Resiliència al Sénia

20160913-resiliencia-al-senia-3

Confesso que tot i haver fet m’agrada a la pàgina de Facebook de Salvem lo Montsià per invitació de Manel Mas, que deu ser un dels lectors que no em deixa de petja (moltes gràcies, Manel), encara no havia tingut coneixement del reportatge “Resiliència al Sénia“, que va emetre’s al Canal 33 a finals de setembre dins del programa Latituds.

Latituds és un programa del canal cultural de la televisió catalana sobre l’activisme contra la pobresa, la injustícia, la guerra, la sostenibilitat. A cada capítol es tracta un tema concret amb els protagonistes de projectes d’abast local o territorial, que expliquen quins problemes tenen i què fan per mirar de superar-los. Aquesta exposició es complementa amb la intervenció d’especialistes de prestigi sobre la qüestió, que proporcionen un punt de vista global de la problemàtica exposada i de les possibles solucions.

En el capítol dedicat a les comarques del Sénia, els protagonistes exposen les diferents amenaces que les afecten des del punt de vista ambiental. Continua llegint

El “corredor” mediterrani

1460815745_912979_1460815828_noticia_normal

La ministra de Foment Ana Pastor, en visita a la construcció de l’AVE a Cambrils (16 d’abril de 2016). Font: Cadena SER. Foto: Jaume Sellart (EFE)

Algunes vegades he parlat aquí mateix del corredor mediterrani. Al cap dels anys, es constata l’hostilitat que l’estat espanyol dispensa a la creació d’una infraestructura que en el seu dia (2011) va ser considerada prioritària per la Unió Europea per al desenvolupament econòmic del conjunt de països que en aquell moment en formaven part.  Al cap dels anys, el desdoblament ferroviari en el tram de via única de Vandellòs al Camp de Tarragona continua en obres. La ministra del ram diu que al 2017 entrarà en funcionament. Però qui creu en a hores d’ara en sortilegis d’aquesta mena, quan s’ha constatat sistemàticament que és un simple recurs dels responsables polítics de cada moment per sortir del pas? No tan sols això. La gestió de les infraestructures ferroviàries a càrrec de l’empresa estatal Adif, tal com demostra l’avaria de Mont-roig del Camp, que a porta dies col·lapsant el trànsit ferroviari en aquesta zona sense cap previsió de resolució, és un desastre. El servei de rodalies a les comarques de les Terres de l’Ebre i el Maestrat expulsa els usuaris cap a altres mitjans de transport perquè, de fet, ni a l’empresa de les infraestructures ni al proveïdor del servei, Renfe, li importa el més mínim l’usuari. El seu negoci és en una altra banda. Aquí hi són perquè són empreses públiques de l’estat des que Franco va nacionalitzar el ferrocarril. I és clar: això és Espanya. El caos dels horaris és recurrent, al “corredor” mediterrani. És allà on hi ha més usuaris potencials, més densitat econòmica i més possibilitats de negoci però justament per aquestes raons i per raons polítiques aquesta situació està com està i dura tant. A l’estat espanyol li interessa que les comunicacions als Països Catalans siguen pèssimes perquè això és una manera indirecta de dividir-los, de fragmentar-los. No és una estratègia que arranque del que anomenen el desafiament independentista, sinó estructural de l’existència de l’Espanya borbònica i centralista. Ho han practicat des del primer dia. Algunes vegades s’ha atribuït ineptitud als administradors estatals, però després de tot els seus objectius bé es veu que s’han mantingut al llarg del temps i fins a dia d’avui. Continua llegint

Corredor

Aquest divendres 22 de febrer ha tingut lloc a Peníscola una jornada organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, dedicada al corredor del Mediterrani i més concretament al tram de l’eix Castelló-Tortosa-Tarragona. Aquest Institut és l’impulsor de l’EURAM, l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que té per finalitat materialitzar el projecte europeu de l’arc mediterrani de comunicacions, una vegada la Unió Europea ha determinat la prioritat de l’articulació d’aquesta via. La jornada ha comptat amb la participació de les diputacions provincials de Castelló i Tarragona; els ajuntaments de Peníscola, Tortosa i Castelló; les cambres de comerç d’ambdues províncies; els ports de Castelló i Tarragona, la diputació i l’àrea metropolitana de Barcelona; a més d’entitats privades empresarials catalanes, entre les quals Agbar i la Caixa. La reivindicació principal de la jornada va orientada a l’acabament del desdoblament ferroviari del tram de via única que encara existeix a la demarcació de Tarragona. Lògicament, és comprensible que els actors de la jornada bé en deuen esperar algun altre rendiment. Per exemple, en el cas de l’ajuntament amfitrió, atraure el turisme de congressos i, a la llarga, millorar les comunicacions que puguen aportar més recursos a la seua indústria del turisme. En el cas de Tortosa, guanyar complicitats per remuntar l’arraconament a què ha estat sotmesa la ciutat en matèria de comunicacions per la via de refer a llarg termini la referencialitat que havia tingut en relació al seu interland, un interland que anava més enllà de les demarcacions administratives i que, per diferents causes entre les quals hi ha l’arraconament ferroviari, s’ha anat encongint a marxes forçades. Continua llegint

Eix mediterrani

De vegades penso que la Ilercavònia, aquest territori que és més mental que no geogràfic, que té uns contorns i unes dimensions indefinides, una consistència històrica remota però persistent, ve a ser com una metonímia dels Països Catalans, amb perdó dels pusil·lànimes i dels recalcitrants. Alguna vegada, fins i tot, he jugat amb el paral·lelisme entre la Ilercavònia ibera i l’Imperi Romà per il·lustrar la posició geopolítica que la Ilercavònia, i per extensió també els Països Catalans, ocupen actualment en relació a l’estat espanyol. És un paral·lelisme certament exagerat, però que serveix per fer visibles algunes coses que es donen per descomptades com si fossen naturals i no fruit d’una imposició forçada.

Aquesta mateixa setmana ha tingut lloc a Castelló de la Plana una reunió d’alcaldes de ciutats mediterrànies interessades a tirar avant l’anomenat corredor del Mediterrani, una via de comunicació amb Europa que hauria de ser l’actualització, la modernització de l’antiga Via Augusta en el sentit que ha de proporcionar a tota la riba mediterrània peninsular un canal de trànsit comercial que afavorisca el dinamisme econòmic que té, de manera que la interacció entre el transport marítim i el terrestre pot proporcionar unes perspectives de creixement econòmic del tot necessàries en la conjuntura actual. Es tracta, després de tot, de facilitar els fluxos comercials i econòmics que ara ja existeixen però que tenen determinades limitacions estructurals que fan que no se’n puga explotar tot el potencial. Com és lògic, els alcaldes d’aquestes ciutats estan molt interessats que l’estat espanyol i la UE els facen cas, que se suposa que és el que haurien de fer aquestes instàncies polítiques. Continua llegint

El aeropuerto del abuelo

Aquestes darreres setmanes hem assistit a la cursa inauguradora prèvia a la campanya electoral de les properes eleccions del 22 de maig. Sense gaires distincions de color partidista, totes els polítics en exercici del càrrec poc o molt sotmès a la romana de les urnes han corregut a fer la seua inauguració o sèrie d’inuguracions. Jo encara recordo la inauguració que la ministra de medi ambient del darrer govern Aznar va fer vora la carretera CV-11 de Sant Rafel del Riu a Alcanar, una carretera que perd el seu nom després de creuar-se amb l’N-238 i que oficialment cobreix el tram Traiguera-Vinaròs… per Sant Rafel. Era com una primera pedra del transvasament de l’Ebre i consistia en un trosset de canal de ciment posat en un clot fet en un bancal. La inauguració va anar molt bé protocolàriament parlant, mentre als voltants antritranvasistes i antiavalots de la guàrdia civil corrien pel llaurat. Me’n recordo sobretot de l’aspecte que t’enia aquella primera pedra al cap del temps quan ja haiven passat les eleccions i el govern entrant havia abolit el PHN. Un tros de ciment abandonat.
Això era ben a prop d’on ara hi ha la planta de gas, una instal·lació sense precedents que va aparèixer de bones a primeres i que en poc temps s’ha fet un lloc dins el paisatge d’aquest costat del terme de Vinaròs. És evident que aquesta instal·lació, que també ha generat un moviment d’oposició, se n’ha eixit molt millor que no la temptativa del transvasament.
Doncs tothom s’ha afanyat a inaugurar el que siga amb la finalitat de projectar la imatge que durant el període que ara es tanca no s’ha deixat d’invertir malgrat la crisi econòmica. Continua llegint

España, capital París

Sento a la ràdio Germà Bel, que intervé en el programa L’oracle presentant el seu llibre España, capital París, publicat per Destino. Germà Bel és economista i polític vinculat al PSC. En la seua tasca universitària, s’ha dedicat darrerament a estudiar les infraestructures de transport, sobretot en relació a l’aeroport de Barcelona dins el sistema aeroportuari espanyol. La seua parla de les Cases d’Alcanar transfereix al seu discurs un caire heterodox, que, al meu parer, practica intencionadament. Argumenta que en l’organització de les infraestructures espanyoles hi ha estat més determinant que les necessitats econòmiques, les polítiques. Que la construcció d’un estat d’estructura radial ha estat una raó més determinant que la creació de riquesa, que és, després de tot, la raó de ser del sistema econòmic capitalista. Argumenta que la centralitat madrilenya i la creació d’un esquema radial de comunicacions en què totes les vies de transport conflueixen en un centre únic és una còpia del model francès, que té en París una de les metròpolis més significatives d’Europa. Continua llegint

Estratègia territorial?

M’arriben de la xarxa algunes referències de documents de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana, al cadavant de la qual hi ha Juan Cotino, sense dubte un dels homes del president Camps. Es tracta de documentació relativa a l’anomenada Estrategia territorial de la Comunitat Valenciana, així sense traducció. A banda de ser un exemple més de com els governants valencians incompleixen sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aquesta referència té un interès molt considerable. Continua llegint