L’estiu dóna per fer alguna visita interessant entre les festes i festivals de la temporada. L’associació cultural Pere de Thous em fa arribar notícia via Facebook de les visites dramatitzades que realitza al poblat iber del Puig de la Nau, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Benicarló, i em decidisc a visitar el lloc, després de més de 30 anys. Vaig anar-hi en una excursió escolar quan feia EGB. Devia ser l’any 1978 i les ruïnes del poblat feia poc que s’havien donat a conèixer. Malgrat el temps transcorregut, l’estat de les edificacions del poblat és bo si no millor, ja que s’hi han fet actuacions de consolidació i encara que alguns detalls siguen afegits moderns, val a dir que estan fets amb criteri i bon gust, respectant la integració de les actuacions de museïtzació en el conjunt antic.
Les visites dramatitzades que fa aquesta associació benicarlanda busquen divulgar el coneixement d’un patrimoni que, d’una altra manera, resulta sobremanera difícil de donar a conèixer al públic local i al visitant turístic característic d’aquesta època de l’any. Això no obstant, el conjunt és igualment visitable. Compta amb un horari estable al llarg de l’any i té una vinculació científica i patrimonial amb el MUCBE, on hi ha l’exposició permanent de les troballes fetes durant l’excavació.
Així doncs, encara que siga més de mitant tarda, fa calor a la punta oriental del puig de la Nau. El poblat està encimbellant en una cantonada entre dos cingles de les pedreres que, segons expliquen els guies, van proveir de pedra la construcció del port de Benicarló. Encara que les vestimentes que porten vénen a ser meres convencions perquè el visitant entenga qui se suposa que és iber i qui visitant, les explicacions que van fent resulten amenes, entretingudes, si convé transgressores del que de bona fe se suposa que són. Si els xiquets segueixen les explicacions, senyal que la cosa comunicativa funciona.
Encara que els guies no ho diuen, el poblat original havia de ser bastant més extens que el que es pot visitar entre dos talls de la pedrera. De fet, aquests dos talls posen prou en evidència que, abans d’adonar-se’n que hi havia unes restes arqueològiques considerables, les pedreres van destruir-ne la part potser més considerable. Això no obstant, les restes no eren visibles a simple vista, perquè estaven enrunades i colgades. En qualsevol cas, les parets de les construccions resulten d’una altura considerable si es comparen amb les d’altres jaciments de més anomenada, posem per cas la Neàpolis grega d’Empúries, que ve a ser de la mateixa època, els segles VI i V a.C. És així que es pot tenir una idea molt aproximada de les característiques urbanístiques i del tipus de trama urbana que tenia el poblat. Per les troballes que s’hi van fer, s’organitzen els espais de la visita, de manera que es recrea la manera de viure dels pobladors del lloc. Una vida basada en l’agricultura i la ramaderia, encastellada en un poblat emmurallat amb una esplèndida plana als seus peus, ben comunicada amb les rutes marítimes del comerç grec i fenici i amb les terrestres que resseguien la costa. Per alguna cosa l’autopista AP-7 passa just als peus del lloc.
De la mateixa època, en l’entorn del poblat de la Nau, s’han detectat jaciments al puig de la Misericòrdia de Vinaròs i a la moleta del Remei d’Alcanar, entre altres. No és un jaciment aïllat. La presència ibera a la regió que habita la tribu dels ilercavons segueix els mateixos patrons urbanístics: llocs elevats amb edificacions de defensa militar dominant un territori immediat fèrtil, que proporciona el mitjà de vida, a no gaire distància uns dels altres. Culturalment, a més de les característiques pròpiament iberes, amb alguns continguts immaterials innaccessibles fins al moment, com la llengua, trobem una cultura material que no pot considerar-se pobra, que coneix el comerç i té contacte amb els pobles mariners del Mediterrani.
Les guerres púniques, que van traslladar a la terra dels ibers l’enfrontament entre romans i cartaginesos, van obrir la porta a la desaparició de la civilització ibera. L’impacte de la presència dels romans, que van dominar militarment el territori i van establir un altre tipus d’assentament, la vil·la, devia causar la desaparició progressiva de l’organització social ibera, la seua manera de viure i la seua cultura. No res d’extraordinari, històricament parlant. En tot cas, val la pena retenir com els pobladors originals de la Ilercavònia, la tribu dels ilercavons ibers, van ser esborrats del mapa en un lapse de dos o tres segles. A vegades tinc la temptació d’establir el paral·lelisme amb els ilercavons de 2500 anys més tard. Ja fa uns quants segles que l’organització política pròpia dedels valencians va patir l’impacte de la presència d’uns nous romans a qui només interessa el manteniment del seu imperi. Mentrestant, l’organització social, la manera de viure i la cultura van esllanguint-se vers una desaparició programada des dels poders públics, amb una evidència flagrant.
Però res. Deu ser una especulació meua, produïda per la calor. D’això, la majoria dels ilercavons actuals en aquesta banda del Sénia pareix que no se n’adona o ho fa veure; qui sap si aquesta nova romanització ja els ha convertit, mentalment, en súbdits de l’imperi.
Amic lector, amiga lectora: si has arribat fins ací i has entès de què parlo, considera’t afortunat de la teua consciència ilercavona. Si no, sempre pot fer una visita turística al poblat.
Ilercavònia 