Via catalana

L’any passat per aquestes dates, comentàvem els prolegòmens de la manifestació que va tenir lloc a Barcelona l’11 de setembre, que va reunir més d’un milió i mig de persones. Sobre la qüestió de quantitats, sempre hi ha divergències, produïdes a causa del partidisme de qui compta. En qualsevol cas, quedem-nos amb la idea que, a hores d’ara, no hi ha a Europa cap altre moviment polític capaç d’aplegar tanta gent. No cal dir que aquella manifestació va tenir efectes polítics dins els quals encara vivim i i que encara han de descabdellar-se més.

Per a l’edició d’enguany, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enginyat la cadena humana que ha de travessar l’espanyola Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) seguint la Via Augusta -hi ha coses que són estructurals i sobreviuen al pas del temps- i enllaçar a banda i banda amb les cadenes nord-catalana i valenciana, que li donaran la mà en senyal de solidaritat, germanor i continuïtat nacional. En aquests dies previs, com l’any passat, les declaracions de tots els interlocutors polítics se succeeixen en la necessitat de posicionar-se respecte del fenomen emergent de l’independentisme català. En aquest pas frenètic per la palestra mediàtica, hi ha declaracions per a tots els gustos i, en general, es produeix la circumstància virtuosa que tot interlocutor que obri la boca es posa en evidència. La cosa no deixa indiferent. Demana posicionaments clars i és un encís veure com es retrata el personal. No hi entrarem més que en aquells aspectes que demanen la nostra atenció des del punt de vista que ens ocupa aquí: la Ilercavònia. Continua llegint

Anuncis

Independència

Aquest proper dimarts 11 de setembre tindrà lloc a Barcelona el proper episodi de la història dels catalans amb empremta en la memòria. Tot indica que la manifestació convocada per l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” està superant les expectatives i serà una manifestació massiva com altres que hi ha hagut en moments clau de la història recent, amb una inflexió o altra en la vida sociopolítica del país.

El lema i la intenció de la manifestació són prou diàfans per estalviar-no les palles mentals sobre el posicionament dels partits polítics al respecte. En tot cas, se’n pot comentar la diversitat de discursos, entre els qui hi estan radicalment a favor (els independentistes), els qui hi estan radicalment en contra (els espanyolistes) i els qui van xerrant amb la finalitat de traure’n tallada, els quals naveguen bàsicament per les aigües de l’unionisme poc o molt vestit de catalanisme. Alguns diuen que no hi aniran com si es pensessen que els hi esperaven. Quines coses.

Però bé: si s’obvien aquestes collonades, pareix evident que la cosa serà significativa: que els observadors internacionals estan a l’aguait, que les tendències indicades per les enquestes estan a punt de cristal·litzar en un moviment polític de posicionament majoritari de la societat catalana a favor d’iniciar la secessió d’Espanya per la via pacífica i democràtica, en atenció a la legalitat internacional, etcètera. Continua llegint