El olivo

El 13 de gener van passar El olivo a la Primera. És aquella pel·lícula d’Icíar Bollaín rodada el 2016 en escenaris de Canet lo Roig, la Jana, Traiguera i altres, que narra la història d’una neta entestada a recuperar l’olivera mil·lenària que va vendre la família fa temps, en contra del parer del seu iaio, que ha perdut les ganes viure per aquell fet. Va rebre quatre nominacions als premis Goya, de les quals va emportar-se el premi a la millor actriu revelació, que va recaure en Anna Castillo, l’actriu que representa Alma, la protagonista de la cinta.

Des del punt de vista cinematogràfic, la història que conta Icíar Bollaín i, sobretot, la manera que té de fer-ho, arrossega l’espectador a una vivència emocional del conflicte que planteja. L’arrossega amb mecanismes artístics que apel·len a la sentimentalitat de l’espectador i a la relació avi-neta, que apunta a un pla més profund, a la relació dels humans actuals amb els ancestres si es té en consideració que, en parlar d’oliveres mil·lenàries, estem parlant, en realitat o perquè ens ho imaginem, això en el fons no té rellevància, d’unes dimensions temporals que superen de molt els límits que estem acostumats a pensar, a tindre en compte. És així que existeix una dimensió tel·lúrica en aquest plantejament, una altra cosa són els arguments artístics amb què es tracta la qüestió. 

Resiliència al Sénia

Confesso que tot i haver fet m’agrada a la pàgina de Facebook de Salvem lo Montsià per invitació de Manel Mas, que deu ser un dels lectors que no em deixa de petja (moltes gràcies, Manel), encara no havia tingut coneixement del reportatge “Resiliència al Sénia“, que va emetre’s al Canal 33 a finals de setembre dins del programa Latituds.

Latituds és un programa del canal cultural de la televisió catalana sobre l’activisme contra la pobresa, la injustícia, la guerra, la sostenibilitat. A cada capítol es tracta un tema concret amb els protagonistes de projectes d’abast local o territorial, que expliquen quins problemes tenen i què fan per mirar de superar-los. Aquesta exposició es complementa amb la intervenció d’especialistes de prestigi sobre la qüestió, que proporcionen un punt de vista global de la problemàtica exposada i de les possibles solucions.

En el capítol dedicat a les comarques del Sénia, els protagonistes exposen les diferents amenaces que les afecten des del punt de vista ambiental.

La “taula del Sénia”

Ja fa dies que remeno llibres de cuina de la col·lecció La Teca, de l’editorial Onada, de Benicarló. Aquesta col·lecció, que dirigeix el xef vinarossenc Juanjo Roda, integra uns quants títols de receptaris de pobles de la Ilercavònia. Rossell, Benicarló, Vinaròs i el Delta de l’Ebre (així amb majúscules) hi tenen un o més receptaris, juntament amb una raresa, o potser no tant, dedicada a la pastisseria i la cuina de la garrofa. No he llegit ni els de Benicarló ni els de la garrofa i només puc parlar pels altres. Es tracta d’uns llibres esplèndids, que retraten (potser mai més ben dit) els plats i elaboracions culinàries o de forn més característiques dels pobles a què va dedicat cada volum i ho fan des d’una perspectiva autocentrada: receptes elaborades per gent de cada poble, amb referències explicatives a la societat local.

Oli d’oliveres mil·lenàries

A l’edició del 12 de març de la revista EL TEMPS, que correspon al número 1500 d’aquest setmanari que va iniciar-se al 1984, hi llijo l’article “Un paisatge mil·lenari carregat de futur”, signat per Rossanna Melià, que actualment és cap de premsa de l’ajuntament de Benciarló. Per commemorar l’efemèride, la revista fa un número especial en què periodistes de prestigi que fa temps que hi estan vinculats, signen un article il·lustratiu del seu àmbit territorial, des de la Catalunya Nord a Alacant, passant per Andorra i els Illes Balears.

Ja és significatiu que en aquesta diguem-ne manera de veure el món, l’anomenat Territori Sénia hi tinga unes pàgines dedicades. Alguna cosa es mou al respecte, ja fa temps, en relació a les relacions entre les comarques de la Ilercavònia que n’hi ha que volen de frontera. Si ens mirem l’assumpte amb la perspectiva que dóna el temps, des d’abans de l’aparició de Mancomunitat de la Taula del Sénia, resulta clar que, en aquest àmbit territorial s’ha produït un empoderament polític concretat en un canvi de les relacions que les entitats municipals agrupades en la Taula mantenien amb la resta d’administracions supramunicipals. Aquest canvi de relacions, en constant evolució i amb unes etapes prou ben delimitades per l’evolució del panorama polític general, ha revertit en el desenvolupament de projectes de caire econòmic el més rellevant dels quals és el relacionat amb les oliveres mil·lenàries.

Val a dir que en aquest mateix espai ja he parlat anteriorment sobre la qüestió de les oliveres mil·lenàries del Sénia i que fa goig veure com el tema, impulsat per altres agents a més de la Taula del Sénia, concretament pel sindicat agrari valencià la Unió, va fent-se el lloc que li correspon en els mitjans de comunicació generalistes.

Oliveres

Em cauen a les mans dos llibrets sobre oliveres mil·lenàries procedents de Castelló de la Plana: Oliveres, més de 1000 anys d’històries i Olivos milenarios y monumentales de la provincia de Castellón. Tots dos són catàlegs d’exposicions realitzades per la Universitat Jaume I i el Col·legi de Farmacèutics de Castelló respectivament i contenen fotografies d’Arturo Esteve Comes. L’exposició de la universitat, portada a terme en col·laboració amb l’Associació Amics de l’Olivera, que agrupa la Diputació, la mateixa universitat, la Unió de Llauradors, la Fundació Rural Caixa i el Grup Intercoop, encara pot veure’s fis al dia 30 de setembre a la cèntrica Llotja del Cànem de la capital de la Plana. La del Col·legi de Farmacèutics, copatrocinada amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo, va presentar-se al maig i podrà visitar-se del 4 al 24 de desembre al Museu Etnològic de Castelló.

Tenint en compte que ambdues es basen en la faena fotogràfica d’Arturo Esteve, es tracta d’exposicions molt paregudes. Arturo Esteve també és autor del llibre Olivos monumentales editat pel Centro de Estudios del Maestrazgo al 2007.

Més de mil anys

Fa uns dies el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), entitat ecologista de les comarques tarragonines, va denunciar l’imminent arrancada de 92 oliveres monumentals al terme d’Ulldecona, en el que és la darrera mostra de la constant volatilització d’aquests arbres del medi en què van créixer al llarg del temps. El mateix GEPEC denuncia que la Generalitat de Catalunya fa dos anys que incompleix el seu compromís de protegir les anomenades oliveres mil·lenàries.