Entitats del Maestrat

CARTELL A3-01

Aquest divendres 29 ha tingut lloc a Xert la presentació del programa de la Primera trobada d’entitats del Maestrat, que organitzen el Centre d’Estudis del Maestrat (CEM) i Maestrat Viu (MV) i que s’esdevindrà el proper dissabte 10 de setembre al mateix poble de Xert. Es tracta d’una iniciativa orientada a repensar, coordinar i projectar l’activitat associativa comarcal en l’àmbit cultural. Els organitzadors hi han convocat directament més de 30 associacions culturals de la comarca.

Pel que fa al programa de la jornada, comptarà amb una conferència inaugural a càrrec de Joan Carles Membrado Tena, professor de Geografia de la Universitat de València, que tractarà sobre “L’organització territorial valenciana. El cas del Maestrat”, en la qual, amb tota seguretat, s’abordarà la situació de no comarcalització administrativa del territori valencià i com la divisió pseudooficial ha revertit en la desmembració del territori històric del Maestrat. Un fil a l’agull molt ben posat per orientar la resta de la jornada, tenint en compte que la conferència ha de servir per establir els paràmetres del que després s’hi ha de discutir.

La taula redona que segueix la conferència porta per títol “Comarcalització i activitat cultural. Exemples i referents per al Maestrat”. Hi participen representants d’administracions comarcals del Matarranya, el Montsià i la Vall d’Albaida (mancomunitat en aquest darrer cas), a més del representat de l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), una entitat semblant a MV que ja fa temps que desenvolupa la seua activitat en aquesta comarca catalanoparlant d’Aragó. De les intervencions dels ponents i del public pot sortir una primera aproximació a com van i com podrien anar les coses en el cas del Maestrat.

A continuació, tres grups de debat per separat tractaran i miraran d’arribar a algunes conclusions al voltant d’aquestes tres temàtiques: “Una xarxa d’entitats per al Maestrat. Objectius i mitjans”; “La coordinació de les agendes culturals al Maestrat”; i “Una proposta cultural per al Maestrat, entre la tradició i la modernitat”.

La mateixa estructura de la jornada ja dóna a entendre quins són els plantejaments i les expectatives que els organitzadors han dipositat en la jornada en relació a la temàtica a tractar, que és, grosso modo, la cultura que es fa al Maestrat per part de l’associacionisme cultural. Hi ha altres activitats culturals, per descomptat, però no són associatives, o no estan pensades des de l’associacionisme, sinó des d’altres instàncies, sobretot des de les administracions públiques. I, dins de les administracions públiques, específicament cal parlar dels Ajuntaments, que són, com és lògic, responsables de la política cultural de cada municipi. A nivell supramunicipal, la cosa passa directament a l’àmbit provincial, que no tan sols depassa l’àmbit de la comarca del Maestrat sinó que hi opera directament la invisibilització corresponent, ja que la comarca queda amalgamada amb la resta del territori. El territori aquell de les 135 identitats en una província única. Així doncs, de les identitats comarcals, zero.

Si pugem un nivell més, topetarem l’àmbit de la  comunitat autònoma, en què opera la Generalitat. Potser seria bo preguntar-se quina ha estat la política cultural de la Generalitat al llarg del temps, des de la mateixa institucionalització, al 1983. Dic a nivell del Maestrat, que és el que ara ens interessa. La Generalitat socialista va invertir en la creació de grans museus que no existien i que eren necessaris per situar el País Valencià en el panorama de la cultura moderna, quant a les arts. L’invent de la ciutat de les Arts i les Ciències correspon a aquest període i era més agosarat o, si voleu, ho podem deixar en futurista, que no el que va acabar construint-se. El PP va portar a terme aquestes grans construccions buides, una mica com si construís una nova Brasília al llit del Túria, mentre es fumava els museus que se suposava que havien de posar el País Valencià en la modernitat. També va netejar, fixar i donar una renovellada esplendor al patrimoni artístic de titularitat eclesiàstica. I això sí que va tenir un impacte directe al Maestrat. Contra el que es puga pensar, aquesta sí que va ser una política cultural de primer ordre, si més no pel que fa als objectius que perseguia. I sens dubte va assolir-los ja que es tractava de reforçar el catolicisme i la cultura religiosa del territori i ací estem. No es va escapar de la corrupció i la fundació La Llum de les Imatges va acabar també a la cort. Però més enllà d’això, quina altra política cultural ha fet la Generalitat al Maestrat? Vull dir en sentit de modernització i de desenvolupament d’un model cultural valencià. Si us vénen al cap, m’anirà bé saber-ho. Ara mateix, a mi, no.

El cas és que els Ajuntaments han canalitzat la seua política cultural sobretot mitjançant les festes. Les majors i les altres. Fa de mal parlar-ne però ha estat d’aquesta manera. Mentrestant, les iniciatives culturals s’han deixat a mans d’entitats associatives d’àmbit estrictament local. Segurament, el CEM és l’excepció que confirma aquesta regla. Existeix des dels primers 80 i sempre ha mantingut una línia de treball en l’àmbit del Maestrat històric. Tornem a les 135 identitats de la província única. Al cap del temps el resultat és la desconnexió entre àmbits locals que són a tocar. Cadascú treballant la seua identitat i sense compartint-la amb el veí, sense adonar-se que, en realitat és exactament la mateixa. I no és la de la província única per més invitació folklòrica al pregó de la Magdalena que s’hi vulga argumentar.

En molts pobles, sobretot als xicotets, hi ha la sensació que costa molt fer actes culturals. Que només val la pena fer-en a l’estiu, quan hi ha més quòrum. El resultat és que acaben n’acaben coincidint molts el mateix dia a la mateixa hora. No és gaire problema perquè com resa allò de les 135, en tenir el teu lloguet ja no et cal saber res més. I perquè no se senta ningú al·ludit posarem l’exemple de Vinaròs, que és el municipi que se suposa que ha d’exercir una capitalitat o altra.

Mentrestant la Generalitat va atenent les urgències i pensant una política cultural nova, no està malament que l’associacionisme del Maestrat vaja espavilant-se.

IMG_3202

Representants de MV i del CEM en la presentació de la Primera trobada d’entitats del Maestrat i de les Jornades d’Estudi del CEM, que tindran lloc a Xert a l’octubre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s