El olivo

El 13 de gener van passar El olivo a la Primera. És aquella pel·lícula d’Icíar Bollaín rodada el 2016 en escenaris de Canet lo Roig, la Jana, Traiguera i altres, que narra la història d’una neta entestada a recuperar l’olivera mil·lenària que va vendre la família fa temps, en contra del parer del seu iaio, que ha perdut les ganes viure per aquell fet. Va rebre quatre nominacions als premis Goya, de les quals va emportar-se el premi a la millor actriu revelació, que va recaure en Anna Castillo, l’actriu que representa Alma, la protagonista de la cinta.

Des del punt de vista cinematogràfic, la història que conta Icíar Bollaín i, sobretot, la manera que té de fer-ho, arrossega l’espectador a una vivència emocional del conflicte que planteja. L’arrossega amb mecanismes artístics que apel·len a la sentimentalitat de l’espectador i a la relació avi-neta, que apunta a un pla més profund, a la relació dels humans actuals amb els ancestres si es té en consideració que, en parlar d’oliveres mil·lenàries, estem parlant, en realitat o perquè ens ho imaginem, això en el fons no té rellevància, d’unes dimensions temporals que superen de molt els límits que estem acostumats a pensar, a tindre en compte. És així que existeix una dimensió tel·lúrica en aquest plantejament, una altra cosa són els arguments artístics amb què es tracta la qüestió.  Continua llegint

Resiliència al Sénia

20160913-resiliencia-al-senia-3

Confesso que tot i haver fet m’agrada a la pàgina de Facebook de Salvem lo Montsià per invitació de Manel Mas, que deu ser un dels lectors que no em deixa de petja (moltes gràcies, Manel), encara no havia tingut coneixement del reportatge “Resiliència al Sénia“, que va emetre’s al Canal 33 a finals de setembre dins del programa Latituds.

Latituds és un programa del canal cultural de la televisió catalana sobre l’activisme contra la pobresa, la injustícia, la guerra, la sostenibilitat. A cada capítol es tracta un tema concret amb els protagonistes de projectes d’abast local o territorial, que expliquen quins problemes tenen i què fan per mirar de superar-los. Aquesta exposició es complementa amb la intervenció d’especialistes de prestigi sobre la qüestió, que proporcionen un punt de vista global de la problemàtica exposada i de les possibles solucions.

En el capítol dedicat a les comarques del Sénia, els protagonistes exposen les diferents amenaces que les afecten des del punt de vista ambiental. Continua llegint

Arxius locals

IMGP9087

Visita guiada a l’arxiu municipal de Traiguera, que no està obert al públic, per una demanda de consulta científica. Com en molts altres casos, els fons documentals de l’administració municipal del poble estan sotmesos a l’atzar de les atencions que hi han prestat els curadors, treballadors de l’administració local i sobretot responsables polítics, al llarg del temps. Es pot pensar que és  normal que haja estat d’aquesta manera i que l’estat actual d’aquesta documentació responga exactament als esforços, pocs o molts, i la disponibilitat de recursos d’aquesta instància administrativa, ja que, al capdavall, es tracta de la seua pròpia documentació, o bé a la desídia que s’ha dispensat en una parcel·la de la gestió administrativa que, al cap del temps, constitueix la matèria primera per a la històrica local de qualsevol municipi. Una història que tot sovint no disposa d’un discurs gaire elaborat més enllà del recull de tòpics repetitius que van transmetent-se al llarg del temps sense tenir una certesa comprovada del que s’està dient. Posem-ne tres exemples ben il·lustratius. El primer és de Traiguera i els altres dos d’altres llocs del Maestrat.

Hi ha la convenció que Traiguera coincideix amb la Thiar Julia romana esmentada per Ptolemeu en la seua Geografia. Certament, en el subsol del nucli urbà i encara en altres jaciments localitzat en llocs diversos del terme municipal, s’han trobar restes arqueològiques romanes, entre les quals cal comptar un mil·liari de la Via Augusta. Que no proven res en relació a l’atribució esmentada. Tot ha de tindre un nom o altre i en tot cas la semblança fonètica dels dos termes queda bé per a un discurs que busca referents per a inventar una tradició. Què faríem sense tradició? Continua llegint

Itinerari per fer

IMG_3025

Casa l’Americà. Carrer de Sant Vicent. Sant Jordi del Maestrat

Mentrestant continua rodant el circ politicomediàtic espanyol, ja han passat unes altres eleccions i s’encara sense cap pressa la tasca de trobar una majoria parlamentària que assegure la continuïtat del constitucionalisme borbònic, ja tornem a ser en època dels itineraris de Terres de Cruïlla. Aquest dissabte 2 de juliol he tornat a Sant Jordi a seguir les explicacions del gran Joan Ferreres sobre la trama urbana de la vila dels Estellers, que sense eixir d’uns quants carrers i algunes poques cases donen compte de la configuració històrica d’una societat local i d’un patrimoni massa sovint ignorat i fins maltractat, que només per la voluntat d’alguns individus que només poden qualificar-se com amants de la terra acaba traient el cap per les escletxes del temps.

Enguany serà la quarta edició d’aquests itineraris creats i impulsats pels centres d’estudis locals i comarcals del Montsià, amb la participació d’associacions culturals i cíviques del Baix Maestrat. Cada itinerari és una ocasió immillorable per conèixer de primera mà el patrimoni històric i natural d’aquesta Ilercavònia, un territori caracteritzat per una invisibilitat sovint fomentada des de les mateixes instàncies locals, que es descobreix al visitant interessat amb la seua riquesa desconeguda i això no obstant de presència immediata, si bé fora dels circuits mediàtics, fins i tot dels del propi territori. La visibilització del patrimoni històric i natural, tret d’iniciatives clarament encarades al turisme, com ara el castell de Peníscola, o amb una finalitat de dinamització econòmica, com en el cas de les oliveres mil·lenaries, és tasca que costa déu i ajuda.

Cada un dels itineraris que proposa Terres de Cruïlla és una immersió en un patrimoni que els mateixos habitants desconeixem o bé no valorem en la mesura que caldria en relació al que representen, en realitat, per a la nostra societat comarcal. Continua llegint

Fem cultura?

26125184186_6b1d0188c9_b

El conseller de Cultura Vicent Marzà, en la presentació del pla. Foto: La Veu del País Valencià

El 31 de març va presentar-se “Fes cultura“, l’anomenat pla estratègic cultural valencià del govern de la Generalitat per al període 2016-2020. Es tracta d’un pla ambiciós de rellançament de la cultura com a sector econòmic a tenir en compte, que preveu una inversió de 500 milions d’euros en quatre anys i la generació de 10.000 llocs de treball nous. Els objectius del pla són revifar els índex de lectura del País Valencià, actualment inferiors a la mitjana espanyola, i l’activitat artística en general, lligada a la incentivació de públics nous.

Es tracta de revertir un panorama cultural destrellatat, basat en iniciatives erràtiques o directament malintencionades, en tot cas determinades pel clientelisme com a divisa. El que es podia esperar d’una formació política que a dia d’avui té més de 120 casos acusats de malifetes diverses relacionades amb la corrupció. Un panorama cultural dominat per la festivitat com a plat únic, el folklorisme interessat i el provincianisme com a horitzons. Una estratègia cultural encaminada a la descomposició de l’entramat cultural i artístic i a la dissolució de qualsevol símptoma de vitalitat no subjecta al gran paraigua de la matriu de l’espanyolisme. Una estratègia política, en el fons, perfecta per fer funcionar una maquinària electoral que, això no obstant, no va acabar resistint els embats dels excessos propis.

Interessa aquí d’escatir quina incidència pot tenir el nou pla, que situa la cultura valenciana en l’horitzó del 2020, en allò que ateny específicament el Maestrat. Continua llegint

El monument de Tortosa

A mitjans de gener, el síndic de Greuges de Catalunya  va recomanar a l’Ajuntament de Tortosa que retire el monument franquista de l’Ebre per complir amb la Llei de la Memòria Històrica segons la qual els símbols que fan referència a la ideologia de la dictadura del general Franco han de traure’s de la via pública perquè contravenen la convivència establida per la constitució espanyola vigent. La recomanació indica que l’Ajuntament tortosí té l’obligació legal de fer-ho i desaconsella que es faça una consulta popular per determinar el destí del monument. Es dóna la circumstància que l’actual alcalde de la ciutat, Ferran Bel, de CDC, va presentar-se a les darreres eleccions municipals amb la proposta de portar a terme una consulta popular per determinar el destí del monument. Aquesta proposta, segons que ha dit el mateix alcalde contestant a la recomanació del síndic, forma part del pacte de govern de la seua formació amb ERC a l’Ajuntament de Tortosa. Previsiblement, aquesta consulta s’ha de portar a terme el proper maig.

Anteriorment, el mateix Ferran Bel havia manifestat en una entrevista preelectoral la seua intenció de mantenir el monument, de no destruir-lo, vist que se ja se’n va retirar la simbologia més clarament feixista i els textos que feien referència a la inauguració, el 1966, de la mà del mateix Francisco Franco. Continua llegint

Patrimoni a la cruïlla

IMGP8187

Visita sabàtica al recorregut històric per la vila de Sant Jordi del Maestrat de la mà del gran Joan Ferreres, dins els “Itineraris per les Terres de Cruïlla. Passejades pel patrimoni del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat“, una proposta per conèixer el patrimoni natural i històric de les comarques de la Ilercavònia més fragmentada i, alhora, més contínua.

Joan Ferreres documenta de manera excel·lent el recorregut urbà de manera que el participant pot fer-se una idea de com s’ha configurat el poble que veu, quins són els orígens que expliquen una determinada trama urbana, la presència o l’absència de determinades edificacions sota el pas del temps. La visita inclou l’anomenada Casa del Racó, una casa pairal molt ben conservada i curiosa, a la qual accedim per la porta al cul d’un carrer que la mateixa edificació tanca. Continua llegint

Pena-roja de Lombarte

Desideri Lombarte

Desideri Lombarte

Diumenge al matí anem a Pena-Roja de Tastavins (Matarranya) a resseguir la ruta literària de Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins, 1937-Barcelona, 1989). És amb un any de retard, ja que amb motiu de l’efemèride dels 25 anys del seu traspàs, les entitats culturals del Matarranya van decidir celebrar el 2014 l’anomenat Any Desideri Lombarte, en què van tenir lloc esdeveniments culturals de difusió de la seua personalitat i la seua obra. La convocatòria, que em penso que va fer-se sense cap suport institucional, va servir almenys per reivindicar la figura de l’escriptor i refermar la catalanitat lingüística de la seua obra i de la comarca.

Desideri Lombarte, que va morir jove, va desenvolupar en els darrers deu anys de la seua vida una activitat creativa que abraça la poesia, el teatre i la narrativa, i s’estén a l’articulisme, la recerca i l’activisme cultural. Va ser membre fundacional de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i és un dels escriptors catalanoparlants més rellevants d’Aragó. La seua obra es troba indestriablement relacionada amb el seu poble de Pena-roja i amb el pas de la societat rural  del franquisme a la modernitat contemporània. Continua llegint

Dimensió desconeguda

IMGP7540

Darrer dissabte de gener i visita a la Font de la Salut per posar en pràctica la ruta literària dissenyada del llibre homònim, a partir d’una petició de la gent de l’Ateneu Cultural de Benicarló, que aprofiten el viatge de passar a recollir uns socarrats que han portat a coure al forn de la terrisseria Germans Mellat. Al santuari encara és prou de matí per ser dissabte i hi fa un fred que pela. Els amics de Benicarló no es poden considerar simples turistes en aquest lloc, perquè la vinculació històrica entre el seu poble i la Font de la Salut és coneguda i persistent al pas del temps. Al capdavall, Benicarló forma part del territori de gràcia del santuari encara que no tinga el pes institucional d’altres pobles que hi tenen dia de romeria. Els rosariers benicarlandos són una forma de pelegrinatge diferent del dels altres pobles, però la seua persistència en el temps no deixa lloc al dubte.

La lectura dels textos triats per ser llegits en el mateix lloc del qual parlen descobreix als visitants aspectes desconeguts, que formen part de la pedra del monument però que només poden transmetre’s mitjançant la paraula. És com entrar en la dimensió desconeguda de la nostra història, que rarament apareix en els mitjans de comunicació de masses. Vull dir que o bé la tracten de manera banal, superficial, o bé és un refregit que no es correspon, posem per cas, amb la història del Maestrat tal com és, sinó que apel·la a un passat nacional aliè, que es ven com si fos el nostre, però que, tal com solia cantar Raimon respon al peu de la lletra a la cançó: “T’adones, company, /que fa ja molts anys / que ens amaguen la història / i ens diuen que no en tenim; / que la nostra és la d’ells (…)?” Continua llegint

Al nord, Baix Maestrat

IMG_NEWLlegint la secció de ressenyes de discos del número 31 de la revista Caramella, revista de música i de cultura popular, que anima i coordina Josep Vicent Frechina des de Massalfassar i amb la complicitat d’entitats catalanes que es dediquen a la cultura popular, trobo ressenyat el CD Al nord, Baix Maestrat, que ha produït en autoedició el grup de danses El Raval de Vila-Real. Diu la ressenya de Frechina que és el cinquè treball del grup, i que, com en els treballs precedents, hi ha voluntat documental i divulgativa, recerca rigorosa i presentació impecable. El disc és un monogràfic dedicat als repertoris musicals dels pobles del Baix Maestrat, amb mostres de Sant Mateu, Càlig, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Xert i Salzadella. Va ser enregistrat a l’octubre de 2013 després d’un procés de recerca que ha anat fins a les mateixes fonts de la memòria oral de persones concretes que a cada poble han participat activament en la continuïtat de la cançó i la música tradicionals dels nostres pobles.

Com que casualment sóc a Sant Mateu, passo per l’oficina de turisme a mirar si tenen el CD i és que sí. És diumenge a migdia i ens decidim a fer temps en una terrassa de la plaça Major, que deu ser un dels llocs més animats de la comarca en un dia així, quan encara no ha entrat la tardor de veres. A la taula del costat hi trobem Pilar Garcia Besalduch, ma tia Pilarín de Sant Mateu, que, en veure el CD, que tinc a vistes, ens en fa cinc cèntims. Com a participant contumaç del Ball Pla, explica que ha participat personalment en la documentació i recuperació de la Cançó del Gitano, una de les set peces corresponents a Sant Mateu que integren el CD. Efectivament, el seu nom consta en els agraïments i en la ressenya d’aquesta cançó del llibret que integra l’àlbum com a informant d’aquesta i altres peces de la música tradicional de la comarca. Continua llegint