A l’Ebre

Aquest dissabte 1 de març vaig a esmorzar a Riumar, al delta de l’Ebre, convocat per l’escriptor de la Cava Baltasar Casanova i en companyia dels també escriptors Ignasi Revés i Raimon Aguiló. La trobada arranca de la taula redona sobre llibres de cuina que va moderar el primer a les passades Jornades de les Lletres Ebrenques a la biblioteca comarcal Sebastià Joan Arbó d’Amposta l’estiu passat, en la qual vaig participar com a coautor de La cuina de Traiguera, juntament amb Ignasi Revés, autor de llibres d’interès gastronòmic com Esmorzars de Lleida i Esmorzars de l’Ebre. En ocasió de la taula redona estiuenca, vam convenir d’anar un dia a tastar l’anguila del delta i les voltes del calendari ens hi porten justament avui. L’esmorzar té lloc al restaurant Paca, on mengem aquella anguila en suc fantàstica.

Després, el nostre amfitrió ens convida a fer una passejada a la desembocadura mateix del riu. Ens hi atansem en cotxe i caminem una estona curta fins a la torratxa en forma de zigurat quadrat que hi ha molt a prop de la desembocadura, des d’on es domina tot el paisatge pla i vast del delta i de terra endins. Fa un dia rúfol, d’un cel ennuvolat, de previsió indefinida. Pel riu traspassen embarcacions que fan la volta entre l’embarcador i la desembocadura mateixa. Hi ha algun pescador escadusser vora l’aigua, visitants que van a passar el matí o carregats amb càmeres fotogràfiques, interessats a captar la fauna que es mou per aquesta part extrema del parc natural. Lluny, a la part del Golatxo Gran, es veuen aus pasturant pels aiguamolls, punts blancs que refulgeixen en la llesca dels reflexos argentats de l’aigua.

Baltasar té interès a portar-nos justament ací, des d’on es divisen les maresmes del delta i els prims braços d’arena que les separen de la mar oberta. El dia anterior, el govern espanyol ha ressuscitat l’esperit del Plan Hidrológico Nacional (PHN) per programar la minva del cabal d’aigua que baixa pel riu amb la mateixa finalitat que ho va intentar fa temps: derivar-la a altres conques. Continua llegint

Castellón y el petróleo

http://www.ppcastellon.es/getfile.php?fr=reportajes/236/imagenes/martinez.jpgAquest és el títol de l’article que signa Francisco Martínez, vicepresident primer de la Diputació de Castelló i coordinador de l’àrea d’infraestructures i cooperació, al Mediterráneo del passat 23 de novembre. Un escrit que fixa la posició oficial del seu partit i de l’administració provincial en relació a la sol·licitud presentada per l’empresa madrilenya Montero Energy Corporation, filial de la canadenca R2 Energy, amb contactes amb Halliburton, multinacional nord-americana de les prospeccions petrolieres i gasístiques, per explotar el subsòl de les comarques del Maestrat i els Ports de Morella, que la Generalitat ha d’autoritzar o denegar.

L’article té lloc després de la reunió que el president de la Diputació de Castelló va promoure el passat 31 d’octubre entre l’empresa petroliera i càrrecs municipals dels pobles afectats pel projecte. Segons explica la mateixa sala de premsa de l’administració provincial, la institució i els dirigents que la piloten estan a favor de la iniciativa de la petroliera, si bé vigilants a cada pas perquè no es produïsca cap perjudici mediambiental. Crida l’atenció el fet que el president de la institució provincial convoque una reunió al voltant d’un assumpte sobre el qual no té competència, tal com s’indica en la mateixa nota de premsa de la reunió. Igualment, si no hi té cap competència, tampoc no s’acaba d’entendre en què consisteix la vigilància mediambiental que pensa portar a terme ni quin mandat democràtic l’impulsa a fer-ho, però no hi ha dubte que entra dins de la manera de fer de la casa. Això és conegut i segurament ho té tothom assumit com a cosa normalíssima i lògica.

Així doncs, després de facilitar el contacte directe entre els responsables locals dels pobles afectats pel projecte i la petroliera canadenca, els dirigents provincials, mitjançant la firma del seu vicepresident, donen a saber el seu posicionament a l’opinió pública. Provincial, per descomptat. Té l’objectiu d’eixir al pas de la contestació que el projecte ha tingut des del primer moment en què es va donar a conèixer, una contestació a la qual s’han sumat ja els ajuntaments de Morella i la Jana, aquest darrer governat en minoria pel mateix partit que ocupa la Diputació.

Però anem al contingut de l’article. Continua llegint