Manel Garcia Grau

cartell_manel_homenatge

Aquest divendres 5 de novembre ha tingut lloc al teatre del Raval, a Castelló de la Plana, un homenatge en record de la figura de Manel Garcia Grau. L’acte ha estat organitzat per El Pont Cooperativa de Lletres, associació d’escriptors en llengua catalana de les comarques de Castelló. Manel Garcia no va arribar a formar-ne part perquè l’associació va constituir-se al 2010 i ell va faltar el 2006, així que l’homenatge pren la fita dels deu anys de la seua mort per recordar-lo. Segurament, aquest fet és un senyal evident de l’ascendent que la seua persona i la seua obra literària van tindre i tenen en el panorama de les lletres catalanes de la Plana. Al capdavall, la seua carrera docent i literària va desenvolupar-la, sobretot, a la ciutat de Castelló i a la Universitat Jaume I, on exercia de professor de Filologia Catalana. Això no obstant, Manel Garcia era de Benicarló i això el converteix en un dels poetes i literats més  significatius que ha tingut la nostra comarca en els darrers temps. Uns temps que van allunyant-se lentament. La iniciativa d’El Pont vol ser una remembrança de Garcia Grau destinada a revifar la vigència de la seua obra i de la seua empremta literària.

Vaig conèixer-lo el 1994 en el lliurament dels premis Alambor d’aquell any. Continua llegint

Vinaròs i Benicarló

Trobo a la xarxa l’extens article “Vinaròs i Benicarló, juntes i separades“, de Josep Sorribes, professor de la Universitat de València, especialista en Economia Urbana, articulista d’El País i, segons diuen, gran coneixedor de la ciutat de València, sobre la qual ha publicat títols com ara València, una ciutat manifestament millorable. És una veu crítica amb el model de ciutat apadrinat per l’alcaldessa de València Rita Barberá,s obre qui ha publicat Rita Barberá. El pensamiento vacío. L’article en qüestió apareix publicat al lloc web País Valencià, segle XXI, que segon veig és una plataforma digital sense més sosteniment que les ganes que hi posen les persones que la coordinen i les que hi col·laboren. La figura de Joan Fuster que apareix a la capçalera de la publicació ja diu prou quin és el tarannà dels participants.

El professor Josep Sorribes, com a economista i urbanista, recorre el país per visitar-lo i traure’n informació mitjançant l’observació directa i les entrevistes amb coneguts que li fan de cicerone. El seu punt de vista és molt de València estant, que és, després de tot, el punt de vista potser més adequat per comprendre la unitat humana i territorial del País Valencià, si és que es pot parlar en aquests termes. És a dir, es tracta d’un punt de vista autocentrat en la dimensió nacional valenciana. Potser altres preferirien dir-ne regional o més insípidament de Comunitat Valenciana, però al meu entendre aquests no són enfocaments exactament autocentrats, sinó condicionats per les estructures espanyoles i, doncs, suposen un posicionament al capdavall subaltern. Sorribes viatja a Vinaròs i Benicarló per fer-ne una anàlisi a partir de l’observació i aportar algunes idees sobre la relació existent entre les dues ciutats a partir de la identitat que s’han construït i de la realitat socioeconòmica actual producte dels anys de crisi econòmica.

Com a observador extern, constata sense embuts ni escarafalls, amb un to neutre, l’aversió històrica que es dispensen dos pobles veïns, un tret característic de la nostra manera de ser i relacionar-nos, segurament. Continua llegint

El puig de la Nau

L’estiu dóna per fer alguna visita interessant entre les festes i festivals de la temporada. L’associació cultural Pere de Thous em fa arribar notícia via Facebook de les visites dramatitzades que realitza al poblat iber del Puig de la Nau, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Benicarló, i em decidisc a visitar el lloc, després de més de 30 anys. Vaig anar-hi en una excursió escolar quan feia EGB. Devia ser l’any 1978 i les ruïnes del poblat feia poc que s’havien donat a conèixer. Malgrat el temps transcorregut, l’estat de les edificacions del poblat és bo si no millor, ja que s’hi han fet actuacions de consolidació i encara que alguns detalls siguen afegits moderns, val a dir que estan fets amb criteri i bon gust, respectant la integració de les actuacions de museïtzació en el conjunt antic.

Les visites dramatitzades que fa aquesta associació benicarlanda busquen divulgar el coneixement d’un patrimoni que, d’una altra manera, resulta sobremanera difícil de donar a conèixer al públic local i al visitant turístic característic d’aquesta època de l’any. Això no obstant, el conjunt és igualment visitable. Compta amb un horari estable al llarg de l’any i té una vinculació científica i patrimonial amb el MUCBE, on hi ha l’exposició permanent de les troballes fetes durant l’excavació.

Així doncs, encara que siga més de mitant tarda, fa calor a la punta oriental del puig de la Nau. Continua llegint

La Font de la Salut en la cultura actual

Aquest cap de setmana passat, he presentat a Vinaròs i a Benicarló el llibre La Font de la Salut del qual sóc autor. Des d’aquí, vull agrair l’esforç a les persones que han participat en aquestes presentacions per fer-les possibles i difondre-les localment i més enllà. Entre aquestes persones hi ha Rafel Garrit de la llibreria Obreda de Vinaròs; Mariola Nos, directora de Crònica de Vinaròs; Emili Fonollosa, de VinaròsNews;  i Joan Astasio de Canal 56; Adrià Garcia i la gent de l’Ateneu Cultural de Benicarló; Luis Javier Mulet, de la llibreria Muler; i Hugo del Arco, de 7 dies Benicarló. A tots ells, moltes gràcies per l’acollida i per la difusió que han fet d’aquestes presentacions i del llibre. També volia fer extensiu aquest agraïment a la gent que hi va acudir: amics amb qui ens coneixem de fa temps, alguns dels quals apareixen al llibre i tot; seguidors i seguidores que van conformant el públic que connecta amb el que escrius; noves coneixences sempre interessants, representants polítics inclosos. La presentació d’un llibre és sempre un tipus d’acte minoritari, però això no trau que, connectant amb el públic, es transforme en una estona d’expansoó de la sociabilitat, de la coneixença i de l’intercanvi amistós obert a perspectives futures de continuació de la tasca d’escriptor. Continua llegint

Estellés a Benicarló

Divendres 16 assisteixo a la inauguració i actes posteriors de les jornades d’homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés que tenen lloc a l’IES Joan Coromines de Benicarló. Hi vaig invitat per Olga Suàrez, professora que està al capdavant de l’organització del sarau, com ella mateixa em diu dies abans. He d’intervenir en una taula rodona que completa la part diguem-ne més acadèmica de la jornada. Continua llegint

Donar la gana

Han passat els dies i encara pego voltes a la controvèrsia lingüística engegada a Benicarló. A mi, això dels temes de la llengua, per formació i per deformació professional, sempre m’ha atret. Alhora, quan la temàtica entra en segons quines dinàmiques, més bé em causa repulsió. Recordo amb tendresa l’any 1994, un any important en la meua vida personal, quan vaig rebre el VII Premi de Contes de l’Associació Cultural Alambor de Benicarló. Es tracta d’un record que guardo com pa benit, perquè per a mi va ser el primer i perquè l’Alambor i els valors que encarna formen part del meu paisatge cultural i de la meua identitat. Per això, el catxull d’això de la llengua que s’ha engegat a l’ajuntament de Benicarló m’ha sorprès bastant. Deu ser per falta de contacte amb la realitat del dia a dia, però de totes maneres no deixa de cridar-me l’atenció. Continua llegint

Apunts del natural

Vaig a València amb motiu d’una faena que havia de fer. És el dia de la cavalcada de Reis i a l’Albereda, a primera hora del matí ja han tallat el trànsit amb tanques i estan preparant el terreny. Decideixo anar a peu. És la millor manera de visitar qualsevol lloc. A les torres de Serrans hi ha una reial senyera o blavera d’unes dimensions notòries. Penso per què a Barcelona no hi ha exhibicions banderils d’aquesta alçada. Continua llegint