Manel Garcia Grau

cartell_manel_homenatge

Aquest divendres 5 de novembre ha tingut lloc al teatre del Raval, a Castelló de la Plana, un homenatge en record de la figura de Manel Garcia Grau. L’acte ha estat organitzat per El Pont Cooperativa de Lletres, associació d’escriptors en llengua catalana de les comarques de Castelló. Manel Garcia no va arribar a formar-ne part perquè l’associació va constituir-se al 2010 i ell va faltar el 2006, així que l’homenatge pren la fita dels deu anys de la seua mort per recordar-lo. Segurament, aquest fet és un senyal evident de l’ascendent que la seua persona i la seua obra literària van tindre i tenen en el panorama de les lletres catalanes de la Plana. Al capdavall, la seua carrera docent i literària va desenvolupar-la, sobretot, a la ciutat de Castelló i a la Universitat Jaume I, on exercia de professor de Filologia Catalana. Això no obstant, Manel Garcia era de Benicarló i això el converteix en un dels poetes i literats més  significatius que ha tingut la nostra comarca en els darrers temps. Uns temps que van allunyant-se lentament. La iniciativa d’El Pont vol ser una remembrança de Garcia Grau destinada a revifar la vigència de la seua obra i de la seua empremta literària.

Vaig conèixer-lo el 1994 en el lliurament dels premis Alambor d’aquell any. Continua llegint

Anuncis

Model cultural

rosell_9

El proppasssat 8 d’agost vam assistir a un sopar a Rossell convocat per Miquel Àngel Pradilla, professor de la Rovira i Virgili i editor, per donar continuïtat estiuenca a la trobada de Peníscola arran del lliurament dels primers premis de Maestrat Viu i establir contacte i complicitat amb la vida cultural del Baix Maestrat com a referència. A més del vessant estrictament gastronòmic, ben agençat pel restaurant Les Sorts, el contingut de la trobada consistia a posar en comú les impressions dels participants en relació al tema d’interès en un clima distès i poc o molt informal. Se suposa que l’agost és un mes inhàbil per fer res més que no estiga relacionat amb les festes de cada poble, que absorbeixen l’activitat social del personal. Per això mateix també és el moment propici per a la trobada com ho va ser aquesta de Rossell.

Passant a tractar diferents aspectes del contingut del que s’hi va parlar, voldria fer èmfasi en les següents idees.

Hi ha la percepció, que no és exclusiva del camp del qual parlem, que al Baix Maestrat cada poble, cada iniciativa cultural, apareix i es desenvolupa en un àmbit estrictament local, sense que les potencialitats que té transcendisquen més enllà. De vegades, aquesta activitat es repeteix en pobles veïns sense que existisca cap coordinació o intercanvi associatiu. Posem per cas els balls populars. Com ja s’ha dit altres vegades, les danses populars, que es presenten com una manifestació folklòrica estrictament local, per més que de vegades una mateixa persona participe en diferents grups de dansa de la comarca, en realitat constitueixen un fenomen que té unes formes compartides i un contingut identitari nacional comú, si bé aquest segon element està subsumit en la desfiguració a què el sotmet la ideologia institucional del provincianisme. No fos cas que ens adonéssem que posem per cas la jota és un ball compartit que no coneix les demarcacions administratives. L’associacionisme cultural en general segueix les mateixes pautes.

En aquest panorama hi ha algunes iniciatives que giren en un sentit més compassat. Continua llegint

Panorama literari al Maestrat

Sant Pau d’Albocàsser

 

Un amic de Vinaròs em pregunta com veig el panorama literari del Maestrat i li dic que així de bones a primeres m’és impossible contestar-li, perquè no el segueixo tan de prop com per tenir-ne una visió de conjunt que em permeta contestar a la primera de canvi. Això no obstant, li dic que el proper apunt a Ilercavònia hi estarà dedicat, de manera que intentaré donar el meu punt de vista sobre la qüestió.

En primer lloc, recorreré a la meua teoria de la dualitat cultural. Segons aquesta teoria, de la qual ja he parlat anteriorment aquí mateix, hi ha una superestructura cultural que és on passen coses. És la superestructura dels mitjans de comunicació espanyols, que setmanalment escudellen aquells suplements culturals que marquen la pauta del mercat corresponent: llibres, cinema, música i etcètera. Aquests mitjans, que arriben puntualment al darrer quiosc que encara resisteix l’assolament de la vida cultural que està experimentant el nostre país a causa de la crisi, s’expressen molt majoritàriament en castellà. És veritat que hi ha suplements de mitjans en català, però estarem d’acord que ni de lluny poden considerar-se els majoritaris, a casa nostra. La cultura que s’expressa en la nostra llengua catalana té un accés molt limitat a aquests circuits dels mitjans de comunicació de masses. Això pot fer pensar, i de fet amb raó, que es tracta d’una cultura subsidiària, subalterna. La segona part de la teoria és que en aquest espai subaltern en què pareix que no passe mai res, que no transcendeix mai més enllà de l’àmbit local o comarcal a molt estirar, hi ha una dinàmica que ja voldrien per a si mateixes cultures amb un estat propi al darrere. En resum: la minorització de la nostra llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa, pot fer pensar que, efectivament, el panorama de la literatura al Maestrat és si fa o no fa un desert. Aclarim, abans de continuar, que quan parlem d’assolament de la vida cultural causat per la crisi no estem parlant tant d’arranament de la creativitat com d’esquilmació del consum cultural. Citem-ne només un exemple: Anar al cinema s’ha convertit en un luxe prohibitiu. I al Maestrat només hi ha uns cinemes i potser d’aquí un temps haurem de dir altrament. I això que, seguint la primera part de la teoria, totes les pel·lícules són en castellà. Cosa que ens serveix de comprovació del que portem dit.

Doncs què podem esperar de l’activitat específicament literària? Continua llegint

Cultura i territori

Rebo comunicació del professor Miquel Àngel Pradilla que dissabte 12 d’abril és la presentació de les actes del II Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa, que apareixen publicades de la mà de l’editorial benicarlanda Onada. L’acte té lloc al Museu del Montsià, a Amposta. Aquesta comunicació m’arriba per la comunicació que vaig presentar-hi, que tractava de la fase inicial del projecte Imatge de Traiguera. Les actes del congrés es presenten en dos volums, un de dedicat a les arts i les lletres i un altre obert a l’herència patrimonial i la temàtica socioeconòmica de les nostres comarques. Continua llegint

Rossell

Avui 5 d’agost de 2005 s’ha presentat el llibre Rossell, en un acte multitudinari en aquesta localitat del Baix Maestrat. Com tants altres esdeveniments rossellans, Miquel Àngel Pradilla és al capdavant d’aquesta iniciativa que l’editorial Onada de Benicarló vol estendre arreu dels pobles del Sénia. El llibre, encarat a la divulgació del patrimoni local en tots els ordres està destinat a constituir una pedra de toc de la cultura local i una targeta de presentació de Rossell de cara a la seua projecció. Continua llegint