El monument de Tortosa

A mitjans de gener, el síndic de Greuges de Catalunya  va recomanar a l’Ajuntament de Tortosa que retire el monument franquista de l’Ebre per complir amb la Llei de la Memòria Històrica segons la qual els símbols que fan referència a la ideologia de la dictadura del general Franco han de traure’s de la via pública perquè contravenen la convivència establida per la constitució espanyola vigent. La recomanació indica que l’Ajuntament tortosí té l’obligació legal de fer-ho i desaconsella que es faça una consulta popular per determinar el destí del monument. Es dóna la circumstància que l’actual alcalde de la ciutat, Ferran Bel, de CDC, va presentar-se a les darreres eleccions municipals amb la proposta de portar a terme una consulta popular per determinar el destí del monument. Aquesta proposta, segons que ha dit el mateix alcalde contestant a la recomanació del síndic, forma part del pacte de govern de la seua formació amb ERC a l’Ajuntament de Tortosa. Previsiblement, aquesta consulta s’ha de portar a terme el proper maig.

Anteriorment, el mateix Ferran Bel havia manifestat en una entrevista preelectoral la seua intenció de mantenir el monument, de no destruir-lo, vist que se ja se’n va retirar la simbologia més clarament feixista i els textos que feien referència a la inauguració, el 1966, de la mà del mateix Francisco Franco. Cosa que va portar-se a terme essent ell mateix alcalde de la ciutat. En aquesta ocasió, Bel ha contestat a la recomanació del síndic que en dotze anys que ho és i després dels contactes que ha mantingut amb l’Ajuntament de Tortosa durant aquest temps, no s’ha interessat gens per aquest tema i ara sí, cosa que resulta, al seu parer, xocant.

Per entendre bé la polèmica, cal fer referència als antecedents d’una història en què la gestió del patrimoni monumental franquista diu molt del caràcter polític dels subjectes que hi participen. El 2010, CiU va aliar-se amb el PP per aturar una iniciativa popular liderada pel Casal Popular Panxampla de Tortosa perquè es retirés el monument en compliment de la Llei de Memòria Històrica. La iniciativa de l’organització va reunir 856 signatures per presentar la iniciativa al ple de l’Ajuntament, que va rebutjar-la. Anteriorment, durant el govern municipal de PSC i ERC, el monument s’havia incorporat al catàleg de monuments de Catalunya. Al gener de 2015, ICV va tornar-hi amb la proposta que el destí del monument se sotmetés a consulta popular. Aquesta iniciativa també va ser rebutjada per la formació de Bel amb l’argument que era electoralista. El que resulta evident és que entre el posicionament de 2010, de rebuig a la iniciativa de retirar el monument, i l’assumpció de la proposta d’una consulta popular hi ha una variació significativa de parer. En tot cas, això no trau que s’haja ignorat el mandat legal des de 2007.

En tot aquest temps, crida l’atenció el posicionament de Ferran Bel a favor de respectar el monument. En la contesta al síndic de Greuges, l’alcalde diu que “coneixent la realitat de Tortosa” el que proposa ell mateix és el millor per a la ciutat. Devem estar perdent-nos alguna cosa que potser només ell està en disposició de copsar. Què vol dir amb aquestes paraules? Que potser “la realitat de Tortosa” està ancorada en algun estadi històric anterior a 2007? Afirmacions d’aquestes característiques fan pensar que potser hi ha interessos foscos que impedeixen a la primera autoritat municipal complir amb la legalitat vigent.

Però no es tracta, en el fons, només de complir amb la legalitat. Perquè ja sabem com han funcionat aquestes coses des de 1975. La formalitat democràtica ha consolidat la impunitat de la dictadura. És d’aquesta manera que polítics d’allò més democràtics fan servir subterfugis com el de la consulta popular per amagar la seua total manca de voluntat. Ja ho van fer a Amposta al 2008 per no canviar el nom d’uns carrers que feien referència al franquisme. Van consultar els veïns i aquests van dir que ja els anava bé, perquè canviar els noms els podia ocasionar inconvenients. Ara, el mateix Ajuntament sembla decidit a canviar-los. el 2008 corresponia a CiU i ara l’alcaldia és d’ERC. És així que Tortosa té encara avui el trist honor de tenir un institut dedicat a l’insigne franquista Joaquim Bau, una denominació que ni la mateixa administració educativa de la Generalitat ha estat capaç de modificar. Doncs ara imaginem per uns moments que a Alemanya hi ha una ciutat amb un institut dedicat a la memòria d’un ministre de Hitler. És clar que no és el mateix, perquè a Alemanya un horror d’aquestes característiques és impensable i aquí resulta tan normal.

Seria bo de conèixer què pensa Ferran Bel de l’afirmació de Carles Puigdemont, recentment anomenat president de la Generalitat de Catalunya i que pertany al mateix partit que ell, pronunciada en la sessió d’investidura del passat 10 de gener, en què, fent referència als bombardeigs de la ciutat de Girona durant la Guerra Civil per part de l’aviació italiana que donava suport al bàndol franquista, va dir que “la grapa del feixisme sobre les nostres vides no la volem mai”; més que res perquè la ciutat de Tortosa també va ser bombardejada per la mateixa aviació italiana i al capdavall, va contribuir al triomf d’aquells qui van plantificar el monument de la seua victòria a la batalla de l’Ebre i a la guerra a la pilastra de l’antic pont de la Cinta.

O és que “la realitat de Tortosa” encara és la de Joaquim Bau?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s