La Comunitat

Mapa_polític_del_País_Valencià.svg-2

Mapa polític del País Valencià segons la Viquipèdia

Ja posats a tractar el tema de la difusió de la província com a marc mental útil per reforçar els posicionaments polítics del partit que manté el poder a la Diputació, que vaig fer la darrera quinzena, es pot fer una passada per la Comunitat, l’apel·latiu que fa de nom pseudoficial de l’entitat autonòmica de les províncies de Castelló, València i Alacant. Ho dic així perquè de fet és la realitat administrativa anterior a l’autonomia que va servir per omplir aquesta tassa de café para todos que és la Comunitat Valenciana, que s’ha mirat de popularitzar com la Comunitat. En realitat, aquelles tres províncies comprenen, amb alguns afegits (la Plana d’Utiel) i supressions (Capdet), el territori del Regne de València, l’estat foral dels valencians vigent entre 1238 i 1707, la raïl nacional dels valencians. És clar que aquest fet, l’existència històrica de l’estat valencià, a l’actual Comunitat, no té cap rellevància efectiva, tret de l’adorn simbòlic en moments solemnes. La memòria és molt curta, ha estat maltractada i, després de tot, els francesos no volen saber res de l’esplendor medieval occitana, els ianquis no celebren les tradicions dels indis que van exterminar i la doctrina nacional espanyola vol donar a entendre que Espanya existeix des dels ibers. Celtibèria, diuen que se’n deia. Així doncs, la connexió entre la Comunitat i el Regne de València és prima com un paper de fumar. Això és la continuïtat històrica del País Valencià: una història de garrotades colonitzadores.

Ara, després de 20 anys de govern del PP, un període venut com de projecció de… la Comunitat al segle XXI, a la modernitat, a la internacionalització, i que ha acabat en un bac sense precedents, un altre govern ocupa el palau del carrer dels Cavallers de València des de fa un any encara no. Es podria pensar que, d’alguna manera, ha tornat aquell govern socialista de 1983 a 1995, o potser seria més acurat dir lermista. Al capdavall, l’actual president, Ximo Puig, era el cap de premsa del president Lerma. Però els temps i els suports d’aquest govern són molt diferents. Enfonsat en els resultats electorals, el PSPV va pactar amb Compromís i Podemos desallotjar un PP en descomposició electoral i política, que no va poder suportar la seua pròpia conversió en organització criminal, tal com apunten els casos judicials desencadenats fins a dia d’avui. Entremig, les finances de la Generalitat van fer figa, ofegades per un deute mastodòntic que l’estat espanyol encoloma a les comunitats autònomes mentre recull els impostos i continua la seua festa particular. Per si la dominació fiscal no fos prou, els dirigents anteriors de… la Comunitat van saquejar com si el món hagués d’acabar-se, sense cap control. Aquesta mateixa setmana s’ha sabut que el dia anterior a la presa de possessió del nou president de Generalitat, l’anterior va fer un pagament sense factura per més de 300.000 € a compte de RTVV, la televisió pública que va tancar. L’única a Europa en època de crisi, a excepció feta de la de Grècia. Amb aquest panorama, el govern actual de la Generalitat està intentant endreçar el desori que van deixar-li. Si convenim que sense finançament no hi ha autonomia política, entre altres coses perquè en els darrers temps s’ha accentuat la política recentralitzadora del govern espanyol, podrem fer-nos una idea de com van les coses. Molt malament.

Davant d’aquesta bancarrota econòmica i institucional, ja s’entén que la normalitat és representar que l’alternança política en el govern es produeix ordenadament; això no obstant, ¿es tracta de mantenir, per dir-ho així, els usos i costums de l’època anterior només per fer veure que tot és mitjanament normal i no donar arguments a l’adversari? Un adversari que, després de tot, va ser la força més votada… ¿Es tracta d’això i l’oportunitat d’introduir canvis substancials en la manera de fer, en el paradigma de… la Comunitat queda per a la segona part de la legislatura, quan comencen a albirar-se unes altres eleccions?

Hi ha hagut alguns anuncis esperançadors, com ara el de la introducció del valencià com a llengua de l’administració autonòmica, una introducció que ha de pivotar sobre el requisit lingüístic per accedir a treballar-hi. Allò que hauria de ser normal en un país amb el règim lingüístic de cooficialitat. Com, si no, s’asseguren els drets de tots els ciutadans? Doncs els sindicats majoritaris de funcionaris ja hi han manifestat la seua oposició. Amb la cantarella recurrent que no ha de tractar-se d’un requisit, que els funcionaris de l’administració tinguen la capacitat de comunicar-se en valencià amb els ciutadans, sinó un mèrit. S’ha de tindre molta barra per eixir a pixar-se així al clatell de la ciutadania, que és qui els paga. Ja es veu que, sense distinció sindical, aquesta gent vivia d’allò més ben acomodada amb el negoci anterior. Una falta de vergonya insultant. Veurem com evoluciona.

Mentrestant, es detecten símptomes que alguna cosa es mou a les trinxeres del blaverisme. Després de la derogació de la Llei de Símbols, que el PP va aprovar dos mesos abans de les eleccions per a tensar la mateixa diatriba de sempre, i que obria la porta a la vigilància identitària via denegació de subvenció, ara la Reial Acadèmia Valenciana de Cultura (ells no ho escriuen així) ha caigut del cavall i ha dit que potser sí que la normativa lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és apropiada, i que el xurro normatiu que va proposar als anys 70, conegut com “normes del Puig” no d’això. Com no podia ser d’una altra manera, els dirigents actuals, amb el conseller Vicent Marzà al capdavant, han acollit l’ocurrència amb els braços oberts. Perquè la pacificació lingüística és peça fonamental en la desconstrucció d’un entramat polític que no per caure a trossos serà fàcil de revertir. Doncs aquest canvi d’actitud només té una raó: no deixar perdre les subvencions amb què els anteriors governs de la Generalitat han mantingut aquest simulacre penós.

I en aquestes coses, i en la projecció internacional de la cultura i la llengua dels valencians, entre més, fan falta mesures de si o no. I la resposta és molt significativa.

Advertisements

Un pensament sobre “La Comunitat

  1. Retroenllaç: I ara les Terres de Cruïlla – Ilercavònia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s