El Pont a Morella

El Pont. Cooperativa de lletres

Aquest proppassat dissabte 9 d’abril, faig cap a Morella a la I Trobada Literària d’El Pont, cooperativa de lletres. La jornada és continuació de la trobada de Benassal, que va tenir lloc al setembre de 2010. En mig any, l’associació ha fet els primers passos organitzatius, ha aplegat més massa crítica i ha començat a funcionar en l’àmbit dels seus objectius interactuant amb qui es pot interactuar tractant-se de la qüestió que ens ocupa. Podeu trobar la informació relacionada amb aquesta I Trobada Literària al bloc corresponent, fins i tot el comentari personal que hi han fet diversos participants en els seus blocs.

Personalment, estic especialment satisfet d’aquesta I Trobada d’El Pont. En primer lloc, perquè la idea de fer-la a Morella va ser meua. En el moment de fer el suggeriment, se’m va ocórrer que Morella té una municipalitat prou oberta a captar esdeveniments i que és receptiva als objectius d’El Pont. Si no ha variat, l’actual alcalde morellà és el president de la Xarxa de Ciutats Valencianes Ramon Llull, entitat que agrupa 21 municipis valencians i que forma part del patronat de la Fundació Ramon Llull per a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes. És a dir, pertany a l’organisme que agrupa instàncies governamentals de tots els territoris de parla catalana amb l’objectiu de promoure a l’estranger la llengua catalana i la cultura que s’expressa en aquesta llengua. Allò que hauria de fer amb els nostres diners i no fa l’Instituto Cervantes espanyol. La participació dels municipis valencians en la Fundació Ramon Llull es deu al fet que el govern de la Generalitat valenciana va negar-se a participar-hi per raons polítiques. Les mateixes raons polítiques per les quals entrebanca tant com pot la pervivència normal del valencià i la cultura pròpia dels valencians. Així doncs, Morella és un dels llocs propicis per a la promoció de la llengua dels escriptors d’El Pont i va respondre a les expectatives.

La ciutat dels Ports té un “espai escrit” propici per a desenvolupar activitats literàries: el Jardí dels Poetes. La idea que El Pont hi portés a terme un homenatge a Carles Salvador, promovent la col·locació d’un plafó commemoratiu, omplia la jornada de significat simbòlic. No és que personalment siga gaire entusiasta d’aquest tipus d’actes, però tractant-se de qui va ser un dels principals escritpors de les comarques de Castelló del segle XX i el difusior de la norma lingüística que va fer del nostre un idioma modern i de cultura, bé valia la pena no deixar passar l’oportunitat. D’aquesta manera, els conreadors actuals de la llengua catalana a les terres del Nord valencià enllacen amb el principal antecedent que tenen. I, tant si es vol com si no es vol, reprenen formalment el renaixement de la cultura literària pròpia. Aquestes coses, en un país normal, no passen. En un país normal les institucions polítiques vetllen per assegurar aquesta continuïtat, per transmetre-la mitjançant l’educació i el foment de la cultura. Ja sabem que aquest no és el cas dels governants de les institucions valencianes a dia d’avui. En situacions d’inanició com aquesta, és important, doncs, remarcar el valor de l’acte portat a terme per El Pont al Jardí dels Poetes de Morella. L’acte té la seua dimensió històrica.

El dia té altres aspectes ben positius. L’assemblea de l’associació posa fil a l’agulla de projectes de futur, comença a articular la presentació en societat de l’entitat, sobretot a la Plana, que és on hi ha el gruix de públic potencial; i posa en evidència les ganes de fer coses per la promoció social de la literatura que fan els escriptors de les comarques de Castelló. En l’entretemps abans de dinar, sota els porxos del carrer Balasc d’Alagó, converso amb Joan Pla, segurament l’escriptor de més edat dels presents, un mestre de la literatura juvenil, amb títols mítics dels que he fet llegir als meus alumnes. Després del dinar de germanor, ens fem algunes fotografies de grup per a publicar i per a guardar. Retornats a la sala de Justícia de l’ajuntament, procedim a les micropresentacions de llibres i la signatura posterior. I així la literatura comença a fluir. La jornada es tanca amb l’espectacle poeticomusical For sale o 50 veus de la terra, que aplega 50 poemes inèdits de poetes valencians, que parlen del territori, del paisatge i dels canvis que ha experimentat. Poden llegir-se en el volum homònim d’Edicions 96. La lectura va a càrrec de Maria Josep Escrivà i Christelle Enguix i compta amb la participació especial de poetes d’El Pont que llegeixen poemes escrits per a l’ocasió.

Dues coses van cridar-me especialment l’atenció d’aquest espectacle. En primer lloc, el recital poètic, acompanyat d’imatges al projector i la música d’acordió d’Amadeu Vidal, posa en evidència les transformacions profundes que, arran de la bombolla immobiliària, ha experimentat el territori valencià. Els poemes canten com aquestes transformacions han incidit en el cantó humà de la societat. En segon lloc, em crida l’atenció com una senzillesa de mitjans tan eloquent com la d’aquest espectacle pot donar lloc a uns resultats estètics tan reeixits. Feia molt de temps que no assistia a un recital de la càrrega artística com ha estat aquest.

El Pont ja és una realitat sociològica. Un petit pas per als escritpors de les comarques castellonenques i un gran pas per a la societat plural d’aquesta Ilercavònia.