Primera trobada d’entitats culturals al Maestrat

imgp9586

La gent de l’associació cultural Font de l’Albi de Xert ho té tot a punt per a la Primera trobada d’entitats culturals del Maestrat i a primera hora del matí de dissabte 10 de setembre el Centre d’Estudis del Maestrat (CEM) i Maestrat Viu, les dues entitats convocants, tenen la logística preparada per acollir les 25 entitats inscrites de les 35 convocades a participar en aquesta primera trobada específica d’associacions del Maestrat que treballen per la cultura pròpia dels pobles de la comarca.

Comencen a acudir els primers participants. Acreditacions, encaixades i petons. Hi ha una bossa per a cada associació amb clàssics de la cultura material i la història de la comarca: actes de Jornades d’Estudi del CEM, el llibre del congrés de pedra seca llegat de Miguel Garcia Lisón, i Les guerres carlistes al nord valencià d’Aureli Puig Escoí, d’Onada; uns bloquets amb el cartell de la trobada a la portada i el del 825è aniversari de la carta de donació de la Barcella que impulsa l’associació xertolina. Fem un mos abans de començar, amb pa dels forns de Xert, oli Cuquello de la Jana i formatge de Catí.

Les tecnologies de la informació i la comunicació encara no són una cosa fixa, que forme part del paisatge humà. Apareixen en forma de projector i pantalla per a la conferència de “L’organització territorial valenciana. El cas del Maestrat” que enceta la jornada de la mà de Joan Carles Membrado Tena, professor del departament de Geografia de la UV. La seua intervenció serveix per fixar el marc mental dels participants. El Maestrat històric, malgrat tot, va nàixer a principis del XIV i encara existeix a dia d’avui. I el país també. Encara hi ha país i encara hi ha partit. Doncs juguem-lo, semblen indicar les intervencions dels participants al final de l’exposició magistral de Membrado.

Segueix la taula rodona, conduïda per Josep Meseguer-Carbó, l’animador de la trobada. “Comarcalització i activitat cultural. Exemples i referents per al Maestrat” és un títol suggerent, novedós, que presenta als participants els exemples de com es gestiona la cosa cultural al Montsià, al Matarranya i a la Vall d’Albaida. Obrim-nos a l’entorn. Mirem a fora per fer-nos una idea de com projectar-nos. I a fora la diversitat de situacions és el que ressalta més. Diversos graus de desenvolupament, de fórmules de fer les coses. De fer les coses, que és del que es tracta aquí: posar fil a l’agulla, iniciar a teixir, a cohesionar, a construir. No partim de zero. Hi ha les entitats, les associacions locals i una experiència de solitud, una sensació de localisme i de fiar-ho gairebé tot al voluntarisme. Però les coses que s’han de fer per créixer poden emprendre’s millor si hi ha mecanismes per compartir el que fem.

Continuem amb els grups de treball. Tres grups i tres objectius: fer xarxa, coordinar agendes i proposar un model cultural per al Maestrat entre tradició i modernitat, és a dir, elaborar un projecte per transcendir el folklorisme, recuperar la cultura popular i construir la modernitat. Engrescador. Ens deixem anar imaginant com podem anar més enllà, com hem d’anar-hi. Proposta de conclusions, intercanvi de parers i hora de dinar. Un matí intens que s’ha fet curt. En sortir al carrer, un sol que bada les pedres fins al bar Meseguer Cdad.

Menú digne per un preu assequible. Conversa de sobretaula amb gent que porta molt de temps picant pedra, que gaudeix treballant per la cultura pròpia, que sap mantenir una conversa fructífera en què l’intercanvi de parers s’expressa amb respecte i sense la necessitat d’estar d’acord, sinó amb el principi que parlant s’aprèn. Al final lectura de la proposta de conclusions de la trobada. Sense aplaudiments. Mentrestant, ha arribat un periodista multitasca de la tele Castelló Comarques Nord. Falta de costum. La presència de mitjans de comunicació és una novetat inaudita. Sabem que com a molt els mitjans escrits copien i enganxen les notes de premsa que els dóna la gana, sense ni llegir-les. Faltes incloses. I una carxofa i una càmera són artefactes inesperats i imprevisibles.

Fem la visita guiada al Xert retrospectiu. Una regressió temporal en tota regla visualitzada en l’urbanisme i l’arquitectura xertolines. Des del boom immobiliari fins a l’església vella que corona el poble, passant costa amunt i retrocedint en el temps per la implantació de l’aigua corrent, els edificis noucentistes de la puixança de començaments del XX, el palau dels Pestagua i les traces de la República i la guerra incivil, l’ajuntament vell, amb el seu porxo de mercat i la seua presó; la plaça vella i la reconstrucció del poble vell a empentes i redolons, astracanades incloses. I finalment l’eclecticisme arquitectònic de l’església vella, que ha costat anys i panys restituir. Les vistes des de la capterrera del pati nou.

Tornem al multiusos per inaugurar el mural commemoratiu de la carta de donació de la Barcella, que han pintat a la façana. A continuació, Carles Belda posa la nota festiva amb les seues rumbes, malgrat l’acústica infernal del lloc. Acabem al carrer improvisant garrotins entre Xert i Sabadell. Hi ha algunes manifestacions popular que alcen el cor de la gent. Una és veure alçar una torre humana mentre sona la Muixeranga i una altra el cant improvisat. El cantant, bregat en incomptables batalles, s’acaba posant el públic a la butxaca.

Al final, més encaixades i petons, i ja em passaràs les fotos. Ho rematem amb una estona més de conversa per intercanviar impressions. Potser sí que avui hem alçat una muixeranga.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s