Panorama literari al Maestrat

Sant Pau d’Albocàsser

 

Un amic de Vinaròs em pregunta com veig el panorama literari del Maestrat i li dic que així de bones a primeres m’és impossible contestar-li, perquè no el segueixo tan de prop com per tenir-ne una visió de conjunt que em permeta contestar a la primera de canvi. Això no obstant, li dic que el proper apunt a Ilercavònia hi estarà dedicat, de manera que intentaré donar el meu punt de vista sobre la qüestió.

En primer lloc, recorreré a la meua teoria de la dualitat cultural. Segons aquesta teoria, de la qual ja he parlat anteriorment aquí mateix, hi ha una superestructura cultural que és on passen coses. És la superestructura dels mitjans de comunicació espanyols, que setmanalment escudellen aquells suplements culturals que marquen la pauta del mercat corresponent: llibres, cinema, música i etcètera. Aquests mitjans, que arriben puntualment al darrer quiosc que encara resisteix l’assolament de la vida cultural que està experimentant el nostre país a causa de la crisi, s’expressen molt majoritàriament en castellà. És veritat que hi ha suplements de mitjans en català, però estarem d’acord que ni de lluny poden considerar-se els majoritaris, a casa nostra. La cultura que s’expressa en la nostra llengua catalana té un accés molt limitat a aquests circuits dels mitjans de comunicació de masses. Això pot fer pensar, i de fet amb raó, que es tracta d’una cultura subsidiària, subalterna. La segona part de la teoria és que en aquest espai subaltern en què pareix que no passe mai res, que no transcendeix mai més enllà de l’àmbit local o comarcal a molt estirar, hi ha una dinàmica que ja voldrien per a si mateixes cultures amb un estat propi al darrere. En resum: la minorització de la nostra llengua catalana i de la cultura que s’hi expressa, pot fer pensar que, efectivament, el panorama de la literatura al Maestrat és si fa o no fa un desert. Aclarim, abans de continuar, que quan parlem d’assolament de la vida cultural causat per la crisi no estem parlant tant d’arranament de la creativitat com d’esquilmació del consum cultural. Citem-ne només un exemple: Anar al cinema s’ha convertit en un luxe prohibitiu. I al Maestrat només hi ha uns cinemes i potser d’aquí un temps haurem de dir altrament. I això que, seguint la primera part de la teoria, totes les pel·lícules són en castellà. Cosa que ens serveix de comprovació del que portem dit.

Doncs què podem esperar de l’activitat específicament literària? Continua llegint

Referents culturals

Aquest passat mes de gener, a iniciativa de l’associació cultural xertolina Font de l’Albi, vaig participar en la presentació de la novel·la La vall del miracle d’Armando Vericat a Xert. A l’acte, parlant de l’autor, vaig desgranar algunes de les idees que m’han suggerit l’èxit de la seua novel·la al premi Ribera d’Ebre de narrativa i la difusió que aquest fet li ha proporcionat, sense perdre de vista que la història que conta s’ambienta en la Font de la Salut del segle XVI. Ara m’agradaria deixar-les per escrit.

Ja tothom s’hauria d’haver fet el compte que vivim temps de canvis substancials. La crisi econòmica ha avivat aquesta sensació. És un temps de perills i d’oportunitats, no tan sols pel que fa a l’economia, sinó també a la posició que ocupa la societat dels nostres pobles respecte del marc sociopolític en què es troba actualment. El vessant cultural, que és el que aquí interessa, té també un paper determinat en aquest panorama. Continua llegint