Ximo Puig

Després del congrés dels socialistes valencians del darrer cap de setmana, el fins ara alcalde de Morella Ximo Puig ha esdevingut secretari general del PSPV-PSOE, unes sigles certament massa llargues pel que tenen de composició, per a uns temps que són de simplificacions. Després de pràcticament una època en què aquest partit va ser una autèntica olla de grills, ara sembla que les diverses famílies ideològiques i de fidelitats s’han posat majoritàriament d’acord en dues coses: en l’elecció del secretari general i en la necessitat de saldar les trifulgues del canibalisme fratricida intern que els ha tingut ocupats mentrestant el PP, partit de sigles curtes i simples: la mateixa lletra repetida, ocupava les institucions valencianes i pràcticament exercia el domini dels ressorts de la societat valenciana. Un domini que no ha abandonat, si bé s’ha trobat darrerament amb diversos contratemps externs i interns que no exclouen la contestació social, un fenomen molt minoritari durant la seua època d’esplendor que, això sí, avui ja s’ha acabat. Perquè els temps han canviat radicalment.

Doncs ja tenim que un dels principals líders polítics valencians prové de la Ilercavònia. Morella té un pes demogràfic molt limitat. Geogràficament, ocupa un racó del territori valencià, i té una problemàtica socioeconòmica persistent. Dins del seu àmbit ilercavó més immediat, podria dir-se que ha assolit amb esforç un lloc al costat de poblacions demogràficament prou més significatives. Això no ha estat d’avui per demà. El cas és que, més enllà de les aparences, Morella ocupa un lloc d’una càrrega simbòlica inqüestionable, sens dubte per la seua posició geogràfica i encara més per l’ascendent històric. Hi ha altres llocs al País Valencià igualment simbòlics i significatius, però no sé si proporcionen la visió de país que proporciona Morella. Al meu entendre, alguna cosa d’això hi ha en la manera de fer d’aquest polític professional.

Avui en dia, es parla de la professió dels polítics, periodista en aquest cas, com si hagués de ser una dada obligatòria del seu currículum. És un adorn que fan servir els periodistes per mantenir una altra tradició hipòcrita de la mala democràcia en què vivim. I així, se sap que Jordi Pujol és metge de professió, que José Maria Aznar és inspector d’hisenda o que José Montilla és auxiliar administratiu. L’exemple més paradigmàtic d’aquesta contradicció és l’actual ministra espanyola de treball, Fátima Báñez, a qui no se li coneix cap professió perquè sempre ha treballat per al PP. Una persona que menja de la política és un polític professional. No passa res si fa bé la seua feina i no roba els diners públics. Una missió difícil en la partitocràcia espanyola.

Tornem a la visió de país que hem dit. No amagaré que Morella és un lloc que m’agrada molt. Que conserva aquest ascendent històric que els polítics de l’autonomia valenciana van malmetre intencionadament o per inèpcia quan la seua responsabilitat era tota una altra. Alguns d’aquests polítics ara han ajudat Ximo Puig a assolir la secretaria general del seu partit. Són els mateixos polítics que no van saber, no van poder o no van voler aturar la batalla de València per la mateixa causa de sempre: la salvaguarda del cul propi en funció del seient a on havien de descansar-lo. Aquest component de l’autonomia valenciana uns altres van encarregar-se específicament de dissoldre’l tant com van poder, perquè al capdavall és la seua missió ideològica. Morella proporciona el punt de vista just per entendre quines són les filiacions i els veïnatges històrics dels valencians. Quines són les connexions territorials que necessita l’economia per prosperar i quines són les condicions polítiques perquè una autonomia com la valenciana siga alguna cosa més que un teatre de l’absurd.

Recordo que el 2000, Ximo Puig va venir amb Sergi Beser a Vilassar de Mar a presentar el llibre Morella, imatge i paraula . És un llibre de gran format, de fotografies de la ciutat dels Ports, en blanc i negre, fetes pel fotògraf morellà Julio Carbó i acompanyades de citacions recollides pel professor Beser. En els parlaments de presentació, com a alcalde de Morella, Puig va dir que el seu poble, que es trobava en la situació que s’ha apuntat, necessitava anar establint complicitats per eludir el fantasma de la despoblació i recuperar el tremp que sempre havia tingut, que només aquesta manera d’anar fent les coses, amb la participació de gent del poble com els mateixos Beser i Carbó, podia canviar una dinàmica que venia de molt enrere i podia ser definitiva. Personalment, penso que al cap del temps se n’ha sortit prou bé pel que fa a aquesta qüestió diguem-ne local.

Finalment, alguna veu opinaire dels mitjans d’aquesta part del Sénia, han eixit corrents, només acabat el congrés socialista, a indicar que el nou mandatari no ha inclòs cap ilercavó significat als òrgans directius del partit. Que s’ha oblidat dels de casa. Deixant de banda que, en aquestes coses, la casualitat no existeix, és molt il·lustratiu que s’insistisca en els afers interns del partit i en la lògica clientelar d’entendre les relacions polítiques. Ja sé que tot i tothom es mou a partir d’aquesta lògica universal, que és universal perquè no en coneixem cap més. I que els partits funcionen d’aquesta manera. Però voleu fer el favor de fixar-vos en el que fan els polítics per la seua societat en lloc de fixar-vos únicament en el repartiment del poder?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s