Víctor Amela

victor-amela

Víctor Amela el dia que es va fer públic l’atorgament del premi. Foto: EFE

A finals de gener va fallar-se el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, que atorga l’editorial Planeta, de Barcelona, i en aquesta ocasió l’afortunat va ser el periodista i escriptor Víctor Amela, també de Barcelona, que s’hi havia presentat amb l’obra La filla del capità Groc, una novel·la entre històrica i romàntica, que recorda el clàssic rus d’Alexadr Puixkin La filla del capità (1836), de la qual pren el títol al peu de la lletra. Així com Puixkin hi reprodueix la revolta de Pugatxov, que va encapçalar la rebel·lió dels cossacs i els camperols contra l’emperadiu Caterina II a mitjans del segle XVIII, Amela fa això mateix amb la Guerra del Groc, una revolta o potser seria millor dir una guerra particular protagonitzada per Tomàs Pena-roja, conegut com el Groc del Forcall. Aquesta rebel·lió va tenir lloc entre 1842 i 1844 al nord del País Valencià, en molts dels escenaris on pocs anys abans, entre 1833 i 1840, s’havia produït la primera guerra carlina. La connexió entre l’escriptor i la temàtica de la novel·la que l’ha portat a guanyar el premi més ben dotat en llengua catalana és familiar, ja que el seu avi patern era del Forcall i ell hi va passar alguns estius de  menut.

Víctor Amela és conegut sobretot per la seua dedicació professional al periodisme i la comunicació. És un dels autors de la secció La Contra de La Vanguardia, dedicat a entrevistes, que funciona des de 1998. També és crític de televisió, matèria sobre la qual ha impartit classes a la universitat. És un periodista molt reconegut, que escriu des de 2005, en castellà. També va ser comentarista de llibres al programa Llibres del 33, el canal cultural de la televisió pública catalana. Actualment col·labora en programes de televisió i ràdio de mitjans del grup Godó, propietari de La Vanguardia. Tot i que és un autor de Barcelona que escriu en castellà, no és la primera vegada que ho fa sobre el Forcall, els Ports i el Maestrat. Continua llegint

Encara falta molta Morella

20150424_festallenguacartell_333xMentrestant el calendari avança inexorablement cap a la convocatòria electoral municipal i valenciana, aquest mateix diumenge té lloc la jornada central de la trobada d’escoles en valencià i la Festa per la Llengua a Morella. Des del moment que aquesta convocatòria d’Escola Valenciana Federació d’Associacions per la Llengua va estendre’s al nord del País Valencià, és la primera vegada que la convocatòria té lloc als Ports, ja que en les edicions anteriors va portar-se a terme en localitats del Maestrat. La trobada reuneix escoles i entitats educatives i de defensa i promoció del valencià en una jornada lúdica i festiva que té per objectiu posar en contacte aquests col·lectius i les comunitats educatives de la comarca. A més, és una bona ocasió per posar sobre la taula el model d’escola rural que hi ha als Ports i de quina manera pot evolucionar en el futur.

En qualsevol cas, és oportunitat per fer un cop d’ull al context sociolingüístic comarcal i relacionar la convocatòria amb les perspectives de la llengua i l’educació al nord valencià, com de segur deu haver estat motiu de reflexió de la taula redona “La llengua als Ports, al Matarranya i a les Terres de l’Ebre”, que va fer-se divendres i que va comptar amb la participació dels experts Dolors Vidal, Natxo Sorolla i Ernest Querol. D’entrada, convé remarcar que la comarca dels Ports té uns 5000 habitants, més de la meitat dels quals viuen a Morella. El pes específic de la demografia és molt poc en el conjunt valencià. Això i la llunyania dels centres de decisió podrien fer pensar, com de fet s’esdevé en més d’un àmbit de la vida social, que es tracta d’una societat marginal. Lluny d’aquesta percepció, el dinamisme de Morella compensa unes condicions de vida en què els mitjans productius, les distàncies i les infraestructures de comunicació posen les coses no precisament fàcils. Això no obstant, des del punt de vista lingüístic i comunicatiu, no s’ha de perdre de vista la normalitat que s’hi viu. Continua llegint

Espai comunicatiu

Dissabte 2 de novembre veig que dins del cicle Cita a Morella i amb motiu del trentè aniversari de Comunicacions dels Ports, hi parla el periodista valencià Manuel S. Jardí, a qui conec de les seues col·laboracions a El Temps i en mitjans digitals valencians. El conec sobretot per la crítica de vegades àcida del stablishment valencià. La conferència que hi ha de fer duu per títol “Per què necessitem un espai mediàtic valencià”. El tema em crida l’atenció i em decidisc a assistir-hi.

A la sala del Justícia de Morella, on té lloc l’acte, hi ha uns rollers que donen el to de l’efemèride de Comunicacions dels Ports, mitja entrada de públic i puntualitat. Hi trobo els amics morellans d’El Pont, el sociolingüista Ernest Querol i l’acadèmic Lluís Meseguer, que s’alegren de la meua presència extramorellana.

L’acte té la correcció de les conferències centrades en els continguts que s’han vingut a exposar i a escoltar. L’organització, que compta amb la participació de l’alcalde Ramsés Ripollés, posa d’entrada l’èmfasi en la necessitat dels mitjans de comunicació públics que són Comunicacions dels Ports, tant en el vessant de servei a la societat comarcal com en el de pluralitat i vitalitat culturals que suposen. Uns plantejaments que em semblen exposats amb seriositat i rigor, en el coneixement del que costa el manteniment dels mitjans de comunicació a canvi de la cobertura que en aquest sentit té qualsevol col·lectiu que es regeix de manera democràtica.

El conferenciant, més que centrar-se específicament en la temàtica delimitada pel títol de la conferència, fa un recorregut per l’actualitat i la història del panorama comunicatiu que coneixem, passant per la història de la televisió i dels grups de comunicació, els diaris de la capital i la sort de la televisió pública valenciana.

Continua llegint

Cultura autoreferenciada

Quan escric això, té lloc el moment àlgid del Feslloch 2013, la setena edició del festival de música en valencià de Bell-lloc (Plana Alta), organitzat per Escola Valenciana, que culmina la gira que la mateixa entitat posa en marxa durant el curs escolar en el seu circuit arreu de les comarques valencianes.

Escola Valenciana és una entitat cívica que agrupa 24 associacions de defensa del valencià com a llengua de comunicació i com a llengua de l’ensenyament ordinari. Es nodreix, per tant, de la participació de les famílies que al País Valencià decideixen escolaritzar els seus fills en valencià. Molt bona part d’aquests alumnes, 125.953 en total al curs 2011-2012, volen estudiar en valencià i no ho poden fer perquè l’administració educativa de la Generalitat no els ho permet, ja que no posa els mitjans per assegurar aquest dret.

Feslloch, com a culminació de la gira de cantants i grups musicals en valencià, és l’esdeveniment final que tanca el circuit que s’ha creat, al cap de set anys, de llocs i músics en valencià. Continua llegint

El negoci de l’energia

Segueixo amb preocupació les informacions relatives al fracking que ha demanat a la Generalitat valenciana d’implantar als Ports i el Maestrat una empresa de Madrid filial d’una petroliera canadenca. Per si fos poc, ara l’estat espanyol es planteja la possibilitat de permetre les prospeccions petrolieres a l’entorn de les illes Columbrets. Busco més informació sobre aquest particular i trobo que, de fet, ja fa temps que aquesta possibilitat plana sobre el panorama energètic de les comarques de la Ilercavònia.

Tots aquests grans projectes que un bon dia salten a la palestra de l’actualitat i proposen, com qui es trau un conill del barret, una transformació radical de l’entorn relacionada amb les fonts d’energia, em fan la impressió de ser més una amenaça que no una oportunitat. Evidentment, hi ha altres maneres de veure-ho, en una gradació que pot anar des de la indiferència més característicament nostrada a l’oportunisme desbocat, passant per la innocència més beneita, pròpia de qui combrega amb totes les rodes de molí. En aquest sentit, tenim precedents per triar i remenar: Des de parcs eòlics dins la mar o plantes de tractament de biomassa, dels quals ja ningú no se’n recorda, fins a plantes de gasificació que encara esperen els permisos administratius per començar a funcionar després de mesos que les instal·lacions ja estan acabades, com les del projecte Castor. Encara n’hi ha altres, com la planta d’envasament de gas de Butsir a Traiguera, que no se sap exactament per quines raons van construir-se i encara és hora que entren en funcionament… El cas és que la mecànica de la implantació d’aquestes industries relacionades amb l’energia segueix un patró determinat que també té uns antecedents molts bons de comentar. Continua llegint

Castellón y el petróleo

http://www.ppcastellon.es/getfile.php?fr=reportajes/236/imagenes/martinez.jpgAquest és el títol de l’article que signa Francisco Martínez, vicepresident primer de la Diputació de Castelló i coordinador de l’àrea d’infraestructures i cooperació, al Mediterráneo del passat 23 de novembre. Un escrit que fixa la posició oficial del seu partit i de l’administració provincial en relació a la sol·licitud presentada per l’empresa madrilenya Montero Energy Corporation, filial de la canadenca R2 Energy, amb contactes amb Halliburton, multinacional nord-americana de les prospeccions petrolieres i gasístiques, per explotar el subsòl de les comarques del Maestrat i els Ports de Morella, que la Generalitat ha d’autoritzar o denegar.

L’article té lloc després de la reunió que el president de la Diputació de Castelló va promoure el passat 31 d’octubre entre l’empresa petroliera i càrrecs municipals dels pobles afectats pel projecte. Segons explica la mateixa sala de premsa de l’administració provincial, la institució i els dirigents que la piloten estan a favor de la iniciativa de la petroliera, si bé vigilants a cada pas perquè no es produïsca cap perjudici mediambiental. Crida l’atenció el fet que el president de la institució provincial convoque una reunió al voltant d’un assumpte sobre el qual no té competència, tal com s’indica en la mateixa nota de premsa de la reunió. Igualment, si no hi té cap competència, tampoc no s’acaba d’entendre en què consisteix la vigilància mediambiental que pensa portar a terme ni quin mandat democràtic l’impulsa a fer-ho, però no hi ha dubte que entra dins de la manera de fer de la casa. Això és conegut i segurament ho té tothom assumit com a cosa normalíssima i lògica.

Així doncs, després de facilitar el contacte directe entre els responsables locals dels pobles afectats pel projecte i la petroliera canadenca, els dirigents provincials, mitjançant la firma del seu vicepresident, donen a saber el seu posicionament a l’opinió pública. Provincial, per descomptat. Té l’objectiu d’eixir al pas de la contestació que el projecte ha tingut des del primer moment en què es va donar a conèixer, una contestació a la qual s’han sumat ja els ajuntaments de Morella i la Jana, aquest darrer governat en minoria pel mateix partit que ocupa la Diputació.

Però anem al contingut de l’article. Continua llegint

Arsitòtil, Pitàgores i Arquimedes

Xoca l’atribució d’aquests noms als plans de la madrilenya Montero Energy Corporation, pel que es veu filial de la canadenca R2 Energy, amb contactes amb Halliburton, multinacional nord-americana de les prospeccions petrolieres i gasístiques. També xoca que justament el nom de l’empresa espanyola coincidisca amb el d’un conegut camp de golf i complex turístic del Baix Maestrat.

La cosa és que Montero Energy va sol·licitar a la Generalitat de fer prospeccions per buscar gas natural i petroli, durant un període de sis anys, en tres àrees (Aristòtil, Pitàgores, Arquimedes) que juntes coincideixen amb els Ports, l’Alt i el Baix Maestrat, tret del municipi de la Pobla de Benifassà. La Generalitat va publicar la sol·licitud i va obrir un període d’informació pública de dos mesos durant els quals altres empreses poden concórrer a l’adjudicació en competència amb Montero Energy i persones i entitats afectades, recórrer-hi en contra.

Segons expliquen responsables de Montero Energy, aquest projecte és molt seriós i pot suposar el progrés d'”una zona deprimida que té dret a un futur millor”, ja que, si es porta a terme es poden crear milers de llocs de treball, reactivar-se la indústria manufacturera de la zona (!), fer créixer l’hostaleria i revifar el mercat immobiliari. Si les prospeccions busquen el que troben, els responsables parlen d’una explotació d’almenys 20 anys, cosa que proporciona una etapa d’estabilitat econòmica a la zona. Els municipis en reben els beneficis de les llicències municipals d’explotació i algunes empreses particulars es converteixen en subministradores directes dels explotadors dels recursos. Continua llegint

Per la llengua

Aquest passat 13 de maig va tenir lloc a les Coves de Vinromà la Festa per la Llengua de les comarques valencianes més septentrionals, en què l’associació Maestrat Viu ha pres la iniciativa cultural i lingüística per la promoció del valencià sobretot en el nivell educatiu. La trobada va reunir 3000 persones i una vintena d’instituts i escoles que van organitzar 45 tallers per a l’alumnat que hi va participar. La convocatòria ha tingut lloc simultàniament amb el 50è aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, el primer llibre que va publicar Edicions 62, la més gran editorial en llengua catalana. També ha coincidit en el temps amb una altra convocatòria, la que va tenir lloc a la plaça de bous de Castelló el 1982 per recordar la signatura de les Normes de Castelló, l’acord d’adopció de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans per part dels usuaris valencians que la feien servir en l’àmbit públic i com a llengua de cultura.

La convocatòria de les Coves és significativa pel que representa d’irrupció de la reivindicació lingüística i cultural al Maestrat i els Ports en connexió amb el moviment d’Escola Valenciana, l’organització que anima l’educació en valencià. També ho és per un altre factor prou més de fons que cal descriure amb exactitud per entendre’n la dimensió. Continua llegint

Aplec dels Ports a Herbers

El darrer cap de setmana d’aquest juliol té lloc a Herbers el XXXIII Aplec dels Ports, la festa reivindicativa anual de la comarca que, amb alguna interrupció puntual, es realitza des de 1978. És la cita anual per renovar la vinculació de la gent i el territori comarcal i, en la mesura de les possibilitats, projectar-lo com a referent. El caràcter obert i popular de l’esdeveniment està d’acord amb el caràcter reivindicatiu que té. Es tracta d’una reivindicació que ha esdevingut històrica amb el pas dels anys. Els Ports és una comarca característica de la Ilercavònia, en contacte amb veïnatges administratius diversos i amb els quals comparteix una continuïtat social que suporta una divisió oficial fragmentarista, que maltracta el territori per defecte, encara que no vulga, perquè el situa a la perifèria més perifèrica. La reivindicació de les possibilitats de desenvolupament social i econòmic de la comarca xoca amb aquesta oficialitat displicent de mena, que té altres interessos de més pes a què dedicar atenció. Continua llegint

Volem

Això que ha passat aquestes darreres setmanes amb el repetidor de TV3 de Morella és un capítol més en la intervenció directa del poder autonòmic valencià en la configuració d’uns mitjans de comunicació a mida, propis d’un règim polític totalitari. Deuen ser pulsions de l’inconscient. La democràcia en què vivim té uns defectes de fàbrica que vénen del règim anterior i que el pas del temps no ha solucionat perquè posar-hi solució vol dir liquidar un sistema que ja es veu com funciona. A qui li importa, ja li interessa que la cosa vaja així i actua en conseqüència. De manera que guarda les formes però se li escapen les pulsions insconscients, irracionals. Una acció com l’amenaça administrativa contra aquest repetidor pot tenir una lògica política, com la que va conduir Alemanya a la II Guerra Mundial. És la lògica que porta de la democràcia a la dictadura. L’ajuntament de Morella ha clausurat el repetidor  per estaviar més problemes a una població concreta que, tal com van els temps, ha de mirar més que res per la pròpia butxaca. D’aquesta manera, el govern valencià no en té prou de perseguir les entitats que defensen que TV3 es veja al País Valencià. Amenaça un ajuntament, que ha de desconnectar una instal·lació que ha funcionat durant 25 anys i que va portar el senyal de TV3 quan la televisió valenciana ni existia. Es veu que això és una cosa impossible, a postergar. Continua llegint