Aquesta setmana he rebut a casa els exemplars que em pertoquen d’Un pont sobre el meridià, el llibre col·lectiu de relats de tretze escriptors d’El Pont Cooperativa de Lletres, en la realització del qual he estat implicat com a coordinador del recull de textos. El llibre vam idear-lo fa un any, arran de la I Trobada d’escriptors d’El Pont, que va tenir lloc a Morella. L’editorial Onada de Benicarló va oferir-se a materialitzar aquesta idea, que ha de servir per començar a donar visibilitat al col·lectiu d’El Pont. Aquest col·lectiu aplega escriptors en llengua catalana de les comarques de Castelló i va ser creat per generar una dinàmica positiva en relació a la difusió i la penetració social de la seua obra i de la llengua que els serveix de vehicle d’expressió, tant en relació a la pròpia societat d’aquestes comarques com en relació a la projecció en els circuits culturals catalanoparlants.
Hi aporten el seu relat escriptors amb una llarga trajectòria creativa, àmpliament reconeguda per premis i guardons, i altres de trajectòria potser més modesta o senzillament emergent: Vicent Almela Artíguez, Joan Andrés Sorribes, Joan-Bta. Campos, Jordi Colonques, Albert Garcia i Pascual, Rosabel Gumbau, Pasqual Mas, F. Mezquita Broch, Nel·lo Navarro, Vicent Pallarés, Antoni Pitarch Font, Joan Pla i Vicent Sanz Arnau. Els relats, d’entre deu i setze pàgines, estan ambientats en el territori i la societat a què pertanyen els autors, és a dir, allò que les ments d’ordre i benpensants solen anomenar la província. El lector o lectora hi trobarà, doncs, unes narracions fàcils de llegir per la llargària, que parlen de la societat i les persones que potser coneix de primera mà, si és que també viu en aquest àmbit territorial. Perquè Un pont sobre el meridià és un llibre que parla de la societat contemporània en què s’ha creat, i no ho fa en els termes en què estem acostumats que els mitjans de comunicació a l’ús parlen de la societat que coneixem, sinó des d’un punt de vista no exempt de crítica, en què l’evolució econòmica, social i humana de les nostres comarques esdevé la temàtica central, tractada amb ull clínic, analitzada i disseccionada fins a fer-la esdevenir protagonista de la lectura.
Lògicament, la galeria de personatges, situacions i històries que hi apareixen tenen molt a veure amb aquesta visió plural i d’expressió lliure del subjecte social que tracten els relats. Hi apareixen personatges a qui els estreny la corbata sense adonar-se’n, personatges sense cap perspectiva a la vida, persones amb una vida esgotada que només troben un cert suport en curadores estrangeres, o que recorden com era la vida abans i com ha canviat, que viuen la vellesa recordant partits de futbol a les línies del front de la guerra civil, representants de taulellets en aventures amoroses exòtiques, famílies que han de decidir si es deixen deglutir per la voràgine immobiliària, empresaris al caire de l’abisme, gent trafegant bitllets sense manies, festers que s’han fet grans i han de limitar la ingesta alcohòlica, polítics que inauguren aeroports… Un univers viu i proper, que el lector o lector reconeixerà a la primera, potser fins al punt de veure-s’hi retratat.
La idea global del llibre ve donada pel títol. Un meridià, i més si és el meridià zero, el que passa per aquí, marca un lloc en el món, encara que siga una línia imaginària. De vegades, hi ha línies imaginàries que necessiten un pont per ser franquejades, per poder passar d’una banda a l’altra. Aquest és un pont de lletres en què el lector o lectora pot reconèixer-se habitant d’aquest lloc en el món per on passa el meridià zero, el que és de referència. Es tracta d’una invitació a creuar el pont entre passat i futur, entre el que és local i el que és global, entre la realitat i la imaginació, entre el que coneixem i el que ens agradaria descobrir.
Amb Un pont sobre el meridià, la cooperativa de lletres dels escriptors del nord valencià inicia una trajectòria de creativitat i de publicacions que esperem que esdevinga fructífera i revertisca en la consolidació i l’expansió de la cultura literària de la nostra terra. Si aquesta primera passa serveix per aconseguir aquest objectiu, ens en podrem donar per satisfets.
Ilercavònia 