Fem cultura?

26125184186_6b1d0188c9_b

El conseller de Cultura Vicent Marzà, en la presentació del pla. Foto: La Veu del País Valencià

El 31 de març va presentar-se “Fes cultura“, l’anomenat pla estratègic cultural valencià del govern de la Generalitat per al període 2016-2020. Es tracta d’un pla ambiciós de rellançament de la cultura com a sector econòmic a tenir en compte, que preveu una inversió de 500 milions d’euros en quatre anys i la generació de 10.000 llocs de treball nous. Els objectius del pla són revifar els índex de lectura del País Valencià, actualment inferiors a la mitjana espanyola, i l’activitat artística en general, lligada a la incentivació de públics nous.

Es tracta de revertir un panorama cultural destrellatat, basat en iniciatives erràtiques o directament malintencionades, en tot cas determinades pel clientelisme com a divisa. El que es podia esperar d’una formació política que a dia d’avui té més de 120 casos acusats de malifetes diverses relacionades amb la corrupció. Un panorama cultural dominat per la festivitat com a plat únic, el folklorisme interessat i el provincianisme com a horitzons. Una estratègia cultural encaminada a la descomposició de l’entramat cultural i artístic i a la dissolució de qualsevol símptoma de vitalitat no subjecta al gran paraigua de la matriu de l’espanyolisme. Una estratègia política, en el fons, perfecta per fer funcionar una maquinària electoral que, això no obstant, no va acabar resistint els embats dels excessos propis.

Interessa aquí d’escatir quina incidència pot tenir el nou pla, que situa la cultura valenciana en l’horitzó del 2020, en allò que ateny específicament el Maestrat.

El pla contempla la territorialització mitjançant l’impuls de consells comarcals de les arts, la cultura i la creació. Salvant la contradicció que al País Valencià les comarques no tenen cap reconeixement oficial, tal com tocaria segons el que marca l’estatut d’autonomia, potser es tracta d’una oportunitat per remoure la qüestió. Això o continuar servits pel marc provincial administrat per la Diputació, que ha fet i desfet en els camps que li ha convingut tingués o no competència per fer-ho. Aquests consells han d’estar compostos per agents públics i privats, del món associatiu i centres d’estudis comarcals i locals. Almenys, pel que respecta al món associatiu i als centres d’estudis, es tracta d’una oportunitat per establir un àmbit de coordinació que fins a data d’avui pot considerar-se inexistent. Fóra bo que, tractant-se de la cultura, que les associacions culturals i els centres d’estudis plantegen que aquesta territorialització es corresponga, no amb la distribució territorial traçada pseudooficialment per un informe al 1987, en què s’establia l’Alt i el Baix Maestrat i es deixava fora una sèrie de pobles que hi havien pertangut històricament; sinó amb la totalitat dels pobles del Maestrat històric, de manera que les polítiques culturals que s’hagen d’aplicar de resultes del pla superen el localisme i miren el Maestrat com un conjunt actual. I no com un espectre esvaït o un simple tòpic.

Aquest plantejament és convenient si és que es vol tenir accés a la possibilitat de bastir un un circuit cultural i  d’espais creatius dinàmic i integrat, un circuit que aglutine tot el potencial dels pobles xicotets, de manera que el programa Projectes d’Art i Cultura pel Territori (PACTE) s’hi puga implantar amb garanties de continuïtat. Avui, el Maestrat té unes infraestructures culturals insuficients i endarrerides. Hi ha museus amb col·lecció museogràfica registrada que no tenen cap calendari d’activitats o senzillament estan tancats. La integració d’aquestes infraestructures en un circuit cultural suposa un incentiu turístic molt important, que s’ha menystingut durant molt de temps. Tampoc no es tracta d’esperar que un nou pla ho solucione amb diners de la Generalitat, sinó de coordinar esforços també des dels municipis. En tot cas, el turístic, l’econòmic, no és l’incentiu més important. Hi ha una relació directa entre museus, patrimoni i educació. L’educació hauria d’incloure el coneixement del patrimoni propi, de manera que aquest coneixement actue com a factor d’arrelament i d’atractiu en les noves generacions. No es pot negar que bona part del localisme inherent a la vida social de les ciutats i pobles del Maestrat respon al desconeixement que tenim del nostre patrimoni. No es poden programar excursions escolars a museus que no compten amb cap programa educatiu.

De la mateixa manera, el pla contempla la creació de punts de lectura. No parla de biblioteques potser perquè ja no s’està en disposició de complir de manera generalitzada amb els estàndards que una infraestructura d’aquestes característiques demana. Apropar la lectura als pobles, convertir-la en una pràctica cultural contra el rentat de cervell dels mitjans de comunicació de masses sembla una iniciativa gairebé rousseauniana. Normalment, el nivell cultural d’una societat es mesura sobretot a partir de l’índex de lectura. Segons un informe de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) de març de 2015, els índex de lectura valencians, amb dades de 2012, es troben per sota de la mitjana espanyola (56,8% davant del 59,1%, molt lluny de la mitjana europea: 71%) i només un 2% dels llibres venuts al País Valencià són escrits en valencià, menys que en èuscar a Navarra. Així doncs, ara faltarà veure quin és l’interès dels municipis per atreure l’obertura d’un d’aquests 80 punts de lectura.

Això no trau que, des de qualsevol punt de vista, resulte necessària una biblioteca comarcal. Es tracta d’entendre que és una infraestructura bàsica per a la cohesió social  per mitjà de l’accés a la lectura i al consum cultural. Al mateix nivell que l’hospital, però en el terreny educatiu i d’accés a la cultura. La dotació de biblioteques locals que hi ha actualment demana un posicionament més clar que una biblioteca singular, amb un edifici propi i uns recursos potents, tant en fons com en connectivitat com en activisme, podria afavorir decisivament.

Deixem-ho aquí i no entrem a tractar la problemàtica dels arxius municipals dels pobles més xicotets. Esperem que els agents que han de participar en aquest consell comarcal estiguen prou a l’aguait per no deixar passar de llarg l’oportunitat.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s