Casa l’Americà. Carrer de Sant Vicent. Sant Jordi del Maestrat
Mentrestant continua rodant el circ politicomediàtic espanyol, ja han passat unes altres eleccions i s’encara sense cap pressa la tasca de trobar una majoria parlamentària que assegure la continuïtat del constitucionalisme borbònic, ja tornem a ser en època dels itineraris de Terres de Cruïlla. Aquest dissabte 2 de juliol he tornat a Sant Jordi a seguir les explicacions del gran Joan Ferreres sobre la trama urbana de la vila dels Estellers, que sense eixir d’uns quants carrers i algunes poques cases donen compte de la configuració històrica d’una societat local i d’un patrimoni massa sovint ignorat i fins maltractat, que només per la voluntat d’alguns individus que només poden qualificar-se com amants de la terra acaba traient el cap per les escletxes del temps.
Enguany serà la quarta edició d’aquests itineraris creats i impulsats pels centres d’estudis locals i comarcals del Montsià, amb la participació d’associacions culturals i cíviques del Baix Maestrat. Cada itinerari és una ocasió immillorable per conèixer de primera mà el patrimoni històric i natural d’aquesta Ilercavònia, un territori caracteritzat per una invisibilitat sovint fomentada des de les mateixes instàncies locals, que es descobreix al visitant interessat amb la seua riquesa desconeguda i això no obstant de presència immediata, si bé fora dels circuits mediàtics, fins i tot dels del propi territori. La visibilització del patrimoni històric i natural, tret d’iniciatives clarament encarades al turisme, com ara el castell de Peníscola, o amb una finalitat de dinamització econòmica, com en el cas de les oliveres mil·lenaries, és tasca que costa déu i ajuda.
Cada un dels itineraris que proposa Terres de Cruïlla és una immersió en un patrimoni que els mateixos habitants desconeixem o bé no valorem en la mesura que caldria en relació al que representen, en realitat, per a la nostra societat comarcal. No tan sols això: la descoberta que suposa una visita a un poble proper, a un paratge concret, és una operació que obri els ulls del visitant a aquella realitat autocentrada que no ocupa ni cinc segons de l’atenció de l’opinió pública però que forma part del que som d’una manera que no ens parem ni a pensar. Més enllà de la característica de lleure d’una colla de gent més o menys interessada per aquesta manera de passar el temps, els itineraris de les Terres de Cruïlla haurien d’entrar en els projectes anuals dels centres educatius de les comarques en què tenen lloc, ja que ensenyen de primera mà els continguts i els valors que sustenten la nostra societat comarcal i la nostra identitat. I mostren com conèixer el nostre patrimoni històric i natural i les transformacions, moltes vegades destructives, que han experimentat, ens insereix, ens situa i ens proporciona una autoestima racional pel que som i el lloc que ocupem en el nostre entorn. És feina dels impulsors, de les entitats participants i dels centres educatius introduir els itineraris en la formació dels ciutadans de demà. És una inversió de futur bastant assequible que pot proporcionar uns rendiments a llarg termini d’allò més enriquidors. Potser s’hi haurien d’incloure les institucions comarcals, qui en tinga, i municipals, però ja es veu que en molts casos estan massa distretes a solucionar altres problemes més urgents o a proporcionar cobertura a les espatlles de qui les muny a benefici propi avui com de sempre.
Només voldria afegir-hi un apunt relatiu al fet ja indicat de la diversitat del tipus d’entitats implicades en els itineraris segons siguen d’una banda o altra del Sénia. No és la primera vegada que cal constatar la consistència organitzativa dels centres d’estudis del Montsià davant el paisatge que en aquest sentit ofereixen les entitats del Maestrat que participen en aquest mateix projecte. Tot i actuar de manera autònoma cadascun al seu nivell i en coordinació amb els altres i amb altres instàncies, com certament són les entitats del Baix Maestrat, els centres d’estudis del Montsià pertanyen i estan organitzats en la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i reben el suport de l’Institut Ramon Muntaner, fundació privada participada per la Generalitat de Catalunya. Ambdues instàncies tenen com a àmbit d’actuació tota l’àrea catalanoparlant.
Mentrestant, les entitats del Maestrat que participen en aquesta iniciativa dels itineraris de Terres de Cruïlla són centres o grups d’estudis: Grup Rossell 750 Aniversari, Centre d’Estudis del Maestrat; associacions culturals: Associació de Jordiencs Absents, Centre Cultural Traiguerí, Associació Cultural La Tella, de Sant Mateu; associacions excursionistes: Agrupació de Muntanya El Turmell, de Xert; o cíviques: Associació de Veïns Camí Vell, de Peníscola. El Grup de Catalogació Los Taulons està domiciliat al Castell tot i actuar a banda i banda del riu. Algunes d’aquestes entitats hi són des del primer dia, altres han deixat d’organitzar el seu itinerari, altres s’hi han sumat. Hi ha algunes absències molt significatives, que són un indicador més de la dinàmica dels centres d’estudis locals i comarcals al Baix Maestrat. En primer lloc, no hi ha una coordinació dels estudis locals d’àmbit més ampli impulsada i sostinguda des d’instàncies institucionals supramunicipals. En segon lloc, els centres d’estudis existents no estan integrats a la CCEPC. En tercer lloc, algunes associacions culturals fan de centre d’estudis a més d’altres activitats de tipus cultural. Les relacions d’aquestes associacions amb l’IRMU pot entendre’s que estan determinades per aquesta diversificació pel que fa a les activitats de cada associació.
El 10 de setembre tindrà lloc a Xert la primera trobada d’entitats culturals del Maestrat, impulsada per Maestrat Viu. És una molt bona ocasió per parlar-ne i establir algun tipus d’orientació al respecte.
Ilercavònia 