Comarques i comarques

26521316100_4f0656bb15_b

Aquesta setmana, la publicació per part de les Corts Valencianes del Mapa de Comarques de la Comunitat Valenciana ha causat un cert enrenou al nivell de la gent a qui aquests aspectes de la vida pública interessen poc o molt. Segons pot entendre’s del que diuen els mitjans, el mapa reprodueix la nomenclatura oficial dels noms de lloc de pobles i ciutats valencians, amb l’aval tècnic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. De fet, aquesta publicació suposa la culminació dels treballs de l’Acadèmia en relació a aquesta nomenclatura, una faenada d’anys que hauria de suposar un pas decsisiu en la normalització dels topònims majors del País Valencià. A més, el mapa reprodueix les comarques. Segons el president de les Corts, Enric Morera, es tracta d’un mapa divulgatiu que les Corts oferiran als centres educatius que visiten el palau de Benicarló. En la presentació del document, el president de les Corts i el de l’AVL (AVL) van comptar amb l’acompanyament de la consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador. Un acompanyament que cal entendre com un aval polític al contingut del mapa.

Com ja sabem, la divisió comarcal del País Valencià deriva de l’informe emès el 1987 de resultes del decret 170 de 28 d’octubre de 1985, en què la Generalitat demanava a la Conselleria d’Administració Pública per una eventual “creació de demarcacions funcionals amb incidència en el territori de la Comunitat Valenciana”. La creació de les comarques no s’ha portat mai a terme, a diferència de Catalunya i Aragó, on han adquirit rang institucional i administratiu. En comptes d’això, el govern del PP va crear les “demarcacions territorials homologades” quan va planificar la seua estratègia territorial, és a dir, d’ordenació del territori, que es va basar, sobretot, en l’articulació de les comunicacions del que se suposava que havia de passar en un futur que encara no ha arribat. L’informe de 1987 no va passar mai de ser un simple informe tècnic. Doncs aquest mapa de les comarques de la Comunitat Valenciana reprodueix, a una escala menor, en un mapa secundari, aquestes demarcacions territorials homologades. Per arredonir el fet, el mateix president de les Corts va dir, en l’acte de presentació del document, que «és el primer mapa que s’edita amb els topònims dels pobles i de les comarques adaptats a la normativa oficial valenciana. També, s’ha fet un pas endavant acadèmic molt important, a l’incloure la traducció al valencià d’aquells topònims que són en castellà i de zones castellanoparlants».

Potser les arques autonòmiques no estan tan malament com era d’esperar i poden permetre’s d’editar un cartell amb aquest mapa per difondre les comarques de la Comunitat Valenciana entre els escolars. Segurament, la visualització de la toponímia municipal i comarcal és una fita per a l’AVL, que porta anys treballant-hi. O potser porta anys sense poder acabar de culminar unes tasques que l’administració anterior tenia al dic sec. El que es constata es la recuperació per part de la Generalitat Valenciana de la idea de la comarcalització en els mateixos termes de l’informe de 1987 i de les demarcacions territorials homologades de 2011. I tot això sense que s’haja promulgat cap llei com a conseqüència del mandat estatutari de comarcalització. En comptes d’això hi ha els decrets de 2011. Estem dient que l’administració autonòmica actual assumeix els decrets de territorialització del PP.  I l’informe tècnic de 1987, que conté imprecisions molt significatives en relació a l’adscripció de segons quins pobles a segons quines comarques. Recordem succintament les que es poden relacionar amb el Maestrat: la Tinença de Benifaçà apareix incorporada al Baix Maestrat; Vilafranca a l’Alt Maestrat; Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat són adjudicats a l’Alcalaten; i les Coves de Vinromà, la Sarratella, la Torre d’en Doménec i Vilanova d’Alcolea, a la Plana Alta. Hi ha revindicacions reiterades d’alguns d’aquests pobles perquè se’ls reconega la pertinença a la comarca del Maestrat històric. Pel que es veu, ni l’Institut Cartogràfic Valencià, que ha elaborat el mapa, ni cap de les altres instàncies institucionals que l’han avalat no tenen en compte aquests detalls ni reivindicacions. El que compta és el que diuen els papers que no arriben a llei. Així és que es pot fer divulgació institucional del que no està sancionat per la sobirania popular. Es dóna per descomptat i avall que fa baixada.

I de passada, s’intenta fer oblidar que la denominació oficial dels municipis, al País Valencià, és una competència municipal. Vol dir això que mentrestant el municipi en qüestió no decidisca sobre la seua denominació, l’AVL pot anar fent missals si vol. I així Castelló de la Ribera continua dient-se Villanueva de Castellón perquè als seus polítics i habitants ja els deu anar bé. Sant Rafel del Riu no se sap si encara és oficialment San Rafael del Río o com; Sant Jordi té doble denominació: San Jorge / Sant Jordi; Xert no fa tant que va abandonar aquesta doble denominació Chert / Xert; no està clar si és Peníscola o Peñíscola i així anar fent. Amb aquest catxull, no és d’estranyar que als localitzadors d’Internet encara hi aparega Vinaroz i coses semblants.

No es pot negar que el mapa estiga fet amb la millor de les intencions divulgatives. Això no obstant, el que pareix que correspon a les Corts és de legislar d’una vegada per ordenar amb coherència aquest desgabell. I tampoc no és veritat que siga la primera vegada que s’edita un mapa amb els topònims de pobles i comarques adaptats a la normativa oficial valenciana. Al 2005 va publicar-se a Catalunya un «Mapa dels Països Catalans» que incloïa aquestes denominacions i que va reproduir Vilaweb al 2014. Es tracta del mapa de la Fundació Josep Irla que pot trobar-se a Internet. L’únic inconvenient, ja ho sabem, és que no és de la Comunitat Valenciana.

mapa-politic-dels-paisos-catalans-comarques-i-poblacions-gran

Anuncis

Un pensament sobre “Comarques i comarques

  1. Benvolgut Vicent. Magnifica reflexió, però entenc que aquest no es el mapa de les comarques del País Valencià, això encara s’està cuinant. Aquí el que s’ha fet es afegir a un mapa de comarques antic, una grandíssima quantitat de topònims en valencià. Quant la Generalitat Valenciana constitueixi les comarques i els hi doni rang jurídic i polític, llavors, sortirà el vertader mapa de les autentiques comarques del País Valencià. (Seria bo -ara que encara és troba al forn-,que tots els ajuntaments que volen formar part d’una altre comarca, reclamessin oficialment aquest dret).

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s