Estellés a Benicarló

Divendres 16 assisteixo a la inauguració i actes posteriors de les jornades d’homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés que tenen lloc a l’IES Joan Coromines de Benicarló. Hi vaig invitat per Olga Suàrez, professora que està al capdavant de l’organització del sarau, com ella mateixa em diu dies abans. He d’intervenir en una taula rodona que completa la part diguem-ne més acadèmica de la jornada.

Abans de començar els actes a l’institut, tinc temps de passar un moment per l’exposició que l’organització de les jornades ha preparat sobre l’autor al MUCBE, titulada Retrospectiva de la vida i obra de Vicent Andrés Estellés. Inicialment, em desconcerta una mica que estiga situada al capdamunt del museu, al perxe. Després l’amic Ximo Salvador m’explica que s’ha fet per evocar els terrats que apareixen en la poesia d’Estellés com un àmbit de llibertat. Efectivament hi ha algun poema que parla dels terrats: «la dona arreplegava la dona del terrat» (“No escric èglogues“), «tota València encesa en flames la nit de Sant Josep / mentre féieu l’amor en aquella terrassa» (“Demà serà una cançó“)… L’exposició reuneix plafons informatius i poètics, i exemplars de l’obra ingent del poeta, una obra que encara no té una edició crítica completa. No es pot negar que hi ha una dificultat certa en aquesta tasca, com també és evident que si els treballs per assolir aquest objectiu arriben algun dia a fructificar, no seran el producte de la voluntat política del statu quo valencià actual. El MUCBE em produeix una enveja sana. Recórrec les seues sales amb exposicions temporals i permanents. És un museu digne, dedicat als objectius que tenen els museus amb els mitjans adients per aconseguir-los.

A l’IES Joan Coromines, hi trobo els amics benicarlandos amb qui després compartiré taula. En el moment de la inauguració, el saló registra una molt bona entrada i les absències institucionals acostumades en actes d’aquest caire. Vicent Pitarch, vell professor castellonenc, pren la paraula per inaugurar oficialment, en representació de l’Institut d’Estudis Catalans, les jornades. Si no fos pel lloc i el temps, es podria tenir la percepció de trobar-se en un país normal en què s’honora els seus poetes nacionals. Tots els pobles d’Europa ho fan i l’acte resulta ser exactament així. L’organització té una cura especial per fer present la veu poètica de l’autor homenatjat i intercala la recitació de poemes entre els parlaments.

Mentre avancen les intervencions, vaig pensant en la conversa que hem tingut abans d’entrar. Hi ha una iniciativa per crear algun tipus d’organització entre els escriptors castellonencs, poc o molt diferenciada dins de l’AELC. Evidentment, és una inciativa que m’interessa. Benicarló sempre ha estat un focus important en aquest sentit, al qual em sento vincualt com a escriptor. Hi vaig guanyar el primer premi i hi vaig presentar el primer llibre: Cròniques perdudes, ja fa molts lustres, segons que diu Josep Igual. De vegades em pregunto com pot ser que no hi haja al Maestrat un moviment cultural prou dinàmic per fer aflorar uns quants escriptors, homes i dones, que alegren el panorama, el renoven i l’omplin de veus; veus jóvens que siguen el producte d’uns nous temps que ja es veu que encara han d’arribar. Surt a la conversa la possibilitat de vincular, de relacionar els escriptors castellonencs amb els ebrencs. La idea em complau igualment. No debades aquests escrits mateixos són una activitat intel·lectual per pensar sobre això mateix: el territori mental de la Ilercavònia, la continuïtat territorial d’una societat fragmentada artificialment. Ara bé: per portar a la pràctica idees d’aquesta mena, abans hi ha d’haver algun tipus de pòsit. Al meu entendre, és palès que el dinamisme creatiu ebrenc compta amb unes plataformes culturals: editorials, blocs, mitjans de comunicació convencionals, llibreries, actes programats, que el fan ser un exemple de xarxa social reeixida. En la meua opinió personal, els escriptors del Sud del Sénia fairen bé d’afegir-s’hi, si és que es pot parlar d’aquest grup com a tal. Cosa que em planteja uns bons dubtes, ja que el contrast pel que fa a dinamisme cultural és bastant eloqüent per a qui hi ho vulga veure, que és minoria. No hi ha una xarxa social que s’ocupe d’aquests menesters. Hi ha focus com aquest de Benicarló, que compta amb uns antecedents consolidats, però no uns circuits mínims i encara menys una xarxa amb difusió territorial. Tot és posar fil a l’agulla, això no obstant. Vaig tenir ocasió de comprovar que els escriptors jóvens també existeixen i com diu el clàssic tot està per fer i tot és possible. Al capdavall, aquest mateix cap de setmana previ a la cita de Sant Jordi, a més dels actes de Benicarló, han tingut lloc la fira del llibre de Vinaròs, a parer meu amb difusió prèvia limitada, i la fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús, convocatòries pràcticament encavallades que donen compte d’unes possibilitats que sap explotar a la perfecció la llibreria Serret de Vall-de-roures, present en els dos llocs el matiex cap de setmana. I aquesta darrera referència no és poc significativa. Octavi Serret, llibreter guardonat per la projecció social de la llengua catalana, que treballa des del Matarranya, és un dels catalitzadors de la literatura ebrenca dels darrers anys i un exemple de les possibilitats que hi ha al Maestrat.

Després d’intervenir a la taula rodona i abans del superb recital poètic de la nit, l’organització ha preparat un sopar a peu dret al bar de l’institut. Tractant-se d’una convocatòria estellesiana, ha tingut el detall d’incloure penques de piventó amb sal i oli, tal com agradava al poeta, que el va immortalitzar en l’horaciana “res no m’agrada tant”. És un detall, simbòlic, significatiu, del caràcter popular de la cultura que proposava Estellés.

Justament aquesta és la tesi que exposo en la meua intervenció. Que la poesia d’Estellés és una contraposició entre una cultura estatal, acadèmica, socialment privilegiada i despersonalitzadora; i una cultura popular, tradicional, socialment àmplia i valenciana: nacional.


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s