Compartida

Fotografia: Els governs de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià acorden la Declaració de Palma

Imatge: Generalitat de Catalunya

 

Aquesta setmana gairebé darrera de febrer de 2017 s’han esdevingut alguns fets que mirats en conjunt poden donar lloc a una valoració de la situació que la cultura i la llengua comunes tenen al País Valencià a dia d’avui i també de la situació política en què ens trobem.

Dilluns 20, el conseller Marzà va participar a Mallorca en la signatura de la Declaració de Palma, juntament amb els seus homòlegs de Balears i Catalunya. Aquesta notícia per si sola ja és prou motiu per parar màquines i atendre al que han dit. Més enllà de les portades que la notícia ha ocupat o no, la sola lectura de la declaració, que és més que res això mateix: una declaració d’intencions, ja proporciona una diagnosi bastant aproximada del moment que viuen les relacions entre els diferents països de parla catalana i sobirania espanyola. A la declaració mateixa, de la parla catalana se’n diu “llengua compartida”, un altre eufemisme més que en aquesta ocasió, si més no, apunta a la unitat, i que tampoc no serveix per evitar la crítica adversa dels de sempre. Continua llegint

Vull un #surtdecasa.cat per al Maestrat

Vull un surtdecasa.cat per al Maestrat. Com puc acudir, si no, a les millors convocatòries santantonianes de la comarca si no tinc una agenda cultural endreçada, un una única web, que prioritze els actes de valor cultural afegit davant dels que són més recurrents? És només un exemple de temporada… surtdecasa.cat és el portal cultural de les Terres de l’Ebre, la cara visible del qual és la periodista Neus Barberà, de Roquetes. El portal, que fa quatre anys que funciona, recull la majoria d’actes culturals que tenen lloc en aquestes comarques i publica notícies d’interès cultural vinculades, referents a activitats plàstiques, literàries, mediambientals, d’interès familiar, de gastronomia, etcètera. A més, hostatja blogs d’usuaris i publica articles d’opinió que generen també actualitat informativa.

En una entrevista recent a Antena Caro, la cofundadora Neus Barberà explica que l’activitat cultural de les Terres de l’Ebre (a prop de 190.00 habitants) resulta inabastable i, doncs, és impossible recollir-la tota. Però sí que és possible, mitjançant la xarxa que genera l’activitat informativa del portal, trencar el localisme consistent a conèixer molt bé l’activitat cultural que té lloc al poble i no saber res del que passa al poble del costat. L’invent és tan àgil que fins i tot té aplicació per a iPhone. Continua llegint

Ràdio Silenci

1390403255438

Com que començàvem a avorrir-nos després del tancament de la Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), el ministeri d’indústria espanyol ha iniciat el procediment per multar Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a compte de les emissions il·legals (si els convingués als multadors només serien irregulars) de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià. Sembla que com la paperassa no està en regla, això es prou perquè l’administració corresponent engegue la piconadora sense ni tan sols avisar. No hi fa res que el procés de concessió de les teles privades hagués de ser anul·lat judicialment perquè era un fiasco d’amiguisme i incompetència. En aquest cas el pes de les accions administratives va ser… a favor.

Desconec els oients que devien tenir aquestes emissores ara fetes callar en terres valencianes perquè de dades d’aquest tipus, al País Valencià, no se’n publiquen. I segurament si s’hagués fet, hauria mostrat la poca per no dir nul·la incidència que hi tenien. Continua llegint

Espai comunicatiu

Dissabte 2 de novembre veig que dins del cicle Cita a Morella i amb motiu del trentè aniversari de Comunicacions dels Ports, hi parla el periodista valencià Manuel S. Jardí, a qui conec de les seues col·laboracions a El Temps i en mitjans digitals valencians. El conec sobretot per la crítica de vegades àcida del stablishment valencià. La conferència que hi ha de fer duu per títol “Per què necessitem un espai mediàtic valencià”. El tema em crida l’atenció i em decidisc a assistir-hi.

A la sala del Justícia de Morella, on té lloc l’acte, hi ha uns rollers que donen el to de l’efemèride de Comunicacions dels Ports, mitja entrada de públic i puntualitat. Hi trobo els amics morellans d’El Pont, el sociolingüista Ernest Querol i l’acadèmic Lluís Meseguer, que s’alegren de la meua presència extramorellana.

L’acte té la correcció de les conferències centrades en els continguts que s’han vingut a exposar i a escoltar. L’organització, que compta amb la participació de l’alcalde Ramsés Ripollés, posa d’entrada l’èmfasi en la necessitat dels mitjans de comunicació públics que són Comunicacions dels Ports, tant en el vessant de servei a la societat comarcal com en el de pluralitat i vitalitat culturals que suposen. Uns plantejaments que em semblen exposats amb seriositat i rigor, en el coneixement del que costa el manteniment dels mitjans de comunicació a canvi de la cobertura que en aquest sentit té qualsevol col·lectiu que es regeix de manera democràtica.

El conferenciant, més que centrar-se específicament en la temàtica delimitada pel títol de la conferència, fa un recorregut per l’actualitat i la història del panorama comunicatiu que coneixem, passant per la història de la televisió i dels grups de comunicació, els diaris de la capital i la sort de la televisió pública valenciana.

Continua llegint

Espai comunicatiu

Fa uns mesos, vaig anar a Televisió d’Ulldecona a per una entrevista relacionada amb el llibre La Font de la Salut, del qual sóc autor. Lídia Labèrnia va conduir una entrevista que em va permetre explicar amb concisió i tranquil·litat per a les càmeres de la televisió local. Els estudis de TVU apleguen també els de Ràdio Ulldecona, la veterana ràdio del Montsià, que devia ser la primera ràdio que vaig sentir de menut, mentre ma mare treballava a casa amb el transistor engegat. Tot plegat és en un pis del cèntric carrer Major d’aquest poble del Montsià. Dies abans, s’havien posat en contacte telefònic amb mi per fer-me una entrevista radiofònica en directe. El mitjà radiofònic és molt immediat i les coses sempre són més agafades amb pinces, començant per la disponibilitat de temps. L’interès dels mitjans ulldeconencs era conseqüència directa de la presentació del llibre a la llibreria Obreda de Vinaròs, que Emili Fonollosa, col·laborador en els mitjans d’Ulldecona, va difondre a partir d’un enregistrament d’una part de l’acte de Vinaròs.

M’hi han fet pensar les notícies que fa temps que circulen sobre les minves que empresarialment han experimentat els mitjans de comunicació de les nostres comarques. Continua llegint

Desconnexió

És diumenge a migdia i això no obstant es presenta a casa a Xert una enquestadora de l’EGM. Superades les comprovacions inicials per evitar xarlatans que intenten vendre qualsevol futilesa, em decidisc a atendre-la, no sense abans negociar breument la llengua que faré servir. Ella és castellanoparlant i diu que no té problema. Després, durant l’entrevista salta esporàdicament a un valencià esforçat. Es veu que necessita fer una entrevista cada tantes cases perquè la mostra li siga significativa. Li explico que potser no sóc exactament un informant rellevant, perquè no visc continuadament aquí, sinó que és la meua segona residència, però diu que no, que els habitants d’aquesta categoria també hi entren. Doncs molt bé.

EGM són les inicials d’Estudio General de Medios, que porta a terme l’AIMC, Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación, una entitat privada formada per companyies de mitjans de comunicació i publicitat espanyoles, que té com a finalitat estudiar el mercat dels mitjans de comunicació a fi de detectar-ne les tendències i orientar la seua política empresarial en conseqüències, tant pel que fa a l’oferta dels mitjans en premsa, ràdio i televisió com pel que fa a la publicitat. Continua llegint

Mediterràdio

Escolto a ICat fm el canal Mediterràdio mentrestant treballo a l’ordinador. La ràdio m’arriba per Internet i el meu ordinador és com una màquina de fer moltes coses alhora. ICat fm és un nou concepte de ràdio: música i anuncis culturals de curta durada, les anomenades píndoles culturals. Amb la selecció musical s’hi pot estar més o menys de cara o de cul, com amb qualsevol ràdio fórmula. Els anuncis culturals pretenen ser cosmopolites i arriben de tot arreu dels grans centres culturals de casa nostra i dels països del nostre entorn, si bé hi predominen els de Barcelona. El que té de diferent aquesta ràdio és que pot sentir-se tant a la ràdio convencional com a Internet. Aquest altre suport, a més del so, incorpora totes les funcionalitats de la web 2.0 i és així que cavalca entre la promoció cultural i l’avantguarda tecnològica des d’una ràdio pública. No sé si una iniciativa privada pot tindre les mateixes possibilitats. El cas és que a Internet, a més del canal convencional que se sent a la ràdio, també s’hi poden oir cinc canals temàtics més. Continua llegint