El tunel fosc

TV3 ha emès un “30 minuts” dedicat a l’apagada del canal al País Valencià per les multes que l’administració autonòmica va imposar a ACPV a començaments d’any. Més enllà de la temàtica immediata que tracta el reportatge sobre el debat originat per aquesta mesura de força del govern valencià, una mesura que no està exempta d’interpretacions en clau electoralista, el reportatge posa en evidència la mala gestió que els responsables polítics de l’àrea lingüística catalanoparlant han portat a terme d’aquesta qüestió pràcticament des del començament. Després de 28 anys d’autonomia valenciana, la interlocució entre les administracions autonòmiques a banda i banda del Sénia, segons es demostra en el reportatge, ha estat un desastre. I d’aquest desastre en són responsables els governs que han passat per les institucions autonòmiques respectives. Ja al 2007 va començar a fer figa el model comunicacional que el pacte Zaplana – Pujol havia instaurat a finals dels 90. Si de cas, aquest pacte mai no escrit i amb prou penes explicat va ser l’etapa en què els responsables que diem van assolir un més alt grau de l’exercici de la seua responsabilitat.

A dia d’avui, aqueixa responsabilitat se n’ha anat en orris. Al PP valencià només li interessa distraure l’atenció dels greus problemes de corrupció que té mitjançant la censura de la llibertat d’expressió i d’informació. El president de la Generalitat de Catalunya va a València a parlar de reciprocitat entre TV3 i Canal 9 i en surt donant-li la raó al govern valencià en la reivindicació d’un tercer multiplex. Els organismes espanyols competents en la matèria emeten un comunicat en què diuen que són els únics competents per imposar les sancions que ha imposat el govern valencià, i es queden tan amples per la invasió de competències. El govern espanyol té aturada al Congrés la ILP Televisió sense fronteres, que permetria introduir els canvis legislatius perquè les televisions de tot l’Estat pogueren veure’s a tot arreu sense prohibicions ni buits legals. Mentrestant, avui mateix ACPV, l’entitat propietària dels repetidors de TV3, ha començat a pagar la multa astronòmica que li ha estat imposada i mira de deseixir-se d’un carreró en què pot arribar a la desaparició. Tot molt oportú a poques setmanes d’unes eleccions autonòmiques. Tornem-hi: aquest galimaties és el producte de la mala gestió històrica per part dels responsables polítics a banda i banda del Sénia. La resta són circumstàncies.

Doncs el reportatge aborda la percepció que, per part de joves valencians es té sobre les relacions i la pròpia ubicació dins de l’espai catalanoparlant. La cosa és interessant per veure fins a quin punt les mateixes boles de sempre al voltant de la llengua es reprodueixen entre el comú del personal del cap i casal. Això fa pensar en les causes per les quals el partit del president Francisco Camps, que està imputat en processos judicials per corrupció, té tantes possibilitats de tornar a guanyar unes eleccions democràtiques malgrat que les seues pràctiques polítiques s’allunyen del que es pot esperar d’un govern democràtic legalment constituït. I també fa pensar en la incapacitat  de l’oposició per articular una alternativa competitiva. Paral·lelament, llijo algunes de les entrevistes que els periodistes Robert Ortín i Julià Álvaro apleguen al bloc El tunel valencià. El bloc porta un subtítol ben il·lustratiu: L’hegemonia de la dreta vista des de l’esquerra. Que justament en aquests moment aparega un treball d’aquestes característiques, que entra sense embuts en el debat de la incapacitat indicada, dóna compte de fins a quin punt el peix ja està venut. El que, en tot cas, tenen d’interessant aquestes entrevistes és la pràctica de la crítica pura i dura en un panorama en què justament tot se’n va en màrqueting de campanya, gesticulacions i eslògans publicitaris destinats a un consum propi de societats de 1984. Molts de materials per a  la reflexió pensant en el futur de demà de les eleccions, si les previsions es compleixen.

I entremig, al reportatge de TV3, una veu que pareix assenyada. La de l’alcalde de Castelló de la Plana, Alberto Fabra. Diu: i si ens férem el favor d’entendre’ns i solucionar-ho? Pot combregar amb la reivindicació del tercer multiplex, però veu clar que hi ha una continuïtat de l’espai comunicacional en atenció a la unitat lingüística i té els dos dits de front necessaris per no negar-ho. Potser siga per les manifestacions que hi ha hagut a la ciutat darrerament arran del tancament del canal. Es podria pensar així si això posés en perill la seua reelecció, però també costa de creure-ho. I tot això ho amolla en castellà…

Ja m’agradaria que l’actitud d’Alberto Fabra progressés adequadament. Això no obstant, tal com es diu en alguna de les entrevistes d’El túnel valencià, no es tracta de recuperar cap consens que no ha existit mai, sinó de crear-ne un de nou. Un consens social nou i diferent, amb unes altres bases polítiques de convivència. Un consens, per exemple, com el de la Taula del Sénia, que aquests dies ha celebrat la 8a Mostra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s