Oliveres

Em cauen a les mans dos llibrets sobre oliveres mil·lenàries procedents de Castelló de la Plana: Oliveres, més de 1000 anys d’històries i Olivos milenarios y monumentales de la provincia de Castellón. Tots dos són catàlegs d’exposicions realitzades per la Universitat Jaume I i el Col·legi de Farmacèutics de Castelló respectivament i contenen fotografies d’Arturo Esteve Comes. L’exposició de la universitat, portada a terme en col·laboració amb l’Associació Amics de l’Olivera, que agrupa la Diputació, la mateixa universitat, la Unió de Llauradors, la Fundació Rural Caixa i el Grup Intercoop, encara pot veure’s fis al dia 30 de setembre a la cèntrica Llotja del Cànem de la capital de la Plana. La del Col·legi de Farmacèutics, copatrocinada amb la Caja de Ahorros del Mediterráneo, va presentar-se al maig i podrà visitar-se del 4 al 24 de desembre al Museu Etnològic de Castelló.

Tenint en compte que ambdues es basen en la faena fotogràfica d’Arturo Esteve, es tracta d’exposicions molt paregudes. Arturo Esteve també és autor del llibre Olivos monumentales editat pel Centro de Estudios del Maestrazgo al 2007.

La notícia d’aquestes dues exposicions coincideix amb el moment que la Taula del Sénia ha donat a conèixer els resultats de la catalogació d’oliveres mil·lenàries que ha portat a terme en els municipis que agrupa, uns resultats vinculats a l’obtenció d’una subvenció del Ministerio de Medio Ambiente espanyol per part de l’Associació Territori del Sénia, integrada per la mateixa mancomunitat i representants dels sectors econòmics del seu territori.

D’aquesta manera, es fa perceptible el canvi d’orientació que ha experimentat la qüestó de les oliveres mil·lenàries a la Ilercavònia. El 2007 hi havia entitats conservacionistes que denunciaven les arrencades d’oliveres i un buit legal al Nord del Sénia. Al Sud, la Llei 4/2006 de 19 de maig, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, acabava d’atorgar protecció genèrica al patrimoni natural i aturava un corrent creixent d’arrencada i venda d’oliveres monumentals al caliu d’un creixement urbanístic desbocat, àvid de guarnir els jardins de construccions noves amb els trofeus arrabassats al paisatge que destruïen. Pagant, això sí. Entre aquella dinàmica de liquidació del patrimoni natural i paisatgístic, que no se sap quin impacte va tindre, i aquesta embranzida de valorització, hi ha un canvi substancial que tan de bo fos un veritable canvi de paradigma que arribés fins allà on hauria d’arribar: la valorització patrimonial dels arbres a ulls dels propietaris, que són qui en tenen cura.

És evident que la rellevància de les oliveres mil·lenàries confereix un plus de prestigi a la zona de producció d’oli, que és una zona de producció que abasta pràcticamet tota la Ilercavònia. Coses de les identitats esborrades que un dia o altre acaben per renàixer espontàniament, o potser no tant. Això no obstant, i malgrat la varietat farga predominant en aquests arbres, que els confereix un caràcter molt diferenciat respecte d’altres variets d’oli, no pareix que una determinada quantiat d’arbres repartits per un territori de producció prou extens, en què actuen diferents organitzacions econòmiques idiferents administracions, haja de donar lloc a una imatge de marca o a un referent gastronòmic estandarditzat. Encara menys a una denominació d’origen. Almenys vist a curt termini. És una cosa que depèn en primer lloc de l’entramat econòmic que hi gira al voltant. Això no obstant, resulta clar que un valor afegit d’aquestes caracteístiques es un element que pot jugar un papper dinamitzador d’aquest mateix entramat. I no tan sols en el sector estrictament agrícola, que, com s’ha dit, és qui, al capdavall, ha de parar compte dels arbres.

Elements de sensibilització com les exposicions que tenen lloc a Castelló són indispensables per situar les oliveres mil·lenàries en l’horitzó dels béns patrimonials a protegir, valorar i dinamitzar, culturalment i econòmica. Una vegada salvaguardats els arbres que no han migrat als xalets, en el que constitueix un altre aspecte de la deslocalització pròpia de la globalització, avui en hores baixes, convé tanmateix actuar per incorporar aquest patrimoni natural a la dinàmica econòmica i cultural del territori. Arran de la catalogació portada a terme per l’Associació Territori del Sénia, s’ha dit que la concentracó d’aquest tipus d’arbre en una àrea tan restringida és únic al món. Tenint en compte la dotació que s’ha pogut aconseguir per treballar per aquest patrimoni, sembla del tot peremptori que és el moment d’estar a l’altura de les circumstàncies i fer les coses ben fetes.

Només així es podrà parlar de la monumentalitat de les oliveres mil·lenàries i, si volem, fer-ne poesia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s