Les festes d’enguany

Enguany he passat unes festes d’agost diferents. I inoblidables. Javi Ferrer, l’alcalde de Traiguera, va proposar-me ja al mes d’abril que fos el mantenidor de les festes d’agost del poble i vaig acceptar la invitació sense dubtar ni un moment. Va ser una conversa breu i intensa, com solen ser les converses transcendents a Traiguera: a l’àgora de l’espai públic, directes, sense circumloquis, i amb resultats. Ser mantenidor de les festes és un paper que s’escau a una persona inclinada a les lletres, i un oferiment impossible de rebutjar a causa d’una vocació de servei imperativa. Davant d’un reconeixement d’aquestes característiques, val la pena entrar-hi decididament.

En síntesi, el mantenidor o mantenidora d’unes festes majors com les de Traiguera, ha d’intervenir com a pregoner en l’acte de proclamació de les regines, un esdeveniment que es mereixeria un estudi antropològic en profunditat, que vaig assajar al projecte Imatge de Traiguera, amb especial referència a la meua vila natal, i que avui dorm en un disc dur extern. Aquesta és la funció principal del mantenidor: fer una intervenció que realce l’acte inaugural de les festes, sens dubte el més lluït dels que tenen lloc durant els dies, mínim d’una setmana, que duren les festes. No és l’únic en què participa el mantenidor. El protocol marca que assistisca als actes religiosos patronals i també, ja fora de programa, al dia de la Mare de Déu, que en el calendari modern s’ha traslladat al primer diumenge de setembre, en què té lloc la romeria més important de l’any al santuari de la Font de la Salut.

Cada acte té el caràcter i el valor que té i la participació de les autoritats municipals ve marcada per la tradició, que també determina les característiques i el valors de tots els altres actes festius. S’hi pot estar d’acord i compartir-ho o potser no tant. Continua llegint

Anuncis

Arxius locals

IMGP9087

Visita guiada a l’arxiu municipal de Traiguera, que no està obert al públic, per una demanda de consulta científica. Com en molts altres casos, els fons documentals de l’administració municipal del poble estan sotmesos a l’atzar de les atencions que hi han prestat els curadors, treballadors de l’administració local i sobretot responsables polítics, al llarg del temps. Es pot pensar que és  normal que haja estat d’aquesta manera i que l’estat actual d’aquesta documentació responga exactament als esforços, pocs o molts, i la disponibilitat de recursos d’aquesta instància administrativa, ja que, al capdavall, es tracta de la seua pròpia documentació, o bé a la desídia que s’ha dispensat en una parcel·la de la gestió administrativa que, al cap del temps, constitueix la matèria primera per a la històrica local de qualsevol municipi. Una història que tot sovint no disposa d’un discurs gaire elaborat més enllà del recull de tòpics repetitius que van transmetent-se al llarg del temps sense tenir una certesa comprovada del que s’està dient. Posem-ne tres exemples ben il·lustratius. El primer és de Traiguera i els altres dos d’altres llocs del Maestrat.

Hi ha la convenció que Traiguera coincideix amb la Thiar Julia romana esmentada per Ptolemeu en la seua Geografia. Certament, en el subsol del nucli urbà i encara en altres jaciments localitzat en llocs diversos del terme municipal, s’han trobar restes arqueològiques romanes, entre les quals cal comptar un mil·liari de la Via Augusta. Que no proven res en relació a l’atribució esmentada. Tot ha de tindre un nom o altre i en tot cas la semblança fonètica dels dos termes queda bé per a un discurs que busca referents per a inventar una tradició. Què faríem sense tradició? Continua llegint

Un país en gris i negre

images_paisgrisnegre2013Després de presentar-se a Traiguera el passat mes de setembre, he pogut fullejar el llibre Un país en gris i negre. Memòria històrica i repressió franquista a Castelló, de Juan Luis Porcar Orihuela, tècnic documentalista de la Universitat Jaume I, component del Grup d’Estudis d’Història Local i Fonts Orals de la mateixa universitat i integrant del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Com en el cas dels assistents a la presentació esmentada, el meu interès immediat pel llibre rau en la incidència de la repressió franquista a escala local i específicament en relació als afusellats que documenta, ja que m’interessava creuar aquestes dades amb altres que conec per veure’n les coincidències o divergències i mirar de donar continuïtat a petites recerques que ja he fet en aquest àmbit.

Tractant-se d’un estudi d’àmbit provincial, Juan Luis Porcar fa una panoràmica de les característiques de la repressió que el règim franquista va exercir en general, dels procediments de què es va servir i de com van aplicar-se específicament a les comarques de Castelló. Tanca l’estudi amb un apartat dedicat a cada comarca, que inclou un recull de dades de víctimes ordenat per pobles.

No és aquest el lloc idoni per entrar en valoracions tècniques de l’estudi realitzat, si bé podem dir que ofereix una combinació de generalització i exhaustivitat prou reeixida i que qui el llegisca hi trobarà alhora l’aridesa dels textos de recerca històrica i les dades concises que fan llum sobre aspectes foscos o senzillament ignorats de la matèria que tracta. El llibre està confegit en el si d’un grup d’estudis de la universitat pública que té el seu àmbit educatiu en el territori estudiat i cal considerar-lo en aquest sentit com un estudi del tot pertinent al tema que tracta.

El que m’interessa, això no obstant, subratllar és de quina manera aquesta temàtica de la repressió franquista que va seguir a la guerra de 1936-1939 ha tardat tant a arribar a la lletra impresa. Continua llegint

Muralles de Traiguera

 

 Aquest mes d’abril, les Corts Valencianes han aprovat l’execució urgent d’obres en part de les muralles modernes de Traiguera, concretament en aquells trams que van desprendre’s el 2012 i que poden suposar un perill per a la seguretat del veïnat. La mesura arriba després que al 2013 la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana prengués la decisió de no destinar fons a aquesta comesa. En aquesta ocasió, el legislatiu valencià ha negociat i votat per unanimitat la realització d’obres en un bé d’interès cultural (BIC) considerat com a tal des de 2004. La mesura, per pura necessitat, ha de ser benvinguda i ara només cal esperar que es porte a terme com més prompte millor.

Dit això, val la pena reflexionar mínimament sobre aquest BIC per tal de situar-lo en el seu context i valorar-ne la rellevància de manera apropiada. Aquest passat dissabte 19 d’abril vaig tenir ocasió de parlar-ne breument amb Javier Hernández Ruano, l’historiador que va trobar els plànols de la construcció de les muralles a l’arxiu de Simancas i un dels millors coneixedors de les fortificacions militars de Castelló. Vam seure junts a la presentació de llibres de la fira, en què personalment participava amb la presentació del llibre La cuina de Traiguera. Ell hi va anar a presentar Peñíscola inexpugnable, la seua darrera producció. Segons Javier Hernández, les muralles modernes de Traiguera són les úniques de la seua època existents a les comarques de Castelló, juntament amb les de Peníscola. Continua llegint

La “taula del Sénia”

Ja fa dies que remeno llibres de cuina de la col·lecció La Teca, de l’editorial Onada, de Benicarló. Aquesta col·lecció, que dirigeix el xef vinarossenc Juanjo Roda, integra uns quants títols de receptaris de pobles de la Ilercavònia. Rossell, Benicarló, Vinaròs i el Delta de l’Ebre (així amb majúscules) hi tenen un o més receptaris, juntament amb una raresa, o potser no tant, dedicada a la pastisseria i la cuina de la garrofa. No he llegit ni els de Benicarló ni els de la garrofa i només puc parlar pels altres. Es tracta d’uns llibres esplèndids, que retraten (potser mai més ben dit) els plats i elaboracions culinàries o de forn més característiques dels pobles a què va dedicat cada volum i ho fan des d’una perspectiva autocentrada: receptes elaborades per gent de cada poble, amb referències explicatives a la societat local. Continua llegint

El negoci de l’energia

Segueixo amb preocupació les informacions relatives al fracking que ha demanat a la Generalitat valenciana d’implantar als Ports i el Maestrat una empresa de Madrid filial d’una petroliera canadenca. Per si fos poc, ara l’estat espanyol es planteja la possibilitat de permetre les prospeccions petrolieres a l’entorn de les illes Columbrets. Busco més informació sobre aquest particular i trobo que, de fet, ja fa temps que aquesta possibilitat plana sobre el panorama energètic de les comarques de la Ilercavònia.

Tots aquests grans projectes que un bon dia salten a la palestra de l’actualitat i proposen, com qui es trau un conill del barret, una transformació radical de l’entorn relacionada amb les fonts d’energia, em fan la impressió de ser més una amenaça que no una oportunitat. Evidentment, hi ha altres maneres de veure-ho, en una gradació que pot anar des de la indiferència més característicament nostrada a l’oportunisme desbocat, passant per la innocència més beneita, pròpia de qui combrega amb totes les rodes de molí. En aquest sentit, tenim precedents per triar i remenar: Des de parcs eòlics dins la mar o plantes de tractament de biomassa, dels quals ja ningú no se’n recorda, fins a plantes de gasificació que encara esperen els permisos administratius per començar a funcionar després de mesos que les instal·lacions ja estan acabades, com les del projecte Castor. Encara n’hi ha altres, com la planta d’envasament de gas de Butsir a Traiguera, que no se sap exactament per quines raons van construir-se i encara és hora que entren en funcionament… El cas és que la mecànica de la implantació d’aquestes industries relacionades amb l’energia segueix un patró determinat que també té uns antecedents molts bons de comentar. Continua llegint

La Font de la Salut en la cultura actual

Aquest cap de setmana passat, he presentat a Vinaròs i a Benicarló el llibre La Font de la Salut del qual sóc autor. Des d’aquí, vull agrair l’esforç a les persones que han participat en aquestes presentacions per fer-les possibles i difondre-les localment i més enllà. Entre aquestes persones hi ha Rafel Garrit de la llibreria Obreda de Vinaròs; Mariola Nos, directora de Crònica de Vinaròs; Emili Fonollosa, de VinaròsNews;  i Joan Astasio de Canal 56; Adrià Garcia i la gent de l’Ateneu Cultural de Benicarló; Luis Javier Mulet, de la llibreria Muler; i Hugo del Arco, de 7 dies Benicarló. A tots ells, moltes gràcies per l’acollida i per la difusió que han fet d’aquestes presentacions i del llibre. També volia fer extensiu aquest agraïment a la gent que hi va acudir: amics amb qui ens coneixem de fa temps, alguns dels quals apareixen al llibre i tot; seguidors i seguidores que van conformant el públic que connecta amb el que escrius; noves coneixences sempre interessants, representants polítics inclosos. La presentació d’un llibre és sempre un tipus d’acte minoritari, però això no trau que, connectant amb el públic, es transforme en una estona d’expansoó de la sociabilitat, de la coneixença i de l’intercanvi amistós obert a perspectives futures de continuació de la tasca d’escriptor. Continua llegint