La Pastora

Un dia vaig trobar el periodista xertolí José Calvo a Castelló en ocasió d’un casament i va saludar-me efusivament tot explicant-me que tenia molt avançada l’edició d’un seu llibre sobre Florencio Pla Meseguer, la Pastora. Efectivament, al cap d’un temps, aquest estiu passat, va aparèixer el llibre, amb el títol La Pastora. Del monte al mito, de la mà de l’editorial Antinea de Vinaròs.

He de confessar que no he llegit el llibre encara i per tant poca cosa puc dir del seu contingut, tret d’un repàs en diàgonal a l’índex, que ja dóna idea de quina és l’estructura del llibre. EL’obra presenta la Pastora com el protagonista d’una història en la qual ocupa, en realitat, un lloc molt tangencial. La sola lectura de l’índex ja informa que l’autor fa un treball d’un fenomen i una època històrics dins dels quals se situa aquest personatge emblemàtic de la Ilercavònia de la postguerra.

Florencio Pla Meseguer, criat amb el nom femení de Teresa en el mas familiar de la seua Vallibona natal, va ser un dels darrers maquis d’aquells anys, que coneixia molt bé la terra per on es movia i que va continuar actuant quan la insurgència armada antifranquista ja havia plegat vela davant l’efectiva repressió a què l’havia sotmesa el comandament únic especial que actuava des de Terol, encapçalat pel general Manuel Pizarro. En una situació al caire de la desesperació, la Pastora, que rebia el sobrenom del fet que es dedicava a pasturar ramat, ja feia temps que s’havia convertit en guerriller amb el sobrenom de Durriti, de clara adscricpió anarquista, i va decidir-se, amb altres que van ser coneguts com la Banda dels Set, a formar una partida independent del control orgànic que el PCE exercia des de l’exterior sobre la lluita armada contra el franquisme. Això va ser el 1950, quan Pla tenia 43 anys, i no va ser detingut fins al 5 de maig 1960, quan intentava passar a Andorra. Hi ha un coincidència temporal entre aquesta detenció i la mort de Quico Sabater a Sant Celoni (Vallès Oriental), quatre mesos abans, ja que marquen el final definitiu de l’activisme del maquis.

No hi ha dubte que pràcticament tota la dècada dels anys 50 a la clandestinitat, venint de la lluita guerrillera, i una identitat sexual més que dubtosa, van fer de Florencio Pla tot un personatge mític de l’imaginari estabornit de la societat de l’època. Entre el personatge enigmàtic i la propaganda distorsionadora del règim, la Pastora, de qui personalment sempre havia sentit parlar amb l’apel·latiu la Tresot, va convertir-se en un mite de la cultura popular. Un mite dit en veu baixa o escarnit públicament, en blanc i negre. La persona real va passar 17 anys a la presó i va ser el darrer maqui a eixir-ne, el 1977, arran de la democratització política.

José Calvo va conèixer personalment Florencio Pla, primer en ser jutjat el 1960 i després arran de l’entrevista que va fer-li per a Castellón Diario al 1986. D’aquesta manera, al cap del temps el personatge va convertir-se en motiu per a una recerca de cinc anys que ara s’ha materialitzat en un volum considerable que ja va per la quarta edició en tan sols mig any i un cicle de presentacions que recorre la Ilercavònia entre l’expectació del públic. Crida l’atenció l’encert editorial a situar el personatge com a reclam dotat d’una diguem-ne popularitat de la memòria perquè el lector entre en el món ferreny i descarnat d’una guerra sorda que va passar aquí i que després de 30 anys de democràcia tot just comença a eixir del silenci amnèsic de la Transició.

Potser La Pastora. Del monte al mito no passe de ser el llibre de José Calvo, un periodista modest que ha treballat molt de temps en les condicions en què s’ha pogut fer periodisme al Maestrat en els darrers 30 anys. El conec des de les seues col·laboracions a la revista Traiguera, als anys 80. I no deixa de produir-me certa enveja sana aquest èxit seu, materialitzat en un llibre que situa un personatge del Maestrat com a objecte de l’atenció lectora comarcal. Potser aquest èxit coincidisca amb un cert desvetllament del públic lector, perceptible pels actes culturals i de presentació de llibres en pobles on fa posem per cas deu anys era impensable aquest tipus d’activitats culturals. En tot cas, aquest llibre de José Calvo té la virtud d’entrar a tractar una temàtica controvertida sobre la qual han planat sempre imaginacions incautes i vilipendis malintencionats. Potser ja era hora que se’n parlés amb normalitat.