Premis Maestrat Viu 2015

cartell premis 2015

Ja s’ha obert el termini de presentació de candidatures a la segona edició dels Premis Maestrat Viu, que convoca aquesta associació cultural. Maestrat Viu és una associació cultural que treballa per la promoció i la normalització de la llengua i la cultura de la comarca, específicament en l’educació. Va iniciar el seu recorregut el 2012 i des d’aleshores és el referent més septentrional d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua, entitat cívica d’àmbit valencià que té per objectiu la normalització lingüística en tots els àmbits d’ús de la llengua.

Els Premis Maestrat Viu tenen per objectiu prestigiar l’esforç de les persones i entitats que hagen destacat per divulgar o promoure la cultura valenciana i la llengua catalana en l’àmbit de la comarca del Maestrat. És a dir, que treballen en valencià per la promoció de la cultura valenciana. Amb aquesta finalitat, el passat 2014 van instituir-se quatre modalitats de premi destinades a reconèixer la trajectòria d’un col·lectiu i d’una persona al llarg del temps, i a reconèixer la realització de projectes, un de col·lectiu i un altre d’individual, en el termini de l’any en curs. Continua llegint

Rutes literàries

Monument a Carles Salvador. Benassal

Monument a Carles Salvador. Benassal. Foto: Endrets

Reprenent el fil d’escrits anteriors dedicats a tractar el panorama literari del Maestrat i arran d’una col·laboració en marxa amb la revista Beceroles, del Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les Comarques Centrals dels Països Catalans (CEL), que està preparant un monogràfic sobre les rutes literàries de la Ilercavònia, que és el seu àmbit territorial; he pensat a donar idea de les rutes literàries existents al Maestrat i als Ports i fer algunes consideracions sobre el lloc que ocupen en l’escala de valors de les polítiques culturals que operen al territori de referència: les comarques del Maestrat i els Ports.

Comencem dient que el concepte de ruta literària pot vincular-se al que ha desenvolupat l’associació Espais Escrits en relació al patrimoni literari, entès com la presència de referents literaris en un lloc o territori concret. Això engloba espais concrets relacionats amb obres i escriptors, incloent-hi cases-museu dedicades a un escriptor o escriptora concrets, i rutes literàries que referencien obres o escriptors sobre un itinerari que pot limitar-se a un recorregut urbà o bé a un territori més ampli, en funció de els característiques del referent literari escollit i del desenvolupament del projecte que s’hi dedique. També poden dedicar-se a temàtiques més àmplies, que sovint relacionen el patrimoni literari amb la resta del patrimoni cultural, històric o artístic que posseeix un lloc concret. Es tracta d’un recurs cultural que pot tindre aplicació en l’educació, el foment de la lectura i el turisme.

Entrant en matèria, l’únic “espai escrit” pertanyent a l’associació esmentada és l’aula-museu Carles Salvador de Benassal, pertanyent a la fundació del mateix nom. Continua llegint

Dir Vinaròs

Foto: Ajuntament de Vinaròs

Tot conduint sentim al programa matinal de Catalunya Ràdio d’aquest divendres 27 que parlen de Vinaròs. Concretament, es tracta d’una secció de caràcter gastronòmic dedicada a recórrer punts d’interès culinari de la geografia catalana, anomenada “Territori i taula”. En concret, l’edició que escoltem fa referència al Baix Maestrat, el Montsià i el llagostí de Vinaròs. El gastrònom Pep Palau i el periodista Joan Morales, director de la revista Descobrir, hi participen introduint el llagostí de Vinaròs com a producte gastronòmic amb identitat pròpia. El motiu són les festes de sant Joan i sant Pere de la capital del Baix Maestrat, que tenen lloc aquesta darrera setmana de juny. La secció inclou la participació dels oients, que per guanyar una estada turística han de contestar unes preguntes que serveixen per moure l’interès de l’audiència i alhora donar a conèixer una mica més en concret la geografia de què es parla. La locutora Mònica Terribas, conductora del programa, una de les estrelles del panorama mediàtic barceloninocèntric, adreça una pregunta a un oient de Terrassa que no té cap dificultat a identificar Peníscola com la localitat on hi ha el castell templer on va viure el papa Benet XIII d’Avinyó i es queda en blanc quan se li pregunta en quina localitat està ubicada la finca de l’Arion, que concentra més de 200 oliveres mil·lenàries. Una altra oient, de Sabadell, encerta a dir que és a Ulldecona. Evidentment, la fama del castell peniscolà compta amb molt de temps de promoció davant l’Arion, un referent molt recent del patrimoni natural de la Ilercavònia, que diuen que pertany al Territori del Sénia, així amb majúscules, si fa no fa el territori de la mancomunitat de la Taula del Sénia en què s’han catalogat i promogut les oliveres mil·lenàries d’ençà de fa no més de 15 anys. Continua llegint

A l’Ebre

Aquest dissabte 1 de març vaig a esmorzar a Riumar, al delta de l’Ebre, convocat per l’escriptor de la Cava Baltasar Casanova i en companyia dels també escriptors Ignasi Revés i Raimon Aguiló. La trobada arranca de la taula redona sobre llibres de cuina que va moderar el primer a les passades Jornades de les Lletres Ebrenques a la biblioteca comarcal Sebastià Joan Arbó d’Amposta l’estiu passat, en la qual vaig participar com a coautor de La cuina de Traiguera, juntament amb Ignasi Revés, autor de llibres d’interès gastronòmic com Esmorzars de Lleida i Esmorzars de l’Ebre. En ocasió de la taula redona estiuenca, vam convenir d’anar un dia a tastar l’anguila del delta i les voltes del calendari ens hi porten justament avui. L’esmorzar té lloc al restaurant Paca, on mengem aquella anguila en suc fantàstica.

Després, el nostre amfitrió ens convida a fer una passejada a la desembocadura mateix del riu. Ens hi atansem en cotxe i caminem una estona curta fins a la torratxa en forma de zigurat quadrat que hi ha molt a prop de la desembocadura, des d’on es domina tot el paisatge pla i vast del delta i de terra endins. Fa un dia rúfol, d’un cel ennuvolat, de previsió indefinida. Pel riu traspassen embarcacions que fan la volta entre l’embarcador i la desembocadura mateixa. Hi ha algun pescador escadusser vora l’aigua, visitants que van a passar el matí o carregats amb càmeres fotogràfiques, interessats a captar la fauna que es mou per aquesta part extrema del parc natural. Lluny, a la part del Golatxo Gran, es veuen aus pasturant pels aiguamolls, punts blancs que refulgeixen en la llesca dels reflexos argentats de l’aigua.

Baltasar té interès a portar-nos justament ací, des d’on es divisen les maresmes del delta i els prims braços d’arena que les separen de la mar oberta. El dia anterior, el govern espanyol ha ressuscitat l’esperit del Plan Hidrológico Nacional (PHN) per programar la minva del cabal d’aigua que baixa pel riu amb la mateixa finalitat que ho va intentar fa temps: derivar-la a altres conques. Continua llegint

Castellón y el petróleo

http://www.ppcastellon.es/getfile.php?fr=reportajes/236/imagenes/martinez.jpgAquest és el títol de l’article que signa Francisco Martínez, vicepresident primer de la Diputació de Castelló i coordinador de l’àrea d’infraestructures i cooperació, al Mediterráneo del passat 23 de novembre. Un escrit que fixa la posició oficial del seu partit i de l’administració provincial en relació a la sol·licitud presentada per l’empresa madrilenya Montero Energy Corporation, filial de la canadenca R2 Energy, amb contactes amb Halliburton, multinacional nord-americana de les prospeccions petrolieres i gasístiques, per explotar el subsòl de les comarques del Maestrat i els Ports de Morella, que la Generalitat ha d’autoritzar o denegar.

L’article té lloc després de la reunió que el president de la Diputació de Castelló va promoure el passat 31 d’octubre entre l’empresa petroliera i càrrecs municipals dels pobles afectats pel projecte. Segons explica la mateixa sala de premsa de l’administració provincial, la institució i els dirigents que la piloten estan a favor de la iniciativa de la petroliera, si bé vigilants a cada pas perquè no es produïsca cap perjudici mediambiental. Crida l’atenció el fet que el president de la institució provincial convoque una reunió al voltant d’un assumpte sobre el qual no té competència, tal com s’indica en la mateixa nota de premsa de la reunió. Igualment, si no hi té cap competència, tampoc no s’acaba d’entendre en què consisteix la vigilància mediambiental que pensa portar a terme ni quin mandat democràtic l’impulsa a fer-ho, però no hi ha dubte que entra dins de la manera de fer de la casa. Això és conegut i segurament ho té tothom assumit com a cosa normalíssima i lògica.

Així doncs, després de facilitar el contacte directe entre els responsables locals dels pobles afectats pel projecte i la petroliera canadenca, els dirigents provincials, mitjançant la firma del seu vicepresident, donen a saber el seu posicionament a l’opinió pública. Provincial, per descomptat. Té l’objectiu d’eixir al pas de la contestació que el projecte ha tingut des del primer moment en què es va donar a conèixer, una contestació a la qual s’han sumat ja els ajuntaments de Morella i la Jana, aquest darrer governat en minoria pel mateix partit que ocupa la Diputació.

Però anem al contingut de l’article. Continua llegint