Il Gattopardo de Tortosa

Ja ha passat el referèndum de Tortosa sobre el monument en qüestió. El resultat és inapel·lable i de moment l’escultura es quedarà sobre el pilar de l’antic pont de la Cinta que hi ha al mig del riu i que abans de la guerra de 1936-1939 unia les dues ribes. Curiós que allà on originalment hi va haver un pont, ara i des de 1966 hi haja un monument que si té alguna característica artística és la verticalitat. És a dir, del tot contraposat a la construcció original, que era horitzontal i pràctica. El monument és del tot vertical, inútil des del punt de vista pràctic i absolutament perniciós per a la societat, començant per la local. Es podria viure perfectament sense l’andròmina en qüestió i ens estalviaríem la divisió social local al seu voltant. Local i més enllà. Els nostàlgics de la dictadura estan encantats amb la feina de l’Ajuntament de Tortosa, que té un equip de govern teòricament independentista. De fet, Tortosa forma part de l’Associació de Municipis per la Independència i podria haver paregut que aquesta orientació política tenia ben clares les coses en relació al tractament que s’ha de donar a la memòria històrica i a la memòria democràtica, que és un concepte amb un matís diferent, potser més aclaridor. Però els fets desmenteixen la ideologia i el discurs que se’n deriva quan surt de segons quins emissors.

No és cap símptoma a favor del que proposen. Tampoc no va ser cap símptoma favorable la votació que, en relació al mateix monument, hi va haver al Parlament de Catalunya el 3 de març de 2016. El grup parlamentari del govern va votar dividit: els diputats independents van votar de manera dividida a favor i en contra; ERC va abstenir-se i CDC va votar-hi en contra. La iniciativa de demanar a Tortosa que retirés el monument sense més romanços va aprovar-se per un sol vot de diferència: 43 a 42. A favor van votar les CUP, el PSC i Catalunya Sí que es Pot (CSP); en  contra, CDC i el PP; a més d’ERC també va abstenir-se Ciutadans, que van sumar una majoria de 46 abstencions. Unes coincidències d’interpretació enrevessada, si ens fixem en com representa que van les coses des del gener en la política catalana. Va ser la primera votació en què els integrants de Junts pel Sí, que dóna suport al govern de Puigdemont, van votar dividits.

A Tortosa, en canvi, la proposta de fer la consulta, desatenent la llei de la memòria històrica, la crida del Síndic de Greuges i la resolució del Parlament, va suscitar més unanimitat. Hi van donar suport els grups del govern municipal: CiU i ERC, i s’hi van afegir MT-E i el PSC. S’hi van oposar les CUP i el PP. Atenció al matís que encara hi funcione la coalició entre CDC i UDC, si més no tal com consta a la web de l’Ajuntament. MT-E és la marca local d’ICV, que va llançar la idea de la consulta quan l’alcalde Ferran Bel i CiU tenien el PP com a aliat al govern municipal i l’immobilisme sobre el cas era la seua posició. No s’acaba d’entendre en quina mona de pasqua devien estar pensant els grups d’ERC, PSC i MT-E quan van donar suport a la iniciativa de la consulta, sobretot els dos últims grups, si és que ens volem atenir al signe del vot dels seus homòlegs del Parlament. Si és que ens hi volem atenir, que potser no és el més lògic per mirar d’entendre per què la iniciativa va materialitzar-se.

Si no em falla la memòria, PSC i MT-E o bé els seus antecedents polítics, van precedir Ferran Bel en el govern municipal. La seua acció sobre el monument va consistir a inventariar-lo arran de la redacció d’un nou PGOU. Podrien haver-lo retirat. Potser fins i tot tenien l’obligació moral de fer-ho. Potser fins i tot tenien l’obligació de fer-ho en contra de l’opinió pública local, malgrat l’oposició i l’escàndol que una acció d’aquestes característiques hauria suscitat en aquell moment. A la millor ara Tortosa seria un exemple radicalment contrari del que és. Altres ciutats ho van fer en el seu moment, amb més o menys agilitat. Ho van fer al capdavall. Per exemple València ho va fer el 1979 amb l’estàtua eqüestre del dictador que hi havia a la plaça de l’Ajuntament. Barcelona ho va acabar fent amb l’estàtua feixista que hi havia a la plaça Joan Carles I, el Cinc d’Oros. De la mola que hi havia a l’avinguda Infanta Carlota, avui Josep Tarradellas, no en queda ni rastre. Però aquell Ajuntament de Tortosa no va fer res més que inventariar el monument, que al capdavall era una manera de donar-hi carta de naturalesa. No se sap quina exactament, perquè la polèmica sobre la protecció continua a dia d’avui. Mentrestant el paper de MT-E amb la idea de la consulta i encara més el d’ERC amb la seua trajectòria erràtica, resulta del tot decebedor. Que se suposa que són formacions polítiques que defensen la dignitat de la memòria democràtica republicana. No s’entén com s’han posat en aquests esbarzers.

En conjunt, doncs, ja es veu com Ferran Bel surfeja la situació. Capitalitza una idea que no era seua, eludeix la llei de la memòria històrica, complau la franja política del tortosinisme reaccionari que sempre ha votat pujolisme com a alternativa al franquisme i així pot presentar-se com a cap de llista de la candidatura de CDC per la província de Tarragona a les properes eleccions estatals. Perquè el catalanisme benpensant de les Terres de l’Ebre, avui tunejat d’independentisme, potser faria servir el terme demarcació en lloc de província, però resulta del tot evident que en la seua estructura mental hi subjau la mateixa arquitectura de l’estat liberal espanyol, que el franquisme va llegar tan ben greixada: el provincianisme. Al territori de l’eufemisme tot és susceptible de reinterpretació. Lampedusiana.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s