Al nord, Baix Maestrat

IMG_NEWLlegint la secció de ressenyes de discos del número 31 de la revista Caramella, revista de música i de cultura popular, que anima i coordina Josep Vicent Frechina des de Massalfassar i amb la complicitat d’entitats catalanes que es dediquen a la cultura popular, trobo ressenyat el CD Al nord, Baix Maestrat, que ha produït en autoedició el grup de danses El Raval de Vila-Real. Diu la ressenya de Frechina que és el cinquè treball del grup, i que, com en els treballs precedents, hi ha voluntat documental i divulgativa, recerca rigorosa i presentació impecable. El disc és un monogràfic dedicat als repertoris musicals dels pobles del Baix Maestrat, amb mostres de Sant Mateu, Càlig, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Xert i Salzadella. Va ser enregistrat a l’octubre de 2013 després d’un procés de recerca que ha anat fins a les mateixes fonts de la memòria oral de persones concretes que a cada poble han participat activament en la continuïtat de la cançó i la música tradicionals dels nostres pobles.

Com que casualment sóc a Sant Mateu, passo per l’oficina de turisme a mirar si tenen el CD i és que sí. És diumenge a migdia i ens decidim a fer temps en una terrassa de la plaça Major, que deu ser un dels llocs més animats de la comarca en un dia així, quan encara no ha entrat la tardor de veres. A la taula del costat hi trobem Pilar Garcia Besalduch, ma tia Pilarín de Sant Mateu, que, en veure el CD, que tinc a vistes, ens en fa cinc cèntims. Com a participant contumaç del Ball Pla, explica que ha participat personalment en la documentació i recuperació de la Cançó del Gitano, una de les set peces corresponents a Sant Mateu que integren el CD. Efectivament, el seu nom consta en els agraïments i en la ressenya d’aquesta cançó del llibret que integra l’àlbum com a informant d’aquesta i altres peces de la música tradicional de la comarca. Continua llegint

Anuncis

Cultura autoreferenciada

Quan escric això, té lloc el moment àlgid del Feslloch 2013, la setena edició del festival de música en valencià de Bell-lloc (Plana Alta), organitzat per Escola Valenciana, que culmina la gira que la mateixa entitat posa en marxa durant el curs escolar en el seu circuit arreu de les comarques valencianes.

Escola Valenciana és una entitat cívica que agrupa 24 associacions de defensa del valencià com a llengua de comunicació i com a llengua de l’ensenyament ordinari. Es nodreix, per tant, de la participació de les famílies que al País Valencià decideixen escolaritzar els seus fills en valencià. Molt bona part d’aquests alumnes, 125.953 en total al curs 2011-2012, volen estudiar en valencià i no ho poden fer perquè l’administració educativa de la Generalitat no els ho permet, ja que no posa els mitjans per assegurar aquest dret.

Feslloch, com a culminació de la gira de cantants i grups musicals en valencià, és l’esdeveniment final que tanca el circuit que s’ha creat, al cap de set anys, de llocs i músics en valencià. Continua llegint

Al Tall

Aquests dies, el grup musical Al Tall ha fet públic que abandona la seua activitat i es desintegra, després de 38 anys de creació i activisme musical. La veritat és que després d’una etapa tan prolongada d’activitat, des de 1974, hi ha motius d’edat en alguns dels components més veterans, específicament Vicent Torrent, amb 68 anys, per fer comprensible la decisió. No sé si tindria sentit que el projecte tingués continuïtat sense la participació del seu membre fundador i principal animador. Sobretot, Al Tall és conegut per haver cantat la cançó ” Tio Canya“, que va popularitzar-se als anys 70 i 80, quan les aspiracions vaencianes d’autogovern es trobaven en ebullició, a l’època de la transició. Com sol passar en aquests casos, segurament molta gent que coneix la cançó no deu conèixer qui la va popularitzar, de manera que es pot dir que ha passat a formar part del patrimoni col·lectiu. Això no trau que la trajectòria del grup i de les seues creacions musicals constituïsca un exemple paradigmàtic de la sort que ha tingut la renovació de la música tradicional valenciana, la cultura d’expressió catalanoparlant al País Valencià i l’evolució política del país en aquestes quasi quatre dècades.
Personalment, recordo d’adolescent una actuació al pati de l’antic col·legi Sant Sebastià de Vinaròs, el 1979 o 80, en el marc d’unes festes majors que ja incorporaven canvis substancials de la mà dels ajuntaments democràtics que començaven a caminar també en aquell moment. Continua llegint

Caramella

De ronda amb lo Canalero i Boca de Bou

Fullejo la revista Caramella, de la qual sóc subscriptor a partir d’uns escrits que vaig publicar-hi fa uns anys sobre els canterers de Traiguera. Canterers és el nom local dels terrissaires de Traiguera, un grup social determinat per una dedicació professional amb un pes considerable localment, que elaboraven els atuells d’obra característics de la vida quotidiana abans de l’arribada del plàstic. Josep Vicent Frechina, savi de la música popular dels Països Catalans i específicament de València, em va proposar aleshores aquella aportació i és encara avui el coordinador de la publicació.

La relació entre la música popular i festa conforma molt bona part de la cultura que ens és pròpia i distintiva. Per això, la revista a la festa sempre hi ha dedicat un lloc preeminent dins de les seues pàgines, més enllà dels continguts estrictament musicals, que vénen a ser, per entendre’ns, la rebotiga de la música d’arrel tradicional que continua viva per aquests verals. És una activitat cultural sense gaire visibilitat però que manté una vitalitat a prova de globalitzacions. L’existència de la revista mateixa podria ser-ne una prova. De fet, podria aplicar-se aquí, potser amb més propietat que mai, la teoria segons la qual vivim en una societat en què les manifestacions de la cultura pròpia rarament transcendeixen els límits estrictes del vedat lingüístic. Potser el darrer disc de Manel siga la darrera excepció en aquest sentit. Continua llegint

Lo Carrilet de la Cava

Divendres 4 de març sóc al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Gràcia, a Barcelona, per assistir a l’espectacle Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, que té lloc dins del festival Tradicionàrius, una cita musical del calendari barceloní que s’allarga des de fa 24 anys durant els primers mesos de l’any amb espectacles de música tradicional i popular. En aquesta ocasió, el reclam de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la formació de Tortosa que ha reviscolat la música popular de les Terres de l’Ebre, serveix per dedicar un homenatge musical a Josep Bo, lo fill del Sifonero, una persona de qui he sentit parlar des de fa escassament unes setmanes.

Va ser a la proppassada Trobada de Gènere Negre al Matarranya, que va tenir lloc a Vall-de-roures, que vaig conèixer la filla de Josep Bo, Gemma Bo i altres amics de Deltebre, que van parlar-me d’aquest espectacle a Gràcia. Dos components del grup musical Juno hi havien de participar. Aquell mateix dia, la cantant de Tortosa Montse Castellà, l’activitat musical de la qual segueixo des de fa un temps, també dóna  a saber que hi assistirà. Així doncs, es tracta d’una festa musical que gira al voltant del lideratge cultural dels Quicos i resulta una bona ocasió per tornar al CAT, un espai dedicat a la cultura musical popular catalana que dirigeix el músic Jordi Fàbregas, un dels més importants animadors de la música folk del país. Continua llegint

Vergonya, cavallers, vergonya

Dilluns és dia rematadament en contra. Per no haver-hi, no hi ha ni espectacles, ja que és el dia de descans dels artistes. Així que és dilluns i Al Tall actua a l’Auditori de Barcelona. De l’esdeveniment me n’assabento per l’Espai País Valencià, organització de valencians de Barcelona, que em temo que no freqüenten la Casa Valencia. Quan el concert és immient, me n’arriben notícies per altres mitjans de comunicació. Hi vénen a presentar el seu darrer enregistrament: Vergonya, cavallers, vergonya. El disc està creat al caliu del 800 aniversari del naixement de Jaume I el Conqueridor, i pren el títol d’unes paraules que, segons la Crònica dels feits, va adreçar el mateix rei als seus cavallers abans de la batalla de Portopí quan la conquesta de Mallorca, a començaments del segle XIII, reptant-los davant l’afront que els representava la incertesa de la batalla. Continua llegint