Memòria i imaginació

Aquest passat 7 de gener va atorgar-se a Barcelona el premi Nadal de narrativa en espanyol, concedit per l’editorial Destino. Un premi viu des del 1944, el més antic d’Espanya. En aquesta ocasió, la guanyadora va ser l’escriptora Alicia Giménez Barlett, amb l’obra Donde nadie te encuentre, que pren com a motiu literari la peripècia vital de Florencio Pla Meseguer, criat amb el nom de Teresa, àlies la Pastora, Fulgencio, Durruti, la Tresot, segurament el mite més potent de l’imaginari de la Ilercavònia contemporània. En una entrevista a La Vanguardia arran del premi, l’autora reconeix que per bastir la seua narració s’ha basat en La Pastora. Del monte al mito, del periodista de Xert José Calvo, editada per Antinea de Vinaròs, que ja va per la 6a edició.

No cal dir que, pel que respecta a la Ilercavònia, es tracta d’una notícia cultural de primer ordre, ja que Alicia Giménez Barlett és una escriptora internacional, amb seguidors a Alemanya i Itàlia, on la seua sèrie sobre la detectiva Petra Delicado gaudiex d’un públic ampli i fidel. De manera que, quan s’hi traduïsca Donde nadie te encuentre, el personatge de Vallibona adquirirà una difusió inimaginable fa tan sols deu anys. En el seu moment, ja vaig referir-me a La Pastora. Del monte al mito, de José Calvo. Llavors, el seu llibre era un petit èxit editorial a escala comarcal. Avui, ha canviat radicalment de caràcter, i potser encara ho face més d’ara en avant. D’aquesta manera, doncs, el que potser només havia de ser el llibre d’un periodista de comarques adquireix un relleu insospitat. Un relleu que no és fruit de la casualitat. Que és fruit d’una perseverança en la recerca per part del seu autor. I també de la perícia d’una editorial xicoteta però de reflexos ràpids, tal com demostra el fet que a dia d’avui ja haja incorporat una faixa nova al llibre, en què s’indica la relació amb  l’obra d’Alicia Giménez Barlett.

Al meu entendre, l’obra premiada tampoc no és fruit de la casualitat. Tractant-se d’un premi literari comercial i tenint en compte qui és l’editor: el rapitenc Emili Rosales, el llançament de la icona de l’imaginari que és la Pastora esdevé del tot coherent. I és una sort. Justament, aqueixa mateixa setmana, vaig participar en la presentació de La vall del miracle, el darrer premi de narrativa Ribera d’Ebre publicat, a Xert, tal com ja havia fet l’estiu passat a Traiguera, quan l’obra va eixir al mercat. Hi acabo parlant de la necessitat de crear una cultura del Maestrat, una cultura basada en la creativitat autoreferenciada, que prenga el patrimoni cultural material i immaterial existent i l’interprete, el recree i el projecte. La vall del miracle, al capdavall, és una novel·la que pren el referent de la Font de la Salut i el recrea literàriament, en construeix un discurs literari, imaginari, que serveix per retroalimentar-lo i per generar una dinàmica cultural virtuosa. Una dinàmica cultural que, en lloc d’incidir en l’assimilació cultural i lingüística que promouen els mitjans de comunicació de masses i les polítiques culturals públiques valenciana i espanyola, opera en sentit contrari: proporciona un motiu de construcció cultural a partir d’un referent propi del lloc en què es crea l’obra.

Hi ha un paral·lelisme entre La vall del miracle i Donde nadie te encuentre: totes dues obres literàries es documenten en estudis històrics previs del tot identificables. Si en el cas del premi Nadal és el de José Calvo, en el de la Ribera d’Ebre és el de Daniel Llatge i Joan Ferreres,  La Font de la Salut. Història del Reial Santuari de Traiguera, aparegut el 1992 de la mà del Centro de Estudios del Maestrazgo, un llibre que encara pot adquirir-se a la web del CEM. Evidentment no es tracta exactament del mateix cas, ja que la relació d’Alicia Giménez amb la Ilercavònia és perfectament descriptible, però es tracta d’un factor que juga a favor dels nostres referents. I doncs és un element positiu.

I no tan sols per la projecció que pot suposar del paisatge i del país que va trescar la Tresot, sinó sobretot per dues causes. En primer lloc el personatge que ara adquireix rellevància suposa una renovació de l’imaginari heroic de la Ilercavònia. Fins ara, aquest lloc havia estat ocupat, sobretot, per Ramon Cabrera i el Papa Luna, dos referents paradigmàtics de com la Ilercavònia és un bon lloc per posar-se en contra del món i sucumbir en l’intent. En això, la Pastora també suposa un bon exemple, encara que segons com es mire, l’analogia siga més aparent que real. Perquè després de tot la Pastora també és un perdedor: ho és com a revoltat i ho és com a persona, ja que ni tan sols va tenir l’oportunitat de viure la seua identitat sexual amb normalitat. Ara bé, i aquesta és la segona causa, a diferència dels antecessors esmentats, el personatge de la Pastora representa l’individu que lluita per la seua llibertat contra els elements, contra una societat que l’oprimeix, que el margina, que vol destruir-li la identitat. Aquesta lluita individual per la llibertat s’oposa diametralment a la ràbia facciosa de Cabrera i a la cabuderia integrista de Benet XIII. Contra dos referents reaccionaris, un individu d’existència dramàtica en lluita pel propi alliberament. Un valor que sens dubte connecta amb l’escala de valors actual. Independentment de si el discurs sobre el personatge coincideix o no tant amb la persona i amb els seus fets.

I bé. Encara puc parlar amb algú que va conèixer Teresa Pla personalment i veig quina ha estat la consideració que a l’estat espanyol s’ha donat a la memòria històrica. I sí: Donde nadie te encuentre suposa després de tot que la memòria represaliada i silenciada ha acabat finalment doblegant l’oblit institucional intencionat i planificat. No és obra d’Alicia Giménez Barlett ni d’Emili Rosales ni tampoc de José Calvo. Segurament ells només formen part d’aquest moviment de fons que remena des de fa un temps contra la ignomínia de les fosses comunes i el silenci dels arxius que no es van fer desaparèixer quan la transició. El moviment de la memòria i la imaginació.

 

Advertisements

Un pensament sobre “Memòria i imaginació

  1. Retroenllaç: Tweets that mention Memòria i imaginació « Ilercavònia -- Topsy.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s