Víctor Amela

victor-amela

Víctor Amela el dia que es va fer públic l’atorgament del premi. Foto: EFE

A finals de gener va fallar-se el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, que atorga l’editorial Planeta, de Barcelona, i en aquesta ocasió l’afortunat va ser el periodista i escriptor Víctor Amela, també de Barcelona, que s’hi havia presentat amb l’obra La filla del capità Groc, una novel·la entre històrica i romàntica, que recorda el clàssic rus d’Alexadr Puixkin La filla del capità (1836), de la qual pren el títol al peu de la lletra. Així com Puixkin hi reprodueix la revolta de Pugatxov, que va encapçalar la rebel·lió dels cossacs i els camperols contra l’emperadiu Caterina II a mitjans del segle XVIII, Amela fa això mateix amb la Guerra del Groc, una revolta o potser seria millor dir una guerra particular protagonitzada per Tomàs Pena-roja, conegut com el Groc del Forcall. Aquesta rebel·lió va tenir lloc entre 1842 i 1844 al nord del País Valencià, en molts dels escenaris on pocs anys abans, entre 1833 i 1840, s’havia produït la primera guerra carlina. La connexió entre l’escriptor i la temàtica de la novel·la que l’ha portat a guanyar el premi més ben dotat en llengua catalana és familiar, ja que el seu avi patern era del Forcall i ell hi va passar alguns estius de  menut.

Víctor Amela és conegut sobretot per la seua dedicació professional al periodisme i la comunicació. És un dels autors de la secció La Contra de La Vanguardia, dedicat a entrevistes, que funciona des de 1998. També és crític de televisió, matèria sobre la qual ha impartit classes a la universitat. És un periodista molt reconegut, que escriu des de 2005, en castellà. També va ser comentarista de llibres al programa Llibres del 33, el canal cultural de la televisió pública catalana. Actualment col·labora en programes de televisió i ràdio de mitjans del grup Godó, propietari de La Vanguardia. Tot i que és un autor de Barcelona que escriu en castellà, no és la primera vegada que ho fa sobre el Forcall, els Ports i el Maestrat. S’hi va posar el 2006 amb Retratos y recuerdos de la vida forcallana, un títol a cavall de l’etnologia i el memorialisme, i va iniciar el seu itinerari creatiu actual amb El cátaro imperfecto (2013), una novel·la històrica ambientada al nord del Regne de València a començaments del segle XIV, centrada en Ghilhèm Belibasta, segurament el personatge més conegut del catarisme  que hi va fer cap després de la croada albigesa que va anorrear Occitània. Ja en aqueixa novel·la, Amela mostra el seu interès literari pels Ports i el Maestrat i hi situa el seu univers de ficció, hi projecta la seua creativitat a la recerca de personatges mítics, perseguits, que representen un paper heroic i una lluita per desempallegar-se de poders estranys i superiors, que acaben superant-los. Guilhèm Belibasta, heretge càtar, va acabar a mans de la Inquisició a l’extrem de ser el darrer dels perfectes càtars en morir a la foguera. La filla del capità Groc no és més que la reincidència en un altre personatge de les mateixes característiques però traslladat a l’època del Romanticisme i les guerres carlines, un escenari narratiu del que podríem considerar com a Far West nostrat.

Víctor Amela ha participat a les Jornades de les Lletres Ebrenques que organitza la biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta, i hi ha participat com a escriptor mediàtic barceloní i amb l’aval de poder-se considerar igualment ebrenc per la inscripció de la temàtica que tracta en l’imaginari literari ebrenc, en el qual, siga dit de passada, s’hi inclou el que s’escriu en llengua catalana als Ports i el Maestrat. Aquesta és, si més no, la consideració que reben les lletres nord-valencianes a l’altra banda del Sénia. La mateixa que compartim amb el Matarranya. I es pot dir que Amela hi és un autor ben considerat i valorat.

Una altra cosa són les circumstàncies en què s’ha escaigut l’atorgament d’aquest premi i la consideració que l’autor mateix puga rebre a ulls de la crítica i dels actors que es mouen en l’horitzó de la vida literària barcelonina. És cert que, com ell mateix ha reconegut, La filla del capità Groc és la primera novel·la que escriu en català i, fet i fet, la segona que escriu. Curiós que el pas del castellà al català haja estat causat per la necessitat que ell, com a autor, va tenir de creure’s els diàlegs dels personatges forcallans que apareixen a la novel·la. Aquests personatges, des de la ficció, o potser des de la memòria de l’autor, van obligar-lo a fer aquest pas. Més enllà, doncs, de les polèmiques que l’atorgament d’aquest premi hagen pogut ocasionar, derivades de la política editorial de Planeta, multinacional als comandaments de la qual hi ha el rapitenc Emili Rosales, l’obra d’Amela té la virtut de col·locar els Ports i el Maestrat en l’imaginari del públic lector, en català i també en castellà, pràcticament de la mateixa manera que ho va fer Donde nadie te encuentre d’Alicia Giménez Bartlett, novel·la dedicada a Florencio Pla Meseguer, la Pastora, un altre personatge històric del mateix àmbit i amb una trajectòria semblant a la de Guilhèm Belibasta i Tomàs Pena-roja.

El dubte que tinc és si, més enllà de la tinta que ha corregut arran de l’atorgament d’aquest premi, la projecció que originarà el llançament de la novel·la el proper mes de març revertirà d’alguna manera en el coneixement que es té del Forcall, dels Ports, de la història dels Ports i el Maestrat. Si revertirà en un interès de la societat comarcal per la seua pròpia construcció cultural a partir d’una difusió tan important. Si s’aprofitarà l’amor d’Amela per la terra dels seus ancestres per fer un exercici de recuperació de la memòria històrica del passat propi. Si això servirà perquè la societat comarcal s’adone de les possibilitats de desenvolupar una cultura autocentrada i amb un discurs coherent que la faça projectar-se més enllà del folklore recurrent. O no: deixarà passar també aquesta oportunitat de donar-se a conèixer, de desenvolupar-se.

Personalment, em queda l’íntima satisfacció de comprovar com després que l’enyorat Armando Vericat rescatés de l’oblit la afigura de Tomàs Pena-roja a la novel·la La maledicció del Groc (2013), el personatge ha fet un camí fulgurant per passar a formar part de l’imaginari literari i cultural. Potser és així que es va construint la cultura que podem considerar nostra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s