Primera trobada d’entitats culturals al Maestrat

imgp9586

La gent de l’associació cultural Font de l’Albi de Xert ho té tot a punt per a la Primera trobada d’entitats culturals del Maestrat i a primera hora del matí de dissabte 10 de setembre el Centre d’Estudis del Maestrat (CEM) i Maestrat Viu, les dues entitats convocants, tenen la logística preparada per acollir les 25 entitats inscrites de les 35 convocades a participar en aquesta primera trobada específica d’associacions del Maestrat que treballen per la cultura pròpia dels pobles de la comarca.

Comencen a acudir els primers participants. Acreditacions, encaixades i petons. Hi ha una bossa per a cada associació amb clàssics de la cultura material i la història de la comarca: actes de Jornades d’Estudi del CEM, el llibre del congrés de pedra seca llegat de Miguel Garcia Lisón, i Les guerres carlistes al nord valencià d’Aureli Puig Escoí, d’Onada; uns bloquets amb el cartell de la trobada a la portada i el del 825è aniversari de la carta de donació de la Barcella que impulsa l’associació xertolina. Fem un mos abans de començar, amb pa dels forns de Xert, oli Cuquello de la Jana i formatge de Catí.

Les tecnologies de la informació i la comunicació encara no són una cosa fixa, que forme part del paisatge humà. Apareixen en forma de projector i pantalla per a la conferència de “L’organització territorial valenciana. El cas del Maestrat” que enceta la jornada de la mà de Joan Carles Membrado Tena, professor del departament de Geografia de la UV. La seua intervenció serveix per fixar el marc mental dels participants. Continua llegint

Columbrets

Com fa vent i hi ha un cel del tot ras, em decidisc a comprovar si des de dalt de la Mola de Xert poden ataüllar-se els Columbrets. Per fer-ho possible, compto amb un teleobjectiu SIGMA 70-300mm F4-5.6 DG, acabat de recuperar d’una avaria. Sóc un simple aficionat, així que no espereu més comentaris al respecte. El petit arxipèlag està format per quatre illes i altres tants illots d’origen volcànic. És a 30 milles (48,2 km) del cap d’Orpesa i forma part del terme municipal de Castelló de la Plana, tot i que el fet que siga considerat parc natural i el seu entorn reserva marina en determina la circumstància actual. Des de la Mola de Xert, calculo que hi ha una distància de 80 km fins a l’arxipèlag, en direcció sud sud-est,  i uns 27 fins a la mar a Vinaròs, en direcció est sud-est. Per obtenir una perspectiva òptima cal pujar fins a la pedrera abandonada. Continua llegint

Referents culturals

Aquest passat mes de gener, a iniciativa de l’associació cultural xertolina Font de l’Albi, vaig participar en la presentació de la novel·la La vall del miracle d’Armando Vericat a Xert. A l’acte, parlant de l’autor, vaig desgranar algunes de les idees que m’han suggerit l’èxit de la seua novel·la al premi Ribera d’Ebre de narrativa i la difusió que aquest fet li ha proporcionat, sense perdre de vista que la història que conta s’ambienta en la Font de la Salut del segle XVI. Ara m’agradaria deixar-les per escrit.

Ja tothom s’hauria d’haver fet el compte que vivim temps de canvis substancials. La crisi econòmica ha avivat aquesta sensació. És un temps de perills i d’oportunitats, no tan sols pel que fa a l’economia, sinó també a la posició que ocupa la societat dels nostres pobles respecte del marc sociopolític en què es troba actualment. El vessant cultural, que és el que aquí interessa, té també un paper determinat en aquest panorama. Continua llegint

Toponímia de Xert

Durant les vacances de Nadal, assistim a la presentació del llibre La toponímia urbana de Xert. El poble vell (segles XIX-XX), del professor Josep Meseguer-Carbó, fill del mateix poble. El llibre ha estat editat per la Cooperativa Agrícola Sant Marc de Xert, cosa que no deixa de ser curiosa atès que que es tracta d’una entitat de caràcter netament econòmic que no té entre els seus objectius prioritaris l’estudi de la cultura immaterial. El llibre ha estat distribuït entre els associats com a obsequi nadalenc. L’àmbit de difusió és, doncs, estrictament local. Així és que no n’ha parlat cap mitjà de comunicació de la Ilercavònia, que jo sàpiga. Continua llegint