I ara les Terres de Cruïlla

FOTO00001-copia

Imatge promocional de l’informatiu “Al dia, Territoris Sénia”

Després de tractar en escrits anteriors sobre la província de Castelló i sobre la comunitat autònoma valenciana, de nom pseudooficial “la Comunitat“, així sense més gentilici identificatiu, tal com sol dir la gent en senyal de penetració popular de la despersonalització política operada en els darrers temps; un amic em suggereix que parle de les “terres de cruïlla”, cosa que em porta a fer repàs de bona part dels escrits apareguts a Ilercavònia pràcticament des dels inicis, al 2005.

“Terres de Cruïlla” és l’apel·latiu que pareix que haja fet fortuna per designar el territori de contacte geogràfic entre Catalunya, Aragó i el País Valencià. Aplica a un territori diferent el procediment lèxic que va donar lloc al distintiu “Terres de l’Ebre”, que fa referència a les comarques del Principat que envolten el riu Ebre, del qual prenen nom. Un nom que s’ha consolidat al llarg del temps per l’oficialització i com a divisa de defensa davant d’amenaces externes originades arran de la principal riquesa natural que té el seu territori: l’aigua del riu. “Terres de Cruïlla” designaria les comarques del Montsià, Matarranya, Ports de Morella i Baix Maestrat. Si hi voleu aplicar una dimensió ampliada, “Terres de Cruïlla” engloba les Terres de l’Ebre, el Matarranya, els Ports i el Maestrat. Aquesta àrea s’aproxima a l’extensió territorial actual de la diòcesi de Tortosa, de la qual no forma part el Matarranya ni els pobles més meridionals del Maestrat històric. En aquest darrer cas, això és així des de mitjans del segle XX, quan els Ports i el Baix Maestrat van quedar-se a la diòcesi de Tortosa i la resta de comarques catalanoparlants de Castelló fins a Almenara van passar a la diòcesi de Sogorb-Castelló, en una maniobra de la dictadura per fer quadrar, poc o molt, l’esquema provincial espanyol amb l’eclesiàstic. Una altra volta de rosca en l’anorreament de la personalitat del País Valencià. Només Tírig va quedar-se de la banda de Tortosa. En qualsevol cas, el substrat de la continuïtat territorial de les “terres de cruïlla” és la diòcesi de Tortosa, una entitat religiosa bastant anterior a la mateixa creació del Regne de València i de les demarcacions interiors de la Corona d’Aragó. Així doncs, el concepte de cruïlla fa referència a una realitat que pot considerar-se moderna i que intenta respondre a una realitat bastant més afaiçonada, més profunda, que es perd en els orígens del cristianisme en aquesta banda d’Europa, i que ha experimentat modernament canvis polítics derivats de la formació de l’estat espanyol.

Com a designació moderna, “terres de cruïlla” fa referència a la intersecció humana, cultural de territoris i personalitats polítiques que es reconeixen diferenciades per factors superestructurals però que comparteixen una identitat. S’hi percep una voluntat de confluència, de compartir uns determinats valors. Si ens atenim al fet que Terres de Cruïllla és l’entitat impulsada per centres d’estudis del Montsià, el Centre d’Estudis del Maestrat i associacions culturals locals dels Ports i el Baix Maestrat, ens adonem que el Matarranya queda despenjat d’aquesta iniciativa al voltant del coneixement del territori, que s’ha concretat des del 2009 en una sèrie d’excursions a llocs d’interès paisatgístic, històric o natural d’arreu de les dues comarques. Més recentment, les entitats aixoplugades ena questa denominació han emprès un projecte de recerca històrica al voltant de la Gelada de 1956, un fenomen i un estudi que pot donar molt de si en relació al coneixement que tenim avui de la societat que aquí denominem ilercavona.

L’origen de la confluència diguem-ne cultural que hem apuntat, cal situar-lo en el naixement de la Taula del Sénia, al 2003. La Sénia, Ulldecona, Alcanar i Vinaròs van unir-se per reivindicar solucions a problemes compartits derivats de la solidificació del procés autonòmic originat per la constitució espanyola de 1978. Quan els pobles van veure que les autonomies tampoc no servirien per solucionar els problemes pràctics de comarques perifèriques de dos comunitats autònomes munyides sistemàticament pel poder espanyol, quan les polítiques antivalencianes del PP fomentaven la catalanofòbia i al Principat estava a punt de produir-se un tomb polític que obriria la porta a governs d’esquerres i a la reforma de l’estatut d’autonomia, un fet que és a l’origen de la situació política actual, els governs municipals d’aquests quatre pobles, sorgits de les eleccions de 2003, van iniciar aquesta col·laboració política. La invitació dels Ajuntaments de la Taula del Sénia als veïns va obrir el procés que, al 2006, va desembocar en la creació de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, que agrupa 27 municipis: tres del Matarranya, tres dels Ports,  nou del Montsià i dotze del Baix Maestrat. En línies generals, els treballs de la Taula del Sénia s’han basat en la màxima d’avançar en aquells temes en què hi ha unanimitat i no tocar els que poden causar desavinences o simplement controvèrsia. Ha intentat buscar la connivència de les comunitats autònomes corresponents i, sobretot, el finançament de l’estat, que és qui té la repartidora dels diners. Una manera de fer pragmàtica a més no poder, que va donar fruit en forma de captació d’inversions per a projectes d’actuació sobre el territori abans de la crisi econòmica, i que s’ha modulat a partir del tancament de l’aixeta inversora des de 2011, amb l’arribada del PP al poder espanyol. Entremig, la mancomunitat va crear l’associació Territori del Sénia, formada al 50% per la mancomunitat i agents socioeconòmics per portar a terme el projecte “Oli i oliveres mil·lenàries, motor de desenvolupament sostenible del Territori del Sénia”, una iniciativa sense precedents que està situant el patrimoni natural i el producte estrella de l’oli en una posició econòmica inimaginable només fa uns anys. I que té la web inactiva des de finals de 2015… En el terreny cultural, la mancomunitat va crear la Fundació Jaume I, amb l’objectiu declarat de promoure les relacions socioculturals entre els pobles que en formen part, incentivar l’activitat cultural dels municipis xicotets i promoure els valors compartits a partir del patrimoni natural i el desenvolupament socioeconòmic. Ha portat a terme les publicacions següents: Un paseo por los puertos de Beceite (2009), Els annals del monestir i convent de Benifassà de Joan Miquel Gisbert (2010), Els annals del monestir i convent de Benifassà de Joaquín Chavalera (2011), El riu Sénia (2012). Els altres títols inclosos en la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia de l’editorial benicarlanda Onada (Cocina de aceites de variedades tradicionales Territorio Sénia, Olea europea ‘Farga’ Aceite Vía Augusta, esencia del Territorio Sénia) semblen més vinculats al projecte de les oliveres mil·lenàries. La web de la Fundació Jaume I no s’ha actualitzat des de 2013.

La darrera iniciativa compartida ve de la mà de Nord TV, amb seu a Morella, i Canal Terres de l’Ebre, i ha estat notícia aquest mes de març. Aquestes dues televisions llancen un informatiu del que anomenen “Territoris Sénia”, que diu que són “Cruïlla de cultures” segons el vídeo promocional. A la infografia hi inclouen les Terres de l’Ebre, el Matarranya, els Ports, l’Alt i el Baix Maestrat. I en queden fora els pobles del Maestrat històric que se suposa que són a les teòriques comarques de l’Alcalaten i la Plana Alta. Perquè com sap tothom les comarques valencianes no tenen cap entitat oficial. Doncs de moment la cobertura televisiva d’aquestes emissores no cobreix la major part del Maestrat, on opera Canal 56 des de Vinaròs, si bé esperen comptar amb una concessió de la reordenació de l’espectre televisiu comarcal.

Ja es veu que el puzzle té moltes peces i que fer-les encaixar no està del tot a les mans del “territori”. I si provessen de dir-ne “comarques centrals dels Països Catalans”? Ai, calla no, que no hem parlat de la independència. Ni d’altres coses.

Continuarà.

Anuncis

2 pensaments sobre “I ara les Terres de Cruïlla

  1. Afegisc aquí el comentari que Josep Joaquim Buj m’ha fet arribar per mitjà de Vinaròs News:

    En primer lloc,molt agraït per citar, una vegada més, la faena desinteressada que estem fent els centres d’estudis i associacions del Baix Maestrat, el Montsià i el Baix Ebre agrupats a Terres de Cruïlla. Una tasca que es concreta, sobretot però no només, en la realització d’itineraris gratuïts per donar a conèixer el patrimoni de les nostres comarques. Uns itineraris que arranquen el 2009 (i no el 2013) i que ha anat incrementant el nombre de participants any rere any, tant en l’organització com en l’assistència. Bona part d’aquestes passejades les recollirem en un llibre-guia que esperem poder publicar prompte.
    Per acabar, no sé si té present l’amic Vicent un altre terme que també està fent fortuna darrerament per anomenar aquest territori: Antiga Diòcesi de Tortosa. És una denominació que empra molt en les seues activitats intercomarcals l’Institut Ramon Muntaner (Fundació privada dels centres d’estudis de parla catalana) i inclou el Priorat. Com molt bé sap Vicent Sanz, les comarques centrals dels Països Catalans, de moment, ja fa uns quants anys que tenen el seu Centre d’Estudis lingüístics i literaris, amb les suggerents sigles CEL.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s