament sobre “Enric Matalí com a exemple

  1. Retroenllaç: Pere-Enric Barreda com a exemple | Ilercavònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s