Compartida

Fotografia: Els governs de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià acorden la Declaració de Palma

Imatge: Generalitat de Catalunya

 

Aquesta setmana gairebé darrera de febrer de 2017 s’han esdevingut alguns fets que mirats en conjunt poden donar lloc a una valoració de la situació que la cultura i la llengua comunes tenen al País Valencià a dia d’avui i també de la situació política en què ens trobem.

Dilluns 20, el conseller Marzà va participar a Mallorca en la signatura de la Declaració de Palma, juntament amb els seus homòlegs de Balears i Catalunya. Aquesta notícia per si sola ja és prou motiu per parar màquines i atendre al que han dit. Més enllà de les portades que la notícia ha ocupat o no, la sola lectura de la declaració, que és més que res això mateix: una declaració d’intencions, ja proporciona una diagnosi bastant aproximada del moment que viuen les relacions entre els diferents països de parla catalana i sobirania espanyola. A la declaració mateixa, de la parla catalana se’n diu “llengua compartida”, un altre eufemisme més que en aquesta ocasió, si més no, apunta a la unitat, i que tampoc no serveix per evitar la crítica adversa dels de sempre. Continua llegint

Anuncis

Ramon Llull

Arbre de ciència. 1505

Ramon Llull va nàixer a Palma l’any 1232, sis anys abans que Jaumé I entrés a València i incorporés la taifa a la cristiandat i a la seua corona catalanoaragonesa. Als trenta anys, el cortesà Ramon Llull, casat i amb fills després d’haver practicat els costums de l’amor cortès i les seues derivacions literàries, va experimentar una revelació religiosa i va decidir dedicar la resta de la seua vida a escampar la paraula de Déu, motiu pel qual va convertir-se en escriptor polígraf, amb 240 obres conservades, filòsof, missioner, apologeta, polemista, poeta no que ja n’era d’abans de la revelació… Una personalitat única als inicis de la Baixa Edat Mitjana europea. A fi de guanyar-se el favor dels poderosos, va escriure en català, occità i llatí. També va escriure en àrab, llengua que va aprendre amb el propòsit no gens modest de convertir els infidels musulmans al cristianisme per via de raonament. Del que pensava n’estava molt convençut. Mallorca havia estat conquerida pel mateix Jaume I el 1229. De resultes d’aquella necessitat de difondre la seua proposta filosòfica i els seus coneixements, Ramon Llull va escriure en català sobre matèries que en aquella època, a Europa, eren patrimoni privatiu del llatí, llengua que es mantenia en el si de l’Església. Ramon Llull era un llec que es dedicava a promoure la seua personalíssima manera d’entendre el cristianisme. En la seua carrera hagiogràfica va assolir la categoria de beat. No ha estat mai santificat perquè, de fet, el seu pensament és tan potent que s’escapa de l’ortodòxia catòlica, per dir-ho de manera que s’entenga.

Als efectes que ens interessen ara, Ramon Llull va ser el codificador del català culte en una època en què les llengües romàniques, evolucionades del llatí vulgar de finals de l’Antiguitat i començaments de l’Edat Mitjana, no passaven de les primeres provatures literàries populars i para de comptar. Continua llegint