Compartida

Fotografia: Els governs de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià acorden la Declaració de Palma

Imatge: Generalitat de Catalunya

 

Aquesta setmana gairebé darrera de febrer de 2017 s’han esdevingut alguns fets que mirats en conjunt poden donar lloc a una valoració de la situació que la cultura i la llengua comunes tenen al País Valencià a dia d’avui i també de la situació política en què ens trobem.

Dilluns 20, el conseller Marzà va participar a Mallorca en la signatura de la Declaració de Palma, juntament amb els seus homòlegs de Balears i Catalunya. Aquesta notícia per si sola ja és prou motiu per parar màquines i atendre al que han dit. Més enllà de les portades que la notícia ha ocupat o no, la sola lectura de la declaració, que és més que res això mateix: una declaració d’intencions, ja proporciona una diagnosi bastant aproximada del moment que viuen les relacions entre els diferents països de parla catalana i sobirania espanyola. A la declaració mateixa, de la parla catalana se’n diu “llengua compartida”, un altre eufemisme més que en aquesta ocasió, si més no, apunta a la unitat, i que tampoc no serveix per evitar la crítica adversa dels de sempre. Continua llegint

Situació sociolingüística

Cobertura de Canal 56

Cobertura de Canal 56. Font: Canal 56

Cadascú té els seus defectes. Un dels meus és que no puc evitar de fer l’anàlisi sociolingüística de qualsevol intervenció comunicativa en què participo, tant si és com a protagonista com si només ocupo un lloc d’espectador. És un defecte de fàbrica, podríem dir, derivat de la meua formació com a lingüista i puntualment alimentat per la meua dedicació professional a l’ensenyament. Rarament en parlo portes enfora si no és que ve a la conversa de fer-ho, però això no trau que m’hi fixe de manera continuada i involuntària. Després de tot, en la nostra comunicació diària no parem de negociar amb les persones amb qui interactuem en relació a la manera que tenim d’entendre’ns, és a dir, en relació al vehicle compartit que fem servir per entendre’ns, això és el llenguatge expressiu, que inclou, sobretot, la llengua.
Aquest estiu que ara s’acaba, he tingut ocasió d’observar i reflexionar sobre l’evolució dels usos lingüístics al Baix Maesetrat, assumpte sobre el qual ja vaig escriure fa temps (“El Baix Maestrat: situació sociolingüística”. Llengua Nacional, juny 1997). Ara no faré un actualització del que ja vaig dir per la simple finalitat de veure com han canviat aquestes coses en dèsset anys, si bé fer-ho podria tindre l’interès de constatar una evolució que, si fa no fa, coincideix amb el temps que el PP ha estat al govern de  l’autonomia valenciana. Potser m’hi dedique properament.

El que volia constatar ara és com ens podem trobar, al Baix Maestrat, que qualsevol instància pública començant per l’administració estatal i acabant per la municipal, incloent-hi empreses concessionàries i altres del mateix caire que viuen de prestar serveis públics; ni privada, ja siguen empreses de qualsevol ram, societats anònimes, cooperatives, cadenes de distribució, empreses familiars, bars ni el més mínim negoci, no fa servir altra llengua en la seua comunicació ordinària que no siga el castellà. Continua llegint

Ràdio Silenci

1390403255438

Com que començàvem a avorrir-nos després del tancament de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), el ministeri d’indústria espanyol ha iniciat el procediment per multar Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a compte de les emissions il·legals (si els convingués als multadors només serien irregulars) de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. Sembla que com la paperassa no està en regla, això es prou perquè l’administració corresponent engegue la piconadora sense ni tan sols avisar. No hi fa res que el procés de concessió de les teles privades hagués de ser anul·lat judicialment perquè era un fiasco d’amiguisme i incompetència. En aquest cas el pes de les accions administratives va ser… a favor.

Desconec els oients que devien tenir aquestes emissores ara fetes callar en terres valencianes perquè de dades d’aquest tipus, al País Valencià, no se’n publiquen. I segurament si s’hagués fet, hauria mostrat la poca per no dir nul·la incidència que hi tenien. Continua llegint

Espai comunicatiu

Dissabte 2 de novembre veig que dins del cicle Cita a Morella i amb motiu del trentè aniversari de Comunicacions dels Ports, hi parla el periodista valencià Manuel S. Jardí, a qui conec de les seues col·laboracions a El Temps i en mitjans digitals valencians. El conec sobretot per la crítica de vegades àcida del stablishment valencià. La conferència que hi ha de fer duu per títol “Per què necessitem un espai mediàtic valencià”. El tema em crida l’atenció i em decidisc a assistir-hi.

A la sala del Justícia de Morella, on té lloc l’acte, hi ha uns rollers que donen el to de l’efemèride de Comunicacions dels Ports, mitja entrada de públic i puntualitat. Hi trobo els amics morellans d’El Pont, el sociolingüista Ernest Querol i l’acadèmic Lluís Meseguer, que s’alegren de la meua presència extramorellana.

L’acte té la correcció de les conferències centrades en els continguts que s’han vingut a exposar i a escoltar. L’organització, que compta amb la participació de l’alcalde Ramsés Ripollés, posa d’entrada l’èmfasi en la necessitat dels mitjans de comunicació públics que són Comunicacions dels Ports, tant en el vessant de servei a la societat comarcal com en el de pluralitat i vitalitat culturals que suposen. Uns plantejaments que em semblen exposats amb seriositat i rigor, en el coneixement del que costa el manteniment dels mitjans de comunicació a canvi de la cobertura que en aquest sentit té qualsevol col·lectiu que es regeix de manera democràtica.

El conferenciant, més que centrar-se específicament en la temàtica delimitada pel títol de la conferència, fa un recorregut per l’actualitat i la història del panorama comunicatiu que coneixem, passant per la història de la televisió i dels grups de comunicació, els diaris de la capital i la sort de la televisió pública valenciana.

Continua llegint

Reciprocitat?

Aquesta setmana ha aparegut la notícia que les Generalitats havien arribat a un acord per escrit per a la represa de les emissions de TV3 al País Valencià i de Canal 9 al Principat. La notícia la va donar el portaveu de la Generalitat de dalt i de seguida s’han començat a produir declaracions de la Generalitat de baix i de l’opinió pública, amb enqu</spanesta de diari inclosa. L’acord arriba després que al febrer el Tribunal Suprem espanyol donés la raó a ACPV en relació al tancament dels seus repetidors per part de la Generalitat de baix, cosa que no podia fer perquè no en té l’atribució, que segons l’alt tribunal correspon a l’estat. Aquesta deslegitimació de l’acció administrativa de la Generalitat valenciana pareix que ha obert la porta a l’entesa.
Pel que ha transcendit, l’entesa és que els canals de totes dues televisions es veuran al territori veí després que el País Valencià dispose d’un tercer multiplex per portar-ho a terme. Correspon al ministeri d’Indústria espanyol d’atorgar aquesta plataforma radioelèctrica. Mentrestant, els dirigents valencians s’han apressat a remarcar que el respecte que inclou l’acord pels símbols d’identitat valencians significa que a partir d’ara TV3 ha de canviar de nomenclatura per referir-se al País Valencià i a la llengua que li és pròpia: n’ha de dir “Comunitat Valenciana” i “idioma valencià”, i a més reconèixer l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en matèria lingüística en el territori valencià. Altrament, diuen aquests dirigents, tornaran a desconnectar les emissions de TV3. En relació a això darrer, un es pregunta com es poden dir ximpleries tan grosses en tan poques paraules. Continua llegint

TV3 al País Valencià

Encara no dos anys més tard, el Tribunal Supremo espanyol ha invalidat les mesures d’intervenció de la Generalitat valenciana relatives a l’apagada dels repetidors de TV3 al País Valencià, argüint que l’administració que va ordenar-la, la Generalitat, no té competència en l’ordenació de l’espai radioelèctric. Aquesta sentència posa en evidència l’arbitrarietat i la mala intenció d’una mesura de caràcter estrictament polític que aquell president de la Generalitat amb problemes de sastreria va posar en pràctica amb la sola finalitat de fer callar la crítica d’un mitjà que informava dels catxulls en què s’anava sabent que s’havia posat: els catxulls de la corrupció que, justament el mateix dia en què va fer-se pública la sentència del Supremo, van donar lloc al processament de qui havia estat el vicepresident del govern que ell presidia. Aquestes cosetes, en el terreny de la política professional constitueixen clatellades de primer ordre. No se’n sap el resultat final, les conseqüències, però de moment el fet de ser notícia, concretament mala notícia, ja suposa prou adversitat. Un fracàs en tota regla. I això tenint en compte que aquests defensors aferrissats del patriotismo constitucional i d’ofrenar noves glòries a Espanya han actuat de manera subversiva contra l’ordre que diuen que glorifiquen. S’ha d’actuar molt subversivament perquè el garant d’una legalitat feta a mida de l’estat actual de coses, del tot favorable a les inèrcies històriques que donen sentit a l’existència d’un partit com el que el governa actualment, et desautoritze d’aquesta manera.

Així doncs, l’acció administrativa de la Generalitat valenciana en relació al tancament dels repetidors d’ACPV que feien arribar el senyal de TV3 al País Valencià va ser una il·legalitat, un atropellament dels drets de la ciutadania a la informació i a la lliure expressió. Total, que la Generalitat haurà de tornar els 300.000 € de la multa. Continua llegint

Espai comunicatiu

Fa uns mesos, vaig anar a Televisió d’Ulldecona a per una entrevista relacionada amb el llibre La Font de la Salut, del qual sóc autor. Lídia Labèrnia va conduir una entrevista que em va permetre explicar amb concisió i tranquil·litat per a les càmeres de la televisió local. Els estudis de TVU apleguen també els de Ràdio Ulldecona, la veterana ràdio del Montsià, que devia ser la primera ràdio que vaig sentir de menut, mentre ma mare treballava a casa amb el transistor engegat. Tot plegat és en un pis del cèntric carrer Major d’aquest poble del Montsià. Dies abans, s’havien posat en contacte telefònic amb mi per fer-me una entrevista radiofònica en directe. El mitjà radiofònic és molt immediat i les coses sempre són més agafades amb pinces, començant per la disponibilitat de temps. L’interès dels mitjans ulldeconencs era conseqüència directa de la presentació del llibre a la llibreria Obreda de Vinaròs, que Emili Fonollosa, col·laborador en els mitjans d’Ulldecona, va difondre a partir d’un enregistrament d’una part de l’acte de Vinaròs.

M’hi han fet pensar les notícies que fa temps que circulen sobre les minves que empresarialment han experimentat els mitjans de comunicació de les nostres comarques. Continua llegint

Desconnexió

És diumenge a migdia i això no obstant es presenta a casa a Xert una enquestadora de l’EGM. Superades les comprovacions inicials per evitar xarlatans que intenten vendre qualsevol futilesa, em decidisc a atendre-la, no sense abans negociar breument la llengua que faré servir. Ella és castellanoparlant i diu que no té problema. Després, durant l’entrevista salta esporàdicament a un valencià esforçat. Es veu que necessita fer una entrevista cada tantes cases perquè la mostra li siga significativa. Li explico que potser no sóc exactament un informant rellevant, perquè no visc continuadament aquí, sinó que és la meua segona residència, però diu que no, que els habitants d’aquesta categoria també hi entren. Doncs molt bé.

EGM són les inicials d’Estudio General de Medios, que porta a terme l’AIMC, Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación, una entitat privada formada per companyies de mitjans de comunicació i publicitat espanyoles, que té com a finalitat estudiar el mercat dels mitjans de comunicació a fi de detectar-ne les tendències i orientar la seua política empresarial en conseqüències, tant pel que fa a l’oferta dels mitjans en premsa, ràdio i televisió com pel que fa a la publicitat. Continua llegint

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

El tunel fosc

TV3 ha emès un “30 minuts” dedicat a l’apagada del canal al País Valencià per les multes que l’administració autonòmica va imposar a ACPV a començaments d’any. Més enllà de la temàtica immediata que tracta el reportatge sobre el debat originat per aquesta mesura de força del govern valencià, una mesura que no està exempta d’interpretacions en clau electoralista, el reportatge posa en evidència la mala gestió que els responsables polítics de l’àrea lingüística catalanoparlant han portat a terme d’aquesta qüestió pràcticament des del començament. Després de 28 anys d’autonomia valenciana, la interlocució entre les administracions autonòmiques a banda i banda del Sénia, segons es demostra en el reportatge, ha estat un desastre. I d’aquest desastre en són responsables els governs que han passat per les institucions autonòmiques respectives. Ja al 2007 va començar a fer figa el model comunicacional que el pacte Zaplana – Pujol havia instaurat a finals dels 90. Si de cas, aquest pacte mai no escrit i amb prou penes explicat va ser l’etapa en què els responsables que diem van assolir un més alt grau de l’exercici de la seua responsabilitat. Continua llegint