Resiliència al Sénia

20160913-resiliencia-al-senia-3

Confesso que tot i haver fet m’agrada a la pàgina de Facebook de Salvem lo Montsià per invitació de Manel Mas, que deu ser un dels lectors que no em deixa de petja (moltes gràcies, Manel), encara no havia tingut coneixement del reportatge “Resiliència al Sénia“, que va emetre’s al Canal 33 a finals de setembre dins del programa Latituds.

Latituds és un programa del canal cultural de la televisió catalana sobre l’activisme contra la pobresa, la injustícia, la guerra, la sostenibilitat. A cada capítol es tracta un tema concret amb els protagonistes de projectes d’abast local o territorial, que expliquen quins problemes tenen i què fan per mirar de superar-los. Aquesta exposició es complementa amb la intervenció d’especialistes de prestigi sobre la qüestió, que proporcionen un punt de vista global de la problemàtica exposada i de les possibles solucions.

En el capítol dedicat a les comarques del Sénia, els protagonistes exposen les diferents amenaces que les afecten des del punt de vista ambiental. Continua llegint

Model cultural

rosell_9

El proppasssat 8 d’agost vam assistir a un sopar a Rossell convocat per Miquel Àngel Pradilla, professor de la Rovira i Virgili i editor, per donar continuïtat estiuenca a la trobada de Peníscola arran del lliurament dels primers premis de Maestrat Viu i establir contacte i complicitat amb la vida cultural del Baix Maestrat com a referència. A més del vessant estrictament gastronòmic, ben agençat pel restaurant Les Sorts, el contingut de la trobada consistia a posar en comú les impressions dels participants en relació al tema d’interès en un clima distès i poc o molt informal. Se suposa que l’agost és un mes inhàbil per fer res més que no estiga relacionat amb les festes de cada poble, que absorbeixen l’activitat social del personal. Per això mateix també és el moment propici per a la trobada com ho va ser aquesta de Rossell.

Passant a tractar diferents aspectes del contingut del que s’hi va parlar, voldria fer èmfasi en les següents idees.

Hi ha la percepció, que no és exclusiva del camp del qual parlem, que al Baix Maestrat cada poble, cada iniciativa cultural, apareix i es desenvolupa en un àmbit estrictament local, sense que les potencialitats que té transcendisquen més enllà. De vegades, aquesta activitat es repeteix en pobles veïns sense que existisca cap coordinació o intercanvi associatiu. Posem per cas els balls populars. Com ja s’ha dit altres vegades, les danses populars, que es presenten com una manifestació folklòrica estrictament local, per més que de vegades una mateixa persona participe en diferents grups de dansa de la comarca, en realitat constitueixen un fenomen que té unes formes compartides i un contingut identitari nacional comú, si bé aquest segon element està subsumit en la desfiguració a què el sotmet la ideologia institucional del provincianisme. No fos cas que ens adonéssem que posem per cas la jota és un ball compartit que no coneix les demarcacions administratives. L’associacionisme cultural en general segueix les mateixes pautes.

En aquest panorama hi ha algunes iniciatives que giren en un sentit més compassat. Continua llegint

Surrealisme a Vinaròs

Foto: Las Provincias

Aquest agost, amb les festes dels pobles de les nostres comarques a la recta final, ha estat notícia el fet que advocats de les Terres de l’Ebre han denunciat que un secretari dels jutjats de Vinaròs no admet els papers procedimentals que s’hi presenten que només estiguen redactats en català i demana a la part que els presenta que li’n proporcione còpia “en español”. Aquests denunciants, que són del Montsià, es queixen que el document en català està redactat en una de les llengües oficials al País Valencià i, doncs, l’administració judicial l’hauria d’admetre sense més. Preguntat el conseller valencià del ram, que curiosament es diu Serafín Castellano, al respecte del cas, té la barra de dir que està d’acord amb i dóna suport al secretari en qüestió ja que, segons l’estatut d’autonomia, les llengües oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà, i per tant és lògic que se’n demane còpia… en castellà. D’aquesta manera, el govern valencià continua jugant cínicament al secessionisme.
No hi fa res que l’Acadèmica Valenciana de la Llengua (AVL), que és la instància normativa creada pel mateix govern valencià per a la llengua que a l’estatut d’autonomia s’anomena valenciana, haja dictaminat que valencià i català són la mateixa llengua, cosa que, d’altra banda, saben els xiquets que van a escola; no hi fa res que el mateix govern valencià haja perdut tots els recursos judicials destinats a invalidar textos de caràcter legal en què es fa servir el mot “català” per identificar la llengua, ja que els tribunals espanyols reconeixen la possibilitat d’emprar aquesta denominació en determinats àmbits; no hi fa res que la realitat de les coses no acompanye els desitjos d’assimilació i les estratègies polítiques d’espanyolització preventiva; l’única premissa vàlida és resistir a les trinxeres de l’equívoc amb la finalitat de dividir per vèncer. Continua llegint

Itineraris per les terres de cruïlla

Pel diariet de Traiguera, m’arriba notícia de l’edició d’enguany dels itineraris per les terres de cruïlla. Faig una cerca amb el Google i veig que pràcticament des dels inicis del funcionament del blog corresponent, al 2009, no hi ha cap notícia sobre aquest esdeveniment. És al VinaròsNews on trobo alguna informació que no provinga específicament de les entitats que l’organitzen. Suposo que hi deu haver més mitjans comarcals que en parlen, però amb la informació detectada ja en tinc prou per deduir que aquesta agrupació, tal com la definia Josep Romeu, president del Centre d’Estudis d’Ulldecona, el 2011, fa via a la seua, de manera semblant a com es porten a terme els itineraris que organitza: a peu i caminant quan fa bon temps. Vull dir que l’organització dels itineraris, que formen part de les activitats culturals i d’estudis que realitzen els centres d’estudis i entitats culturals que s’hi han anat afegit entre el 2009 i l’actualitat, es fa sense pensar ni poc ni molt en la difusió en els mitjans de comunicació o si més no, no pareix que tinguen caràcter noticiable. Així doncs, podem parlar d’una feina de formiga que, pel que es veu, no ha parat de créixer des de les primeres passes, ja fa cinc anys. Continua llegint

Aumar / Ahumar

cartellseniaFinalment, l’altre dia, vaig caure del cavall del tot. Creuava el riu que uneix el Maestrat amb el Montsià i a l’indicador de l’accident geogràfic hi llijo “Sénia / Cenia” en un cartell marró, ben gros i perfectament prescindible per a la conducció, gentilment instal·lat per la concessionària del tram d’autopista per on circulava: Aumar.  Jo que giro el cap per aquella curiositat infosa per la deformació professional i veig que en el cartell homòleg de l’altra part d’autopista en direcció Montsià-Maestrat, igualment gros i prescindible, hi diu “Sénia” i gràcies. Ves per a on la mateixa concessionària fa servir dos criteris diferents per indicar un mateix accident geogràfic que no té la més mínima rellevància per al fet de conduir quan passes per aquell lloc, entre altres coses perquè el Sénia és un riu modestet, si bé susceptible d’activar la delicadesa indicativa de l’empresa, tal com es pot comprovar. Així el riu té denominacions diverses segons d’on véns i cap a on vas… I ho diu el mateix emissor! Curiós curiós.

Mentre continuo conduint, Continua llegint

La Taula del Sénia

Als anys vuitanta va aparèixer una proposta de comarca que procedia de l’independentisme. Consistia a crear una comarca del Sénia a partir dels municipis limítrofs a una i altra banda del riu, pertanyents al Montsià i el Baix Maestrat. No cal dir que la proposta tenia més bona voluntat que altra cosa, perquè si bé com a projecte podia servir per expressar el desig d’unió entre els diferents països catalans, el fet de deixar fora retalls de les esmentades comarques potser generaria, cas hipotètic que a proposta es pogués mai portar a la pràctica, més problemes que no solucions. Continua llegint