Manel Garcia Grau

Aquest divendres 5 de novembre ha tingut lloc al teatre del Raval, a Castelló de la Plana, un homenatge en record de la figura de Manel Garcia Grau. L’acte ha estat organitzat per El Pont Cooperativa de Lletres, associació d’escriptors en llengua catalana de les comarques de Castelló. Manel Garcia no va arribar a formar-ne part perquè l’associació va constituir-se al 2010 i ell va faltar el 2006, així que l’homenatge pren la fita dels deu anys de la seua mort per recordar-lo. Segurament, aquest fet és un senyal evident de l’ascendent que la seua persona i la seua obra literària van tindre i tenen en el panorama de les lletres catalanes de la Plana. Al capdavall, la seua carrera docent i literària va desenvolupar-la, sobretot, a la ciutat de Castelló i a la Universitat Jaume I, on exercia de professor de Filologia Catalana. Això no obstant, Manel Garcia era de Benicarló i això el converteix en un dels poetes i literats més  significatius que ha tingut la nostra comarca en els darrers temps. Uns temps que van allunyant-se lentament. La iniciativa d’El Pont vol ser una remembrança de Garcia Grau destinada a revifar la vigència de la seua obra i de la seua empremta literària.

Vaig conèixer-lo el 1994 en el lliurament dels premis Alambor d’aquell any.

Estellés a Benicarló

Divendres 16 assisteixo a la inauguració i actes posteriors de les jornades d’homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés que tenen lloc a l’IES Joan Coromines de Benicarló. Hi vaig invitat per Olga Suàrez, professora que està al capdavant de l’organització del sarau, com ella mateixa em diu dies abans. He d’intervenir en una taula rodona que completa la part diguem-ne més acadèmica de la jornada.

Lletres d’Ilercavònia

A la llibrerira habitual de Barcelona on solc proveir-me, hi topeto Lletres de casa, exposat com a novetat destacada a la prestatgeria de poesia en català. El volum és el darrer producte publicat de la factoria Serret, editat per March Editor del Vendrell, i conté una antologia de poetes de les comarques que aquí anomenem Ilercavònia. De fet, si bé el subtítol del llibre resa “Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog”, cosa que remet a la referència del moviment literari, justament encapçalat, entre altres, pel mateix Octavi Serret i pel prologista del llibre, Emigdi Subirats, que d’un temps ençà reviscola el panorama literari d’aquestes latituds; el que em crida l’atenció és la il·lustració de la coberta, que reprodueix un antic mapa de les tribus iberes d’aquesta part de la riba mediterrània, en què el dissenyador de la portada hi remarca clarament el territori de la Ilercavònia, amb l’emblema d’una moneda de l’època antiga en què Dertosa encunyava amb el mateix nom d’Ilercavonia.

Vicent Andrés Estellés

Ara mateix tinc entre mans un treball didàctic sobre l’escriptor de Burjassot Vicent Andrés Estellés (1924-1993). Ja fa uns quants mesos que devoro bibliografia crítica sobre la seua obra poètica i escrits diversos del mateix